Cercle del Mont-roig: Roia de Mollàs, Estanyet, Mont-roig, Tartera, Gallina, Calberante, Ventolau i Vedo

El cercle el Mont-roig recorre tots els cims que rodegen els estanys de la Gallina. És una ruta llarga i amb desnivell, per això és recomanable dividir-la en dues jornades. Una opció seria fer nit al refugi Enric Pujol, però aleshores caldria afegir 180m de desnivell a l'aproximació del primer dia, i desfer-los al principi de la segona jornada. O bé, prescindir del Pic de la Roia de Mollàs i enfilar directes al Mont-roig. Nosaltres, seguint els consells de l'usuari jspdetera, farem nit al Clot de l'Escala amb tenda, un lloc pla i ideal per a muntar tenda o fins i tot fer vivacs. Compte amb les vaques que pasturen per allí!

Trobareu una mica de descripció als comentaris de les fotografies.
Com la ruta en si està molt ben ressenyada per l'usuari jspdetera, enllaço el seu track amb l'explicació i així no em repeteixo:
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7650491
També trobareu una ressenya al llibre "Crestas Pirenaicas - Pirineo oriental", de Pako Crestas (itinerari 32).

Comento les meves variacions i valoracions d'alguns punts de la ruta:
- La pujada des del Clot de l'Escala fins al peu del Pic de la Roia de Mollàs és per terreny obert i sense camí definit, amb fites esporàdiques. Tot i així, es fa bé.
- Per pujar fins l'aresta sud del Pic de la Roia de Mollàs, hi ha una diagonal per fort pendent herbat. Vigileu si està moll! Un cop a la carena, és fàcil.
- Fins al Mont-roig, cap dificultat
- Per creuar d'un cim a l'altre del Mont-roig, cal desgrimpar (fàcil) fins la bretxa i pujar de nou grimpant, fàcil trobar el millor camí i trobarem fites.
- La baixada del Pic de la Gallina que hem fet nosaltres, seguint també altres tracks, pot ser delicada ja que té blocs inestables i petites repises d'herba en fort pendent. L'usuari jspdetera fa un flanqueig a aquesta part, segurament molt més senzill. Per a nosaltres, va ser el punt més delicat del dia.
- Al coll 2648m entre els dos Pics de la Gallina podem abandonar la carena fàcilment baixant cap a l'estany Major.
- Desgrimpades exposades (moltes evitables) per la vessant oest per baixar del Pic Inferior de la Gallina.
- Una petita grimpada (II potser) per tornar a la cresta abans del Pic de Calberante, evitable si seguim sota aquest.
- La pujada al Ventolau es fa una mica pesada després del desnivell acumulat i pel tipus de terreny, però val la pena!
- Seguim la carena al NE fàcil fins al cim del Pic del Vedó. Decidim que en comptes de tornar enrere (com al track d'en jspdetera) seguirem fins a la següent cota també, i baixarem per la canal que separa aquestes dues. Una mica més de pendent que l'altra canal anterior, però no és difícil si s'està acostumat a baixar pendents de petites pedres i trams herbats.
- Un cop als llacs, podem disfrutar d'una tornada per entorn espectacular, només caldrà seguir fites per trobar els millors passos en alguns ressalts del riu


Ruta feta a mitjans de juliol 2017