ESTANYS AMAGATS CIMS 4- Estanys de la Pera- Cap de Rec- Viliella

Els Estanys Amagats és una travessa circular entre la Cerdanya i Andorra dividida en cinc etapes que uneix els refugis de Cal Pere Sidro a Talltendre, Meranges, Illa, Estanys de la Pera i Cap de Rec passant per les valls cerdanes de Meranges, de la Llosa i d'Aranser i l'andorrana del Madriu.
Nosaltres hem optat per fer aquesta travessa en la modalitat cims. A l'itinerari se li complementen tota una sèrie important de Talaies, algunes d'elles fregant els tres mil metres d'alçada, que li dona al recorregut un caire més d'alta muntanya.

QUARTA ETAPA:Estanys de la Pera- Cap de Rec- Viliella
DISTÀNCIA: 16'8 kilòmetres.
TEMPS TOTAL DE MARXA: 8 hores 25 minuts.
TEMPS CAMINAT DE MARXA: 5 hores 13 minuts
DESNIVELL POSITIU: 1.001 metres.
DESNIVELL NEGATIU: 1.800 metres.
COTA MÀXIMA: 2.910 metres.
COTA MÍNIMA: 1.559 metres.

Aquesta etapa en la seva primera part transcorre per tot un seguit d'escarpats cims que no baixen dels 2800 metres i posem la cirereta a la Tossa Plana de Lles, el segon cim més alt de la Cerdanya.
Sortim del refugi de Cap de Rec, per un corriol que s'enfila cap a uns estanyols i molleres que travessarem deixant la perxa nivomètrica a la nostra esquerra. El camí és poc definit però no te pèrdua, només cal anar pujant sempre a llevant deixant la Serra de Sirvent a la nostra dreta fins arribar a les roques blanques, un ressorgiment de pedres de quars al mig del prat. El pic de la Colilla també anomenat dels Estanyons el tenim a tocar i no presenta cap mena de dificultat pujar al cim. Resseguint la carena el corriol davalla cap al Portel del Sirvent per tornar a enfilar-se al doble cim del Tossal Bonivar que passarem pel seu collet.
Un dret i relliscós tarter baixa a la Collada Fonda i a la Canal del Boc. Aquí tenim l'opció de pujar al pic de Coma Extremera, nosaltres decidim vorejar-lo per la dreta i anar a buscar la Portella de Setut.
L'aresta és pedregosa i aèria, el camí més fàcil és perdre uns pocs metres baixant en direcció a l'Estany Gran de Setut i pujar per una pala herbada deixant la carena a la nostra esquerra. Superat el pic, el sender que porta al cim de la Tossa Plana de Lles es torna ample i suau, vaja es podria dir que és una passejada.
La Tossa Plana de Lles, sense ser un gran cim ni ser una muntanya gaire estètica, és el tercer cim més alt de la Cerdanya. Pel costat català els pendents són suaus i més drets i escarpats pel Principat andorrà,on l'anomenen Pic de la Portelleta. El cim és ample i coronat per un punt geodèsic i un fanalet d' on hi penja una senyera.
Comencem a baixar pel costat de migdia, el pendent sense ser dret és constant i s'allarga entre pastures i blocs de granit fins al Pla de les Someres, un mirador excel•lent de la Serra del Cadí que s'alça a l'altre costat de la vall ceretana.
Deixant el pla enrere, el camí entra a un bosc de pi negre que davalla fins al refugi del Pradell,Es tracta d'un refugi no guardat però si controlat al costat del torrent del Setut amb una capacitat de 20 places. Per fer ús de la instal•lació cal demanar les claus al refugi de Cap de Rec o directament a l'ajuntament de Lles de Cerdanya, on es pagarà l’estada a 5€ per persona i dia.
El GR-11 passa pel davant del refugi i serà el que ara seguirem en direcció a llevant fins al refugi de Cap de Rec situat al pla d'on agafa el nom. Aquest refugi és l’ inici de les pistes d’esquí nòrdic de Lles. Inaugurat el 1955, l’antic edifici s’ensorrà i fins al febrer de 1988 no es va tornar a reconstruir. Al refugi es van fer obres d' ampliació per acollir seixanta-vuit places i s’inaugurà novament el 23 de maig de 1993. Disposa de llum, aigua, estufa, servei de bar, menjars, begudes, dutxes i WC.
Sortim del Cap de Rec seguint sempre les marques del gran recorregut que ja no deixarem fins al final de l'etapa. La pista és planera i ens porta fins al Collet de Salamí, aquí agafarem la pista de la dreta que baixa cap al Torrent del Sassa on s'ajunta amb el Torrent de Viliella. Caminem ara per un camí ramader al costat del torrent i que poc a poc i fent alguna que altre marrada davalla cap a Viliella que el tenim ja davant nostre. Entrem a Viliella pel costat de baix del carrer que puja fins a l'església de Sant Sebastià on fa quatre dies vam començar aquesta ruta.