Ascensió al Bobotov Kuk, el cim més alt de la serralada i parc nacional de Durmitor, des del coll de Sedlo; Montenegro.

Ascensió al cim Bobotov Kuk, Боботов Кук, el cim més alt del massís, 2523 m, i del parc nacional de Durmitor, i tornada pel mateix camí de pujada. Ruta marcada, amb alguna dificultat tècnica resolta gràcies a les sirgues instal·lades als passos més estratègics. Bellíssim paisatge de muntanya calcària damunt prades ondulades.
L'excursió s'inicia al coll de Sedlo, a 1907 m d’altitud, en direcció nord, primer en ascensió moderada pel llom i, de seguida, més intensa, en direcció nord-oest, en flanqueig per la inclinada falda d’un altiu promontori, l’Uvita Greda, 2199 m, flanqueig que esdevé quelcom aeri, fins arribar a una canal, de direcció nord-oest, que abordem amb l'ajut d'una sirga metàl·lica instal·lada a la roca.
Passat aquest tram, a la cota 2115 m, seguin en la mateixa direcció nord-oest, en ascensió suau, tot flanquejant, fins al coll de Suvi Tavani, 2148 m, arribats al qual haurem caminat 2,2 km. Des del coll baixem suaument, en la mateixa direcció que fins ara, fins a una dolina de nom Surutka, 2082 m, situada al peu d'una cinglera calcària. El topònim Surutka pot tenir a veure amb el sèrum de la llet obtingut al quallar-la llet per fer mató, recuit... Sortim de la dolina en ascensió en la mateixa direcció fins a un ampli coll que creuem, a 2140 m. Des d’aquest coll iniciem una davallada pronunciada, en direcció nord, fins a la petita llacuna verda, Zeleni Vir, a 2028 m, la qual, a l’estiu, encara és més petita. La llacuna està situada al peu de la paret sud d’un impressionant massís calcari, del qual el cim més alt n’és el Bobotov Kuk, 2523 m, el nostre objectiu. El Bobotov Kuk està flanquejat per dos cims que el precedeixen, el Đevojka, 2440 m, a l’esquerra nostra, i el Lučin Vrh, 2396 m, a la dreta nostra. Entre el darrer i el Bobotov Kuk hi ha un coll, a 2351 m, al qual haurem d’ascendir.
Sortim de la llacuna de Zeleni Vir pel la vorera oest i fem un flanqueig lleument ascendent, en la mateixa direcció, durant uns 200 m, fins a una tartera que baixa des molt amunt del massís. En aquest punt, a 2055 m segons el nostre altímetre, que hem marcat amb un punt d’interès d’intersecció, iniciem la dreta i feixuga ascensió de més de 300 m de desnivell, fins a l’esmentat coll entre el Bobotov Kuk i el Lučin Vrh, en algun pas amb l’ajut d’una sirga. A la cota 2268 m, segons el nostre altímetre, hi ha un memorial dedicat a un heroi nacional, el general Danilo Jauković que va morir durant l’ascensió al Bobotov Kuk.
Arribats al coll abans esmentat, a 2351 m, en sortim en direcció oest, en ascensió pel flanc sud del Bobotov Kuk, fins arribar a la cara oest, la qual flanquejarem horitzontalment en direcció nord per passos molt aeris, a pic sobre la conca del llac Skrčko jezero, 800 m sota nostre; sense dificultat tècnica, per tornar a flanquejar la piràmide del cim, ara en direcció sud-est, en ascensió i amb l’ajut d’unes sirgues ben afermades, i així fins gairebé dalt del cim del Bobotov Kuk, 2523 m, el qual coronarem caminant unes quantes passes més.
De l’entorn més pròxim al cim, el que més destaca són els tons blaus i verds del llac Skrčko jezero, voltat de boscos i tarteres, amb el refugi (planinarski dom) al costat, situats al nord-oest, sota nostre. A la cara sud, tant en la distància mitjana com en la llunyania, destaquen els contorts plegaments tectònics de les escarpades serralades dels Alps dinàrics, que s’alcen sobre verdes i ondulades prades, sovint trencades per profundes gorges. Al nord la vista es perd en turons, muntanyes i valls de terres llunyanes de Sèrbia i Hercegovina.
La baixada la vam fer pel mateix camí de pujada. La primera part, la davallada fins al llac de Zeleni Vir, és força lenta a causa de la inclinació i de la irregularitat del terreny calcari. Després no té cap dificultat tret dels passos quelcom aeris de flanqueig del promontori d’Uvita Greda, ja prop del coll de Sedlo, els quals vam haver de passar sota una forta tempesta d’aigua, pedra, llamps i trons, amb el terreny xop i relliscós per l’aigua que baixava per tot arreu, immersos en una intensa i sobtada baixada de temperatura. L’inici de l’excursió també havia estat dificultós a causa de l’espessa boira baixa, del vent i del fred, a més d’haver de comptar amb un pronòstic de temps no gaire encoratjador, sobretot cap a l’hora de la tornada, tal com s'esdevingué. Entre mig; però, vam tenir unes dolces i confortants ullades de sol que ens van fer gaudir del paisatge, amable de les prades i majestuós de les muntanyes! Per sort, tot va acabar bé!