Grand Ferrand i Petit Ferrand: per les Adroits, tunnel de la Cloche, Arches Interferrantes, voie normale i GR

El Grand Ferrand era el cim que em faltava per a completar l'anomenada trilogia del Dévoluy, juntament amb la Grande Tête de l'Obiou i el Pic de Bure. Però més enllà d'això, és de tots els cims del Dévoluy el més estètic, i el que ofereix potser el terreny de joc més entretingut. Tota la zona està plagada de forats, túnels, arcs... Tot en un ambient rocós que sembla tret d'un paisatge lunar.

És un cim que no té cap ruta senzilla, la ruta normal (per on el baixarem) ja té els seus punts entretinguts de grimpada i tramets exposats. Però quan vaig veure, fa ja temps, una ressenya que el pujaven per on hem fet nosaltres, instantàniament vaig saber que el dia que el fes seria per aquesta ruta. Detallo els punts de pas:

- Torrent des Adroits: comencem la ruta seguint el curs d'aquest torrent, un tram rocós on cal prestar atenció on trepitgem però que no arriba a ser pesat, doncs de seguida ens endinsem entre les parets. Trobarem un pas equipat amb corda per remuntar un ressalt d'uns 5m bastant llis.

- Cap al Chourum des Adroits: portàvem 3 tracks, i cadascun feia una cosa diferent... Quan passem sota una pendent d'herba que sembla més còmode que les roques inestables, decidim utilitzar-la per pujar fins que trobem una traça que creua les tarteres, i que seguirem a partir d'aleshores direcció primer est i després girant a l'oest sota les parets, sempre amb tendència ascendent. Sense saber-ho, passem sota l'arc que buscàvem i no havíem vist (algunes ressenyes comenten que es veu des del fons del barranc) i arribem a una bauma. Aquí nosaltres vam seguir bastant recte, amb una mica de pujada, per una vira fins al Chourum des Adroits, al qual arribem per la part superior. No obstant, vist després des de l'altre costat de la vall, potser hagués sigut millor passar per sota d'aquesta vira per on fem al track i arribar directament a la boca inferior del Chourum.

- Cap al Pas de la Cloche: des de la boca superior del Chourum, enllacem una vira lleugerament exposada, dirigint-nos sempre amb tendència ascendent cap a un cimet punxegut que ens queda davant. Abans d'arribar sota seu, però, anirem pujant ja directament fins a la carena ampla i herbada. Seguim la carena ara en pla fins situar-nos sota el Pas de la Cloche. Una traça de camí ens hi portarà, remuntant primer per herba i després per la tartera. Tot i que la traça no hi arriba, passa uns pocs metres per sota, les vistes des del coll aquest valen molt la pena.

- Tunel de la Cloche: des del Pas de la Cloche (o una mica sota seu) rodegem ara les parets per anar a buscar un punt feble, just passada una petita bauma, que ens permet pujar sobre el muret de roques. Ara tocarà una remuntada una mica penosa per la tartera fins situar-nos sota una rampa ben dreta d'herba i rocs, des d'on veurem l'entrada del túnel. Remuntem amb cura aquest tram, molt dret però sense passos tècnics, fins l'entrada del túnel. El creuem per dins i grimpem (passos de II) fins al petit forat de la sortida. El frontal pot ser útil però no arriba a ser imprescindible. La sortida ens deixa a mitja paret, i cal ara remuntar la forta pendent d'herba pels esglaons que trobem a l'esquerra del forat, i després dirigir-nos de nou fins la base de la paret a la nostra dreta, que ofereix els passos més còmodes fins arribar a un replà amb vistes a la cresta que segueix, la vire Olympique, el Chourum Olympique, i el forat dels Arches Interferrantes. La cresta és fàcil, no suposa cap problema excepte algun pas aeri, i ens deixa després d'un parell de petites remuntades a l'inici de la Vire Olympique. Aquí podem optar també per desviar-nos cap a la Via Normal.

- Arches Interferrantes: fem la vira passant just per sota de les parets, a dalt de tot de la tartera, fins arribar a la zona de roques trencadisses just sota l'entrada dels Arches. Podem pujar per la descomposta canal fins la boca del túnel dels arcs, o bé aprofitar aquesta primera paret de roques trencades. Cap opció és realment millor. Ja des d'aquí comencem a veure els arcs a la sortida del túnel. Un cop hi entrem, els primers metres són de canal terrosa que rellisca bastant, però ens podem anar ajudant de les parets de roca (p.ex. costat dret) fins superar el primer muret i arribar així a la corda fixa. Seguim pujant fins arribar a un mur ara ben vertical, d'uns 3m, amb una segona corda fixa però que no arribem a agafar dels de la base. Aquest mur és totalment dret, amb preses abundant però molt petites tant per a mans com peus, i just a sobre de la boca inferior del túnel, fet que ajuda a que impressioni més del que és... Sense la corda fixa, seria un tram de III+ o IV. Passat el mur aquest, estem ja sota els arcs, un indret preciós, i podem respirar tranquils doncs hem passat el tram més difícil del dia.

- Petit Ferrand: des dels arcs remuntem la canal, la qual es fa una mica penosa, fins a sortir a la cresta que uneix els dos Ferrand. Rodegem l'agulla que dominava la canal pel seu vessant oposat, nord-oest, fent servir una aèria i estreta vira però sense dificultats. Passada aquesta, podem fer un curt puja-baixa a l'agulleta per disfrutar de la verticalitat, o anar directament sense dificultats al Petit Ferrand.

- Grand Ferrand: desfem el tram de pujada del Petit Ferrand i la vira exposada per tornar a la sortida del corredor, i ara ens dirigim cap a un forat que es veu a la roca. Es tracta d'un curt túnel/forat que hem de creuar, amb algun pas de grimpada (II) que sol estar humit. Des de la sortida d'aquest, cal grimpar un curt esperó (2m) per arribar directament a les suaus pendents que ens porten al cim del Grand Ferrand.

- Retorn: baixem del cim per la via normal, marcada amb fites i punts vermells. Tot i ser la via normal, cal seguir atents, doncs és exposada i amb alguna desgrimpada fins arribar a una còmoda tartera. Després, només caldrà anar seguint fites i marques, rodejant la Tête de Vallon Pierra per la seva base en direcció del Col de Charnier. Poc abans del coll tirem directament cap al camí que creua la vall (Vallon de Charnier) i que ja no deixarem. Quan passem per sota del Chourum des Adroits el camí (GR) es desvia en lleugera remuntada cap a la dreta per sortir de la vall, oferint una opció de retorn al cotxe més còmoda i ràpida que el torrent des Adroits.


TEMPS TOTAL: 10h
TEMPS PARCIALS:
- Chourum des Adroits: 2h
- Pas de la Cloche: 40min
- Tunnel de la Cloche: 1h
- Arches Interferrantes: 1h 30
- Petit Ferrand: 20min
- Grand Ferrand: 20min
- Descente voie normale: 30min
- Parking: 2h 30min