Comapedrosa pel Pla de l'Estany, la carena i el collet de Comapedrosa des d'Arinsal (Pirineu andorrà)

Ascensió al sostre del Pirineu andorrà des d'Arinsal pujant pel Pla de l'Estany i el Forat de Malhiverns fins al coll homònim i tornant per la carena i el Collet de Comapedrosa. Entre les característiques de la ruta es poden destacar: ascensió dura en alguns trams (especialment des del refugi del Pla de l'Estany fins a la Collada del Forat de Malhiverns) per costeruda i pel terreny descompost, però sense cap dificultat tècnica a superar; magnífic paisatge d'alta muntanya amb vegetació variada atès el desnivell total (bosc de pi negre, praderia, roca nua i atarterada...); extraordinàries panoràmiques des del cim del Comapedrosa en tractar-se del punt culminant d'aquesta àrea del Pirineu (albirarem les principals valls andorranes i nombroses serralades i destacats cims pirinencs --des de les Maladetes al Montsent de Pallars; des de la Pica d'Estats al Carlit; des del Puigpedrós al Salòria...--).

L'itinerari arrenca de la localitat d'Arinsal, que travessarem fins arribar a la part alta. Des de l'aparcament (ja és visible al fons de la vall el vessant occidental del Comapedrosa) arrenca una ampla pista barrada al trànsit per on ens incorporarem al GR-11. La pista progressa fins a una cruïlla indicada cap al Comapedrosa (per aquí tornarem), punt en què nosaltres seguirem amunt, passant per la Font de Moixó i la Borda de Coruvilla.

La pista continua remuntant fins a l'àmplia vall glacial del Pla de l'Estany, on s'obre un magnífic paisatge voltat de muntanyes, amb l'abrupta pujada cap al Comapedrosa visible a la nostra esquerra. Arribats al refugi del Pla de l'Estany podríem començar a remuntar la costeruda i descomposta pujada directament cap al Forat de Malhivern, tot i que el terreny es suavitza si, com nosaltres, s'opta per continuar pujant per sota d'un llarg contrafort al final del qual girarem a l'esquerra per un ampli corredor que desemboca a la barrancada principal. Aquest tram fins el Coll del Forat de Malhiverns és el més dur de la ruta pel fort i sostingut desnivell i pel terreny trencat per on haurem de progressar, enmig d'un paisatge feréstec amb els Pics de Baiau i la Roca Entravessada tancant el circ i les abruptes parets septentrionals del Comapedrosa per sobre nostre.

En arribar a la part alta de l'àmplia barrancada s'encara la penosa pujada final fins a la Collada del Forat de Mahiverns que separa els Pics de Baiau i el Comapedrosa i des d'on podrem contemplar l'espectacular circ d'abruptes muntanyes al centre del qual es troba l'Estany Negre. Girant a l'esquerra des de la collada per un fressat corriol remuntarem finalment fins al cim del Comapedrosa, on val la pena entretenir-se a contemplar les extraordinàries panoràmiques visibles en totes direccions (una mesa d'orientació ens ajudarà a identificar els principals cims).

El descens el podem fer baixant fins a l'Estany Negre per vorejar-lo per l'esquerra seguint el GR-11 fins a la sortida d'aigües o, com en el nostre cas, seguint per la carena, progressant per una successió de collets amb algun tram crestós sense cap dificultat, fins anar a sortir també a la sortida d'aigües de l'estany i a un estanyol (les Basses de l'Estany Negre) on neix el riu de Comapedrosa.

Continuant avall pel fressat camí girarem a l'esquerra per davallar per terreny més suau per l'àmplia coma fins a una desviació que ens acostarà al refugi (també es pot seguir recte). Des del refugi (ens podem aprovisionar d'aigua) tornarem al camí principal per seguir davallant pel collet de Comapedrosa, en paral·lel al curs del riu, fins a retrobar-nos amb la cruïlla amb el Pla de l'Estany de la pujada, a poc més d'un quilòmetre de l'aparcament, on arribarem després de completar els 14 km i prop de 1400 metres de desnivell positiu d'una magnífica, bella i molt recomanable ruta d'alta muntanya.