Balaitous + Frondellas des de la Sarra

Comencem a caminar a les 5:00 direcció els estanys de Arriel.
Arrivem al primer estany a les 7:00 quan ja comença a clarejar i ja observem davant nostre el gran Balaitous i la Gran Diagonal. De seguida comencem a pujar de forma considerable fins al Ibón Chelau on fem una parada per menjar alguna cosa.
Veiem gent davant nostre que ja estan arribant a la Gran Diagonal i observem el desnivell que encara ens queda. Sense més, continuem pujant. De seguida arribem a la cova Andre Michaud i encarem la última pujada abans de começar la Gran Diagonal.
Pel que haviem llegit, ens imaginàvem que La Gran Diagonal seria molt més delicada de fer, en realitat es fa prou bé. Quan ens n'adonem, ja l'hem superat i ja només ens queda l'última grimpada fins arribar dalt el cim. Aquest tram és una mica més delicat i cal buscar el millor camí.
Un cop dalt, a les 10:00, recuperem forces i ja observem els primers que pujen des del refugi de Raspomuso com treuen el cap després de grimpar la brecha de Latour.
A l'altre costat de la Brecha, observem els següents objectius, la Aguja Caider i els Frondella.
Aprofitem el moment que estem solts dalt el cim per fer unes fotos, i ens disposem a començar el descens.
De seguida arribem a la brecha amb la expectativa de si hi hauria neu al nevero de l'altre costat, i per sort, veiem que quasi no queda res de neu, tot i que portavem grampons, ens haviem deixat els piolets, i era una cosa que em neguitejava. Ens equipem per baixar la brecha fents els rapels que hi ha muntats. Portem corda de 60 metres, i al principi és una mica incòmode ja que els primers ràpels són de uns 20 metres. A l'últim ràpel si que aprofitem quasi tota la corda per arribar al cami, al més avall possible.
Ens dirigim a buscar el camí per pujar direcció a la Aguja Cadier, retallem un tram per una roca amb una fisura, i estalviar-nos fer la volta més avall i tornar a pujar.
De seguida veiem que el camí puja per una canal molt descomposta, així que pujem amb molta cura fins a la Aguja Cadier, foto i desgrimpada fins al coll. De seguida tornem a enfilar direcció al Frondella Nord, amb alguna petita grimpada i algun pas que s'ha de passar amb atenció i de seguida som a dalt. Veiem que els altres frondelles quasi són al mateix nivell, només cal superar algun bloc de la cresta sense dificultat.
Ens plantem al Frondella Central i ens mirem el Frondella SW o Occidental, amb el dubte de si el farem o no, també amb el dubte de si és un 3000 o no, hi ha llocs on el marquen a 3001 m i altres el deixen a 2992 m.
Decidim intentar pujar. Per la cresta des del Frondella Central, de seguida veiem que es complica, en una cresta molt afilada. No tenim clar la dificultat, però ja estem cansats i decidim baixar cap a la seva base. El track que seguim el pujen des de la base, ho intentem per aqui, i veiem que la cosa es complica molt. El cansament i com que encara ens queda la tornada amb un gran desnivell negatiu, decidim abandonar aquest últim cim, ja ens informarem millor per fer-l'ho en una altre ocasió.
Veiem els estanys de Arriel molt avall, i amb poques ganes comencem el descens enmig de blocs de pedra de mal caminar, buscant fites.
Durant la baixada, ens quedem encantats mirant el vol de dos Trancalòs. Sempre és un espectacle veure'ls.
Tardem una hora a arribar als estanys d'Arriel, i un parell d'hores més a arribar al parquing de la Sarra.