CRESTA DE BARDAMINA: Espigantosa-Refugi Ángel Orús-Ball des Ibons-Pico Bardamina-Pico de la Paúl-Pico Inferior de la Paúl

Ruta que, sortint des de l'aparcament d'Espigantosa ascendeix als 3 tres mils de la cresta de Bardamina.
🔺Pico Bardamina (3.070 m)
🔺Pico de la Paúl (3.081 m)
🔺Pico inferior de la Paul (3.078 m)

Catalogo la ruta de moderada perquè no hi ha cap punt excessivament tècnic o complicat, però sí que cal tenir en compte alguns aspectes que endureixen la ruta físicament i psicològica, i de quina manera:

- Ruta que s'acosta als 20 km i que, especialment en tot el bucle que es fa a la part superior d'aquesta, a partir de la zona dels ibons, es fa en bona part per terreny de grans blocs de pedra i sense camí ni massa fites que t'orientin. Especialment curiosa pot ser la baixada on nosaltres vam anar a petar a una canal força dreta i pedregosa a la qual no ens va fer massa gràcia accedir. Tot i així vam poder anar flanquejant pel seu costat, sense entrar-hi, per terreny herbós. Tot això fa que la tornada sigui un petit martiri fins al cotxe!. A tenir en compte que nosaltres vam poder deixar el cotxe a l'aparcament d'Espigantosa ja que a partir de mitjans de setembre ja no cal agafar l'autobús que funciona durant l'estiu i s'hi pot accedir en vehicle privat (la pista està força bé per accedir en turisme malgrat les ressenyes que pots trobar per Google Maps de que està molt malament... ni cas)

- El desnivell sense ser una animalada cal tenir-lo en compte, ja que volta els 1.800 m

- L'aproximació a l'inici de la cresta (cim del Bardamina) és llarga, llarguíssima i volta les 5h fàcilment.

- La cresta no té cap punt especialment tècnic però requereix estar avesats a ambients molt aeris i a saber-se moure en aquests entorns tan afilats ja que en força moments ens mourem ben bé pel fil de la cresta, amb grans estimballs a banda i banda. Com sempre, calma i cap fred són els millors ingredients.

- Pel que fa a la cresta nosaltres, tot i dur la corda a la motxilla, no la vam treure, però això ja sabeu que és una cosa molt personal i cadascú ha de valorar com pot progressar més còmode i com es mou en aquests ambients. La cresta té els següents punts clau:

1. La baixada del cim de Bardamina fins a la marcada bretxa següent cal fer-la decantats cap a l'esquerra i després per una estreta vira tornar a la dreta fins ben bé a la bretxa. Un cop assolida la bretxa es grimpa directe amunt a buscar una punta intermèdia i allà ja agafem la cresta pel seu fil.

2. Trobarem una roca molt característica amb una mena de forat pel mig. Hem de passar ben bé pel mig d'aquest forat, fent una mica de contorsió. No busqueu alternatives rares.

3. Trobarem una gran roca fissurada. Hi ha algun valent que l'encara per la dreta i d'altres ben bé per dalt. Compte, són opcions molt arriscades. La més sensata és tornar a davallar una mica cap a l'esquerra i llavors agafar una mena de canal molt dreta cap amunt per a retornar a la cresta. A l'inici d'aquesta mena de canal cal tirar més de braços que de cames, ja que falta algun bon peu per a posar. Confiança i amunt!

4. Un pas en bavaresa abans del pico de la Paúl. Realment n'havíem llegit molt d'aquest pas i potser per això el vam trobar força senzill. És un pas certament amb una caiguda tremenda, però és força curt amb molt bons agafadors a la mà i una vira estreta pels peus. Realment amb 2-3 passos ja és fet. De fet nosaltres vam adonar-nos que l'havíem fet un cop ja l'havíem passat, ja que el vam fer tan ràpid que no ens semblava que havia de ser el "famós" pas de placa en bavaresa. En tot cas, ja sabeu que això depèn molt de les apreciacions personals i de l'estat físic i psíquic en que arribis en aquest punt.

5. Del Pico de la Paúl cap al Pico Inferior de la Paúl la cosa es suavitza una mica però compte! Continuem en ambient a tota cresta i cal estar atents als passos que fem. Això fins que arriba un moment que veiem unes fites i gairebé el que sembla un caminet que es decanta davallant cap a la dreta i ens porta a flanquejar la part final de la cresta al Pico Inferior de la Paúl per la seva banda de ponent. Retornem a la cresta amb una grimpada tot just abans del cim.

A partir d'aquí s'acaben totes les dificultats de forma radical, però ens queda el martiri de l'eterna tornada fins a Espigantosa!