Engolasters, refugi de Fontverd, estany Blau, pic dels Agols, 2647m i tossa del Braibal, 2657m

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona d'Andorra podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "andorrajsp" i us apareixeran totes.

Ruta molt bonica per la vall de Madriu al Principat d'Andorra.
L'esmentada vall per si sola ja mereix una caminada per contemplar la seva bellesa, barreja de boscos, prats, refugis i estanys amb un desnivell suau que fa de bon caminar.
Però els cims dels Agols i del Braibal estan isolats i situats pràcticament al mig d'Andorra amb la capital vertiginosament als nostres peus.
Amb aquestes credencials és fàcil imaginar que, tot i la seva modesta alçada, la panoràmica és extraordinària.
Per començar molt lluny es veuen les muntanyes de la serralada de la vall Fosca i Espot, una mica més a prop es veu la carena del Monteixo al Coma Pedrosa, el Baborte, el pic dels Estanys, Sotllo, una molt particular perspectiva de la Pica d'Estats, Montcalm, Malcaràs, Tristaina, Font Blanca, Casamanya, Estanyó, Sarrera, Coma de Varilles, Enrodat, Rulhe, Escobes, Alt del Griu, Pessons, Muga, Tossa Plana de Lles, Monturull i tancant la circumval·lació el Salória.
També visitarem el bonic estany Blau, amagat a la seva cubeta i sota mateix del avant coll dels Agols.
El refugi de Fontverd situat en un eixamplament de la vall és un indret immillorable per a pernoctar si es vol fer l'excursió en dues jornades.
L'excursió és fàcil, però hi ha una flanquejada entre el pic dels Agols i el de Braibal que pot ser conflictiva per algú amb vertigen. No hi ha "pati" però es pot tenir la sensació d'espai obert acompanyat d'un fort desnivell.
Tot el camí està senyalitzar amb marques de pintura groga.
Des de la tossa del Braibal es veu el refugi de Fontverd a sota mateix.
L'itinerari comença a l'aparcament del final de la carretera a l'estany d'Engolasters.
Abans d'arribar-hi mereix una aturada per a contemplar la fantàstica església romànica de Sant Miquel d'Engolasters, una meravella de l'art romànic.
L'itinerari comença tot seguint la ruta turística que aprofita el traçat de les antigues obres. Un camí totalment planer, on trobarem un curt túnel, un mirador i tres fonts (de les Ordigues, de les Mulleres i dels Corralets), pel camí també hi ha bancs; tot molt ben cuidat.
Aquest camí s'acaba a l'àrea de pícnic de la font dels Corralets on comencem a pujar al coll de Juvell. Ara el terreny ja no és pla, però el camí és igualment molt ample i amb grans lloses l'últim tram abans d'arribar al coll.
El coll de Juvell és un indret molt bonic, hi ha una taula amb bancs i també és una cruïlla de camins. D'aquí seguirem en direcció al refugi de Fontverd i també hi arribarem tot baixant de la tossa del Braibal.
Per anar al refugi també hi ha dues opcions, una que flanqueja la muntanya lluny del riu i l'altre que baixa a trobar-lo.
Seguirem la primera que és una mica més curta. És una llarga marxa enlairats per la vall de Madriu, on pràcticament no guanyarem alçada doncs tot el recorregut és molt planer amb petites pujades seguides de petites baixades. El bosc és molt bonic i les clarianes permeten contemplar la vall.
Arribem a refugi de Fontverd, situat en unes prades molt extenses, a fora hi ha dues taules amb bancs i una font. El refugi és molt ampli amb dues sales una de menjador amb estufa taules i bancs i l'altre amb dues lliteres on hi caben unes 16 persones.
Hi pernoctarem o seguirem caminant i arribarem a la cabana de la Farga, petita cabana en perfecte estat de conservació, on també s'hi pot dormir.
El camí continua i arribem a una cruïlla senyalitzada on hem d'abandonar el GR que anàvem seguint en direcció a l'estany i refugi de l'Illa i hem de girar a l'esquerra en direcció a l'estany Blau.
A partir d'ara haurem de seguir marques de pintura groga. Tot el desnivell que no havíem pujat fins ara, el recuperarem ràpidament, doncs el camí s'enfila de valent per dins del bosc.
Quan el bosc comença a aclarir-se arribem a un seguit de graonades que ens van apropant al final de la vall.
En un tram d'unió entre dues d'aquestes graonades hi ha una cadena en una roca, sembla nova, no sé si és de recent instal·lació o perquè no l'ha fet servir ningú. L'indret no té cap mena de dificultat i de verticalitat, ni cal fer servir les mans, potser si hi ha gel pot ser útil, però amb gel falten cadenes a moltíssims indrets de tot el territori.
Finalment sortim una mica enlairats a sobre l'estany Blau. Un nou cartell ens assenyala el camí al coll dels Agols, que resta amagat davant nostre.
L'indret de l'estany ja és d'alta muntanya, només hi ha gespa, pedra, aigua i neu.
El camí baixa fins l'estany per a revoltar-lo per l'altre costat. Un servidor no va voler baixar els potser 20 metres i va preferir fer una flanquejada, i per aquesta raó amb vaig tindre que "menjar" una tartera de grans blocs que m'hagués pogut estalviar i en lloc de 30 minuts fins el coll vaig estar-ne 45.
L'únic avantatge d'aquesta volta va ser que vaig poder contemplar l'estany des de tots els angles possibles.
Retrobat el camí original s'arriba al que semblava ser el coll vist des de l'estany, però el veritable coll queda uns metres més endarrere.
Al coll també hi ha un pal indicador i la vista s'obre totalment a la vall d'Ordino i a la Pica d'Estats.
Girem a l'esquerra i seguint les marques de pintura grogues arribem al pic dels Agols.
És un altiplà amb tres petits bonys d'aquells que no saps ben be quin és el més alt.
La vista és extraordinària. La tossa del Braibal és veu una mica lluny i a la mateixa alçada i des de la perspectiva del pic dels Agols la carena que els uneix no sembla difícil, però ho és, i per això el camí ha de flanquejar-la.
Sortirem del cim, caminant per l'ampli carenar tot seguint el corriol i les marques grogues fins arribar a un perit collet o bretxa, a partir del qual la carena s'estreny i es trenca.
El corriol gira a l'esquerra i baixa per glever uns 50 metres per a començar la flanquejada de la cresta.
La vall de Madriu queda uns 600 metres enfonsada, però el terreny no és vertical. Després el corriol recupera els 50 metres que ha baixat i torna a la carena en un altre collet. ara la flanquejada és per la dreta i és molt més suau.
Finalment arribem novament a la carena, que ara torna a ser un ampla carenar fins arribar a la tossa del Braibal.
Després de contemplar tota la panoràmica descrita anteriorment seguirem les marques grogues i començarem el descens per l'ampli carenar format per uns grans replans molt bonics, fins que el camí va decantant-se lleugerament a l'esquerra per entrar a dins dels bosc i començar un fort descens.
És un camí una mica incòmode de caminar, ja que a part del desnivell està farcit de petits graons i petites tarteres, algunes de grans blocs.
Tot això s'acaba en arribar aproximadament a la cota dels 2000 metres, llavors el camí esdevé una bonica passejada per dins del bosc que ens deixarà novament al coll Jovell on retrobem el camí de pujada.
HORARIS:
d'Engolasters a la font dels Corralets: 20mn
de la font al coll Jovell: 25mn
del coll al refugi de Fontverd: 1h 05mn
del refugi a la cabana de la Farga: 20mn
de la cabana a la cruïlla a l'estany Blau: 15mn
de la cruïlla a l'estany Blau: 1h 05mn
de l'estany al coll dels Agols (pel camí correcte): 30mn
del coll al pic dels Agols: 10mn
del pic dels Agols a la tossa del Braibal: 1h
de la tossa al coll Jovell: 1h 20mn
del coll a Engolasters: 30mn
TOTAL: 7h.
També podeu seguir aquest itinerari i d'altres a:
http://estanysicims.blogspot.com.es/2017/06/engolasters-refugi-de-fontverd-estany.html