CANAL DEL CABALL-ROCA DE SANT SALVADOR (ELEFANT) REFUGI DE SANT BENET-18-DIC-14

Avui sortida amb la gent del “ Jueves al Sol “. Fa dies que la gent te ganes de fer la ruta de la canal del Cavall i la Roca de Sant Salvador ( L’Elefant ) i avui és un bon dia.
Ens trobem de bon matí al Dia de Olesa, punt de trobada habitual. He arribat d’hora i amb relaxo tot escoltant la radio de RAC1 amb en Basté, be això de relaxar-me no és del tot correcte, el Món està de potes amunt i prefereixo deixar anar els meus pensaments a la muntanya de Montserrat i a la ruta que hem de fer, intentant recordar el primer cop que la vaig fer amb en Pep.
Aviat comencen aparèixer l’equip, la Noe, en Pep, la Míriam i la Viqui .

Sembla que el matí serà bo i tindrem la roca seca, apa tots al cotxe que es fa tard. Agafem direcció a Santa Cecilia on deixarem el cotxe aparcat.
El Sol comença a fer els seus primers cops dull, la muntanya s’il•lumina de color groguenc i entre els arbres petits raigs de llum ens donen la benvinguda.

En l’ambient es palpa l’ il•lusió de la gent per gaudir d’un bon dia, sortim ràpids per anar agafar el GR que ens dura fins l’entrada de la canal.

Primeres fotos de grup, comencem a escalfar les màquines, avui em fa il•lusió portar la càmera penjada al coll, no sé si podré ja que és un xic difícil que no molesti.

Passem les primeres canals fins arribar la del Cavall que la podem distingir per l’arbre tort que te a l’entrada.

Ens posem bé les motxilles, agafem aire i apa cap amunt, la primera part la fem enfilant-te’ns per les pedres i arrels, acabat aquest tros fem una petita grimpada fins a trobar la part equipada amb cordes.
Fa calor i comencem a treure’ns roba, això fa pujada i ens farà suar.
Hi ha dos cordes una molt gruixuda i un altre mes prima de nusos, pregunten: quina va millor? i jo faig una demostració pràctica per que puguin triar, poso un dit i faig que l’agafin amb força, poso tres dits i faig el mateix, i la resposta no es fa esperar “ la más gorda, jajajaja “

Apa amunt que jo m’encarrego de fotografiar la pujada, comencen a pujar les noies, caram son unes màquines amb un nores ja estan a dalt del primer tram, puja tot seguit en Pep i finalment jo.
Aquest segon cop la pujada se’m fa més fàcil, a l’arribar a dalt les noies ja en passat la part de la corda que fa un pas lateral per canviar de via.

Tornem agafar corda i amunt, el tram és més llarg però ràpid. Encara falta una tercera tirada de corda i una petita de nusos i ja estem a dalt admirant aquesta meravella que és el Cavall Bernat.
Ens entretenim una estona gaudint de les meravelloses vistes que tenim des de aquest punt, la Miranda, Paret de Diables, Monistrol, etc....

Tornem a posar-nos roba ja que aquí dalt fa un vent fresquet.
Agafem al camí cap a la roca de Sant Salvador, xinu xano anem caminant i gaudint de totes les vistes que tenim al voltant, mai ens cansem de veure-les i sempre tenen quelcom de diferent, i tant de lluny veiem una cabra salvatge immensa amb unes banyes enormes, penjada en un dels laterals de la Prenyada, anem pujant pel camí per intentar fotografiar-la, no tinc l’òptica que voldria però farem les fotos de lluny.

Ja estem pujant a la Roca i queda el pas més divertit, una escletxa que s’ha de passar amb les mans, peus i cul. Clic clic tot val.
Ja estem al cim, fa molt vent però les vistes son espectaculars, no tenim prous ulls per veure-ho tot, però les càmeres no paren de fer Clic clic, ni la Cibeles.

Estem contents i afamats així que decidim baixar una mica per trobar un lloc arrecerat del vent i amb sol.

Desprès d’esmorzar, agafem camí de tornada direcció Sant Benet, però quina és la sorpresa, !!! carai allí a baix un ramat gran de cabres salvatges, amb dos mascles amb una cornamenta espectacular, lluitant pel lideratge de les femelles, Catacroc Catacroc sonen les banyes tot picant una contra l’altre, els mascles posant-se a dos potes i deixant anar tot el seu pes per picar contra l’altre Catacroc Catacroc sonen les banyes amb un so sec de fusta, espectacular, ens cau la baba però no podem estar més estona i decidim seguir camí.
Ens trobem en Pep al•lucinat, acaba de creuar-se amb un mascle de cabra salvatge, quant arribem ja no hi és però encara puc veure’l entre els arbres com puja cap a munt, sembla mentida quina capacitat tenen de pujar per les roques.

Seguim camí tot baixant per un corriol que sembla una drecera, a mig camí en Pep ens fa parar, ja que no ho veu clar, segueix una mica més i li ve a la memòria que ja havia caigut un altra cop en aquest parany, ens retirem, tornem a pujar i trobem el bon camí.
Ens dirigim a Sant Benet, travessem la portalada i a uns metres a la dreta apareix l’ermita refugi, un lloc idíl•lic per parar a meditar.
Donem una tomb pel voltant, hi ha un noi i em paro a xerrar amb ell, al rato apareix el guarda del refugi amb un càvec o pic a la mà, ens saludem i ens acomiadem dels dos.

La baixada és ràpida, anem conversant, de cop i volta la Noe comenta que ahir a la nit va veure una peli i pregunta si volem que l’expliqui, de cop sento la veu de la Miriam, vale si, en Pep i jo ens mirem i accelerem al pas.

Ja estem a baix, avui ens espera tota la tribu, hem quedat amb la resta de l’equip, la Bego i la Pepi, que arriben de l’hospital de fer una revisió del dit trencat de la Bego.

Avui dinar de tot el grup de muntanya Jueves al Sol, fantàstic dia.

Bon Nadal a tots