Cresta Tumeneia al Pa de Sucre. Cavallers

Cresta espectacular, molt llarga. Activitat alpina molt completa. L'escalada al Pa de Sucre després de tota la tralla de Tumeneia brutal. AD+ (IV)

Material: Una corda de 40 i una altra de 30m (ràpel màxim 28m); la de 40 va bé per allargar els llargs. 7 o 8 friends, joc de tascons, aros de cintes, 7 o 8 cintes exprés. Peus de gat molt útils.

Bivaquejem al petit llac de Tumeneia. Arribem just ponent-se el sol, i trobem una esplanada de gespa entre d'altres davant de l'aigua, molt còmode (però humitat). Si es va amb més temps hi han més llocs entre aquest i passat el llac gran de Tumeneia.

Fins al pic de Tumeneia, destacar algun ràpel curt, molts trams en ensamble fins a la característica agulla anterior, on hi ha un llarg amb dos trams de IV. Nosaltres el fem en un de sol amb corda de 40m, i dóna just per muntar reunió a la còmode repisa molt ressenyada. Es pot fraccionar i muntar reunió sota el primer pas de IV, després de passar uns 10-15m de III, d'aquesta manera amb corda de 30 arribaria. Se segueix en ensamble fins al cim.

Des del cim treiem corda, calcem botes i seguim la cresta fins a trobar algunes fites que et marquen la ruta en paralel per la dreta (N) per unes terrasses. També hi ha la opció d'encigalar-te seguint el fil, amb passos de III. Nosaltres fem xino xano caminant fins a un coll on es podria abandonar (no queda clar si aquest coll és la Bretxa Pauss o la que queda just a sota el Pa de Sucre), i ja es va acostant la impresionant paret. Abans però i per una tartera (sempre per la dreta), arribem a la base d'una agulla ben característica, ens encordem i l'escalem en ensamble (III). Al cap de res ja trobem el característic ràpel de 28m que ens deixarà a una bretxa i per l'inici de l'escalada flanquejem un parell d'agulles per l'esquerra.

Si bé tota l'estona que mires la paret del Pa de Sucre desde Tumeneia es veu molt difícil, desde baix ho trobes més factible.

L'ataquem per unes vires un pèl a la dreta del fil de III grau fins arribar a la base de dos diedres (~20m, reunió). Escalem el de l'esquerra, que està molt fisurat (IV, 5m) i muntem reunió més endavant. Seguim per aquest terreny evident cap a buscar el fil en una escalada exquisita (III,III+) fins a una característica mini bretxa a plena cresta, on podem muntar una bona reunió i respirar. Ataquem el segon pas de IV, un mur fisurat de 10 metres que es protegeix molt bé i presenta bones mans. A partir d'aquí seguim pel fil en ensamble on trobarem màxim algun pas de III aïllat fins la cota màxima del Pa de Sucre.

El descens del cim és realment exposat, i ho accentua el cansament acumulat. Per sort les desgrimpades de II+ hi han bons cordinos per rapelar, cosa que les ressenyes de fa uns anys no tenen en compte. Seguir les fites en tot moment. Al principi per sota la cota de cresta per l'esquerra fins a arribar a un característic cau per fer bivac i ben aprop trobem instalació de ràpel amb cordinos per passar a l'altre vessant de la cresta (N). Rapelem aquesta xemenia uns 25m fins a una fita ben remarcable que ens fa girar a l'esquerra (Oest) per travessar altre cop a l'altre vessant de la cresta, per una espècie de bretxa. Aquí la orientació és un pèl confusa, i ascendim uns metres sense deixar la paret de la nostra esquerra, per després anar en horitzontal fins trobar la bretxa entre el Pa de Sucre i l'enorme gendarme "el Mussol". Aquí devallem pel vessant recent creuat tot rodejant el Mussol per la seva esquerra (desgrimpades, II) fins a trobar una bona instalació de ràpel amb cordinos i un pitó (foto). Ràpel d'uns 25-30m i ja ho tenim!!

Ara el descens es fa duríssim, però amb un somriure d'orella a orella.

De material fixe no vam trobar cap pitó ressenyats als passos de IV (millor!!). Només cordinos als ràpels, i es veien molt segurs. A l'últim com ja dit sí que hi ha un pitó per més seguretat.