Arriel

Des del llac d’Artosta (Artouste)
L’Arriel, també conegut com Saldiecho o Saget, és un estètic cim al bell mig d’una zona lacustre. Això i el fet d’estar envoltat d’altres amb molt de caràcter com el Lurien, el Pallas o el Vathleitos (Balaitús), fan de la seva ascensió una delícia.
La ruta normal hi puja des de la collada de Soba, termenal entre l’Aragó i el Bearn. Hi ha diverses opcions per arribar-hi: Per migdia des de l’embassament de la Sarra i per ponent des del Caillou de Soques. Totes llargues.
És més pel Coll d’Arrious al nord, que podem accedir-hi des del petit refugi d’Arrémoulit, o be directament des del llac d’Artosta (Artouste).
A banda de ser l’opció més curta i amb menys desnivell, l’aproximació pel nord és paisatgísticament molt agraïda, en travessar la zona lacustre.
Per pujar al llac ho fem amb el turístic Petit Tren d’Artosta (1).
Bona part de l’itinerari és senyalitzat i els camins son fressats. Però no és fàcil: hi ha congestes bona part de l’any i el darrer tram des del coll d’Arriel exigeix una entretinguda grimpada, fàcil (II) i amb bons agafadors, però també passos exposats.
Una opció molt recomanable és allargar l’itinerari visitant el refugi d’Arrémoulit (2).

Accés. Per la D 934 des del coll del Portalet fins a Fàbregues on prenem el telecabina per accedir a l’estació del Petit Tren d’Artosta.

Estació superior d’Artosta (1911m)
Des del peu de la presa un camí ben senyalitzat ens mena vers el S pel marge ponentí del llac, a la falda del Lurien. En aquesta direcció destaquen davant nostre els dos cims d’Arriel i, vers sol ixent, el Palas (o Pallas).
A l’altre cap creuem el riu i deixem a l’esquerra (rètol indicador) el camí que s’enfila a Arrémoulit.
En llargues i amables llaçades superem el fort desnivell fins al coll d’Arrious.

Coll d’Arrious (2259m)
Cruïlla de camins on hi confluïm amb el que, per la dreta, puja del Caillou de Soques i el que, per l’esquerra, va a Arrémoulit. Seguim aquest darrer però, ben aviat, al desguàs de l’estany d’Arrious, l’abandonem per un corriol ben evident a mà dreta, no indicat, que marxa per la riba ponentina de l’estany, vers el S (fites sovintejades, camí fressat).
Esquivem, revoltant-lo, el llom carener del Petit Arriel, situant-nos a la seva falda ponentina.
Perdem alçària, sense abastar el torrent i remuntem vers el S per una coma entre el Petit Arriel i el Pic de Soba fins al coll homònim (fites escadusseres, camí fressat).

Coll de Soba (2449m)
Entre el Petit Arriel i el pic homònim. Atenyem al camí que, pel S, puja des de la Sarra. (3)
Fem un gir de 90º vers l’E faldejant el Petit Arriel per enfilar-nos, en un darrer tram de tartera costeruda, fins al coll d’Arriel (fites, camí ben assentat sobre la tartera).

Coll d’Arriel (2608m)
El cim de l’Arriel (gran) s’alça ben evident vers el SE. En aquesta direcció, en fort pendent i terreny descompost, ens enfilem per un llom de tartera esmicolada on, si estem atents a les fites, hi anem descobrint el camí que ens facilita la progressió fins atènyer el tram final.
El tram final, més rost i dret que el precedent, és un caos de blocs granítics on hi trobem fites per a tots els gustos. Progressem pel vessant ponentí, esquivant el crestall, però sense apartar-nos-en gaire.
A pocs metres del cim ens cal travessar un curt però aeri pas que podem esquivar perdent uns metres per la dreta.

Pic d’Arriel (2822m)
Coronat per una senzilla fita, és una bona talaia. Vers ponent destaca (4) el Mieidia d’Aussau (Midí d’Ossau). Al NW el Lurien. Al N els estanys d’Arrémoulit. Al NE el Palas. Vers l’E el Balaitús i els Frondelles i, en aquesta direcció, sis-cents metres per sota els nostres peus, els ivons d’Arriel. Vers el SE, i darrera l’estany de Respomuso, s’alça el rosari de cims entre el Gran Facha i el Garmo Negro.
Vers el S albirem la gorja de l’Aguas Límpias i la vall del Gàllego, amb els embassament de la Sarra (custodiat per la Peña Foratata), de Lanuza i de Búbal.
Vers el SW els pics de Soba, el de Soques i la seva Dent.


(1) Funciona entre finals de maig i primers d’octubre.
(2) Cal comptar entre 1 i 2 hores més i travessar el passatge d’Orteig, una llarga i estreta lleixa amb molt de pati, protegida per una sòlida sirga. És l’opció que preteníem nosaltres si la boira molt tancada no ens en hagués fet desistir.
(3) Poc abans del coll confluïm amb un desdibuixat camí que puja per l’altre vessant de la coma que hem seguit. És una drecera del camí del Caillou de Soques que estalvia la marrada d’anar fins al coll d’Arrious.
(4) Basant-nos també ens observacions i imatges preses des de cims veïns dons, en aquesta ocasió, la boira ens amagava bona part de la panoràmica.

Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/iAdExGEvDUBZRgXt7