Circular Vallter - Carançà

Ruta circular de dos dies i dues nits per la part alta de les valls de Carançà i Mantet sortint des de l'estació de Vallter 2000.

La ruta comença al pàrquing superior de l'estació de Vallter 2000 i, a través de les pistes i passant pel costat de l'antic refugi d'Ulldeter, s'arriba a dalt del coll de la Marrana. A partir d'aquí s'abandonen les rutes més transitades (ascensió a Bastiments) i es segueix en direcció oest, seguint el GR 11 que inicialment baixa una mica fins a creuar el naixement del riu Freser per després anar remuntant la vall de Tirapits, al final de la qual hi trobem un petit refugi d'emergència fet de pedra. Des d'aquí seguim el GR, pel camí més evident, cap al sud, amb intenció de guanyar el coll de Tirapits, des d'on anirem carenejant fins al coll de Carançà.

Deixem les motxilles al coll i en 5 minuts ens plantem dalt el pic de la Fossa del Gegant, des d'on gaudim de les vistes i reculem cap al coll a buscar les motxilles. Entrem a França, abandonant el GR i anem baixant, seguint les fites i el camí fresat, cap a l'estany Blau i l'estany Negre. A partir d'aquí hi ha diversos camins, tots ens serveixen ja que el nostre objectiu és perdre altura, creuant el riu com menys cops millor. Arribem a la zona del Planell de l'Estany on el pendent ja no és tant accentuat i al final hi trobem una petita cabana de pedra. Seguim baixant i ja veiem l'estany de Carançà, on buscarem un lloc on acampar i passar la nit.

Ens despertem sense que ens toqui el sol (la vall està orientada nord-sud i és força tancada) i seguim baixant pel camí, a trossos per dins el bosc i una mica perdedor, fins arribar al refugi guardat de Ras de Carançà, punt més baix de la nostra ruta. Des d'aquí tornem a agafar el GR (en aquest cas, un tram compartit entre el 10 i el 36) seguint les indicacions cap al coll de Pal i el poble de Mantet. Al principi transitem per una pista en bon estat fins arribar a un prat, on girem pronunciadament cap al sud i fins i tot perdem altura durant una estona, per després tornar a pujar, passant pel costat de les restes d'una cabana totalment en ruïnes a la Jaça dels Clots.

Anem pujant, veient sempre un coll davant nostre que per sort no és el coll de Pal, sinó un coll de més de 2500 metres. Al final arribem a coll de Pal, un coll molt ample i sense arbres. Tot i això, seguim pujant encara una estona per la falda de la serra (sempre seguint el GR) per arribar al punt on comença la veritable baixada, on perdem més de 300 metres en poc més d'un quilòmetre, per arribar, després d'un trencall (on abandonem els GR i seguim la GRP Ronde du Canigou) al refugi lliure de l'Alemany en força bon estat. Si seguim caminant, veiem ràpidament la cabana del pastor de la zona, d'ús exclusiu per ell. Anem pujant fins que trobem un bon lloc on passar la nit i a descansar s'ha dit.

L'últim dia és força curt, només ens queda acabar de pujar fins la Portella de Mantet, el coll fronterer entre Catalunya i França. Caminem una estona pel Pla de Coma Ermada, fins que en un trencall recuperem el GR 11 per iniciar el descens cap a Vallter.

Ruta molt maca, amb moltes variants (es pot arribar al coll de Carançà per la carena Bastiments-Infern, allargar fins el circ de Concros, remuntar la vall de Bacivers, baixar fins les gorgues de Carançà o fer carena des de coll de Pal fins al pic de la Dona) i múltiples punts d'aigua. Ara bé, cal pensar que ambdues valls estan a la cara nord, són molt tancades i orientades nord-sud per tant és probable que faci fred i no ens toqui fins ben entrat el matí.