Cotiella, un mon de pedra.

Ascens al Cotiella magnífica muntanya del prepirineu Aragonès des del refugi de Santa Isabel.
Volíem pujar per Gradiello, però seguint el nostre instint, no sempre bon conseller, varem anar a buscar un suposat coll que no existia, detectat l’error i com que el camí, marcat amb fites, ens quedava uns centenars de metres a la dreta varem decidir continuar recte a la recerca d'un pas que ens permetés flanquejar la muralla que protegeix el magnífic pla, un autèntic mar de pedra encrespada, que cal travessar per arribar a la base del cim.
Allà on pensàvem trobar el coll, hi havia una vessant vertical que de cap manera podíem afrontar. El que si es veia accessible era un esperonet d’uns 60 metres i varem optar per provar-ho.
Va resultar una grimpada de tercer grau que acabava en una bonica i fàcil aresta que li va donar una mica de caràcter a la ascensió. La resta de recorregut és un impressionant navegar per aquell immens mar de roca amb una pujada final al cim per una tartera de pendent homogènia i que ens va descobrint paisatges francament emocionants.
Recomanem la ascensió al Cotiella, suposo que el fet de estar tan a la vora del pirineu i de no arribar als 3000 m, es queda amb 2912, fa que no sigui tant visitat i la tranquil•litat i solitud son extraordinaris.
Si escolliu seguir el nostre track us aconsellem fer-lo amb la mateixa direcció que nosaltres, si no us tocaria desgrimpar i ja sabeu que sempre és més complicat.
Una estol de corbs va passar planejant sobre els nostres caps i abans de veure’ls ja vam dirigir la mirada al cel pensant que teníem a sobre un planejador, va ser màgic sentir el sorol de la la fricció de desenes d’ales sobre aquell aire tan net.
Un gran dia.