Cavall Bernat Llaberia

Més informació a "veure més" i a http://els100cims.blogspot.com/2016/03/cavall-bernat-de-llaberia.html

Poder sigui molt més fàcil desfer camí per la carretera fins al pont de la Robina, que salva el barranc del Fornteuler. També es pot aparcar en aquesta camí i no pujar fins l'aparcament públic.
Surto de l'aparcament i camino cap al poble, entrant pel carrer de Baix, arribant així a cal Just, edifici catalogat del segle XV. Giro a la dreta per anar en direcció a l'església de Sant Llorenç però no arribo, ja que al cap de poc torno a girar a l'esquerra per seguir pel carrer de Baix i així trobar els senyals de PR. No segueixo els senyals, ja que prenc un esborrat rastre que em baixa a una pista, ja a la zona de la Robina. Creuo la pista i m'enfilo per un sender sense senyalització per anar vorejant camps de cultiu de fruita seca. El sender està protegit per paret de pedra seca i és una mica dificultós de seguir, ja que de tant en tant haig de recular perquè entro en camps de cultiu. Finalment trobo el camí correcte que, en lleugera pujada i seguint un tub de canalització d'aigua, em porta a connectar amb el GR-7, camí de Falset a Colldejou. Si es vol, es pot seguir tot aquest GR fins al coll del Guix. Jo, al contrari, quan arribo a un desviament de la pista, senyalitzat amb un pal de direcció, deixo el GR i continuo en sentit SO en direcció a la font de l'Aubelló, que no trobo. Camino ara per bosc de pi, ara per camps de fruita seca i arribo al pla de l'Illa. Aquí la pista gira a l'O, però un filferro la tanca, així que cal prendre un sender que puja entre els arbres en sentit SE. És un sender clar que de manera molt evident ens porta a un altre desviament. Hem de girar a la dreta, en sentit NO, i abandonar la traça que segueix recte i inicia una suau pèrdua d'alçada. Aquest nou sender ens porta, després d'una bona pujada, a enllaçar amb una pista. És la pista que connecta la font del Bullidor amb el coll de Guix. Cal incorporar-se a la pista i seguir-la, en sentit SO, una bona estona. Caminar és ara fàcil. Hem d'anar a l’aguait. Quan la pista fa un revolt a l'esquerra hem d'estar atents a localitzar una fita. Marca el camí que hem de prendre per a pujar el vessant de la muntanya, a la recerca dels cingles superiors. Tot el camí és força evident fins a entrar de ple a una mena de tartera. Aquí hem d'anar també concentrats, ja que aquesta es divideix en dues llengües. La bona és la de més a la dreta. Jo vaig anar intentant seguir les fites i al final vaig acabar en aquella banda. En tot cas allò que s'ha de fer és anar a buscar la canal del Roc, que puja a la dreta de les roques dels Frares. Superada la canal, que no ha de presentar cap complicació tret de l'esforç, el pendent es tempera i caminar es fa una mica més fàcil. Tot i així el pendent continua fort. No ens hem de deixar enganyar per diferents traces transversals que anirem trobant. Jo vaig seguir una d'aquestes i finalment vaig haver de tornar a remuntar pel dret en un parell d'ocasions. És preferible continuar amb la pujada dreta fins a trobar un camí ample i pintat amb senyals blaus. És el camí del Recingle. Molt fàcil de seguir gràcies als múltiples senyals de pintura. Aquest camí ens porta al portell de la Roca Mitjanera, important nus de camins, senyalitzats tots ells amb un pal de direccions. Seguim en direcció al Cavall Bernat de Llaberia, que ja tenim a tocar. Anem perdent altura de mica en mica per seguir la traça del camí, que ens porta a la base del penyal i la canal que ens permet continuar l'ascens. Aquí de nou atenció. Mirem amb calma la canal. Al mig hi ha dos arbres lleugerament separats l'un de l'altre. Just quan hem superat el segon girem a la nostra dreta. Hem de veure una cadena, nova i lluent. S'ha quedat una mica curta, però no hauríem de tenir cap problema per arribar-hi. Ens ajuda a pujar al primer planell, una mica inclinat. Des d'aquí ja veiem la fissura que haurem de grimpar per fer el cim. Jo la vaig pujar fàcilment, així que penso que tothom ha de poder pujar. Al cim, una creu. Fan cosa aquests nyaps, amb perdó per a determinades sensibilitats. Les vistes són excepcionals. En el meu cas, el vent no em va deixar gaudir gaire estona de l'espectacle, així que toca baixar. El cap comença a voltar pensant en la desgrimpada. Sorprenentment, la vaig trobar força fàcil, poder fins i tot més que la pujada. Ara, en baixada, sí que vaig trobar la cadena, i fent ús d'aquest parany vaig tornar a la canal de manera més còmoda. Amb un somriure d'orella a orella, no pensava fer el cim, vaig sortir de la canal. Aquí el meu GPS va fer el babau i es va parar. No vaig adonar-me’n fins a enllaçar amb el PR-C 96. Cap problema, però, ja que tot el camí està pintat de groc i els senyals ni caldrien. El camí és molt evident i fressat. Quan hem enllaçat amb el PR ja no tindrem cap problema d'orientació, ja que seguint els senyals de pintura acabarem a la carretera T-322, ja albirant la població de Colldejou. El PR, molt desdibuixat, travessa la carretera i entra en un vell camp. Per seguir el camí ens hem d'acostar a la paret de l'esquerra del camp i localitzar un senyal groc i blanc a la paret del mur de pedra. De nou anem seguint un vell camí flanquejat per parets de pedra seca que va més o menys paral·lel a la carretera. Aquest sender ens porta a creuar per sota el pont de la carretera i ens deixa en la pista d'accés a la Robina. Per seguir pel PR cal creuar aquesta pista i remuntar desnivell per un vell sender que ens deixa ja en terreny conegut. I com sempre no resta més que desfer camí fins a l'aparcament.