ARNALES+AGUJA ARNALES+PICOS DEL INFIERNO: Panticosa-Collado Pondiellos-Arnales-Aguja Arnales-Infiernos-Ibones Azules
near Baños de Panticosa, Aragón (España)
Viewed 4545 times, downloaded 320 times
Trail photos
Itinerary description
Picos del Infierno i Garmo Negro, senyors del Pirineu
POTS VEURE L'ÀLBUM COMPLET DE FOTOS DE LA RUTA AL GOOGLE FOTOS
Ruta que ascendeix els 5 tres mils de la zona dels Infiernos. Per ordre d'ascensió:
- ARNALES (3.000 m): Les darreres mesures diuen que fa 2.999,9 m..... però només que comptis la fita cimera ja arribem a 3.000, per tant, a pujar-lo!
- AGUJA DE ARNALES (3.034 m): Tres mil recentment incorporat a la llista ja que s'ha verificat que la prominència respecte la bretxa que el separa dels Infiernos és superior a 10 m, en concret 13 m, per tant, cap amunt!
- INFIERNO ORIENTAL (3.079 m) + INFIERNO CENTRAL (3.082 m) + INFIERNO OCCIDENTAL (3.074 m): Amb aquests no hi ha cap dubte, tres mils de tota la vida!
La majoria de gent que puja als Infiernos ho fa pels ibones Azules però, en aquest cas, com que volíem fer l'Arnales i l'Aguja de Arnales preferim fer-ho en sentit horari, ja que pensem que serà millor afrontar aquestes ascensions sense haver fet la quilometrada des dels ibones Azules. També ens evitem fer la pujadota als Infiernos, baixar-los i haver de tornar a pujar per a fer Arnales i Aguja. També hi ha el factor romàntic que tenia moltes ganes de pujar els Infiernos per la seva cara sud, que sembla inexpugnable, però que es deixa fer força bé.
En tot cas ens posem en marxa a les 5.30h, encara negra nit. Pugem fins al collado de Pondiellos en un parell d'horetes. Aquesta pujada és contundent i el tram final força pedregós, sense un camí definit. Un cop al collado de Pondiellos... albada màgica amb el Midi d'Ossau de fons!
Continuem flanquejant el pico de Pondiellos fins al collado de Saretas. D'aquí continuem flanquejant ara l'Arnales i fem una pujada molt descomposta i pesada fins al collet intermig entre l'Arnales i l'Aguja de Arnales.
La pujada a l'Arnales és ràpida i sense massa complicacions. Alguna mà i amunt.
Retornem al collet intermig i afrontem la pujada a l'Aguja. La part inicial és la més vertical i requereix fer algun pas que, en cap cas supera el II+. Aquesta part s'afronta des del vessant de Pondiellos (al vessant dels ibones Azules hi ha una caiguda tremenda). Superada aquesta part inicial ja s'agafa el fil de la cresta però aquesta perd dificultat i verticalitat. Anem posant algunes mans i anem progressant fins a la fita cimera. Ens acostem a veure la bretxa que separa l'Aguja dels Infiernos i realment té una bona caiguda. Complicat fer-ho grimpant. A la banda dels Infiernos veiem unes bagues per si es vol rapelar des de l'altra banda, baixant dels Infiernos directament per la cresta.
Retornem al collet intermig, amb cura a la part final de la baixada de l'Aguja i ja fem un flanqueig pels peus dels Infiernos (hi ha un rastre de sender) fins a deixar la famosa canal dels Infiernos a la nostra dreta. Just llavors iniciem l'ascens de la cara sud dels Infiernos. Quan ens apropàvem a l'Arnales ja havíem vist que la paret no era tan ferotge com sembla des del collado de Pondiellos i, efectivament, així és. Es tracta d'una successió de terrassetes amb alguna fita escadussera. No té massa dificultat. Anar posant mans i sobretot no posar-se dins de la canal.
En una estoneta ja assolim el collet entre l'Infierno Central i l'Oriental i ens dirigim directe a aquest. Una grimpada sense massa complicacions ens deixa al seu cim (a partir d'aquí comencem a trobar gent, fins llavors hem fet la ruta ben solitaris).
D'aquí retornem al collet i seguim cap al Central. Gairebé una passejada.
Del Central travessem la famosa i bellíssima marmolera. Cap dificultat remarcable fora de parar atenció a no caure. És una cresta ben bé d'1 m d'ample que pràcticament no requereix ni posar mans (en condicions hivernals o mullades la cosa ha de canviar i molt).
Assolim el darrer tres mil de la jornada, l'Infierno Occidental. Des d'aquí iniciem el descens en que cal desgrimpar. Sense ser difícil cal estar atent a les mans i peus que s'han de col·locar. Assolim un collet a partir del qual girem a la dreta. Ara hem de travessar la 2a marmolera (orientada a ponent). Aquí hem de parar atenció i travessar amb calma per la part superior d'aquesta. La caiguda és fenomenal així que atents. Anar posant les mans i peus ben assegurats i passem el pas més complicat a l'inici d'aquesta.
Després és més un flanqueig per un rastre de sender fins que assolim un segon collet a partir del qual ja divisem el meravellós ibón de Tebarray. Aquí s'acaben les dificultats tècniques (les físiques no ja que encara ens queda una llarga tornada).
Seguint un sender ben fressat assolim el collado del Infierno. Aquí ja agafem el GR-11 que ja no abandonarem. Baixem fins als Ibones Azules, una zona preciosa amb fantàstiques vistes sobre els Infiernos i a on, a l'estiu, hi ha força gent que hi acampa.
D'aquí seguim el GR fins al embalse de Bachimaña. A partir d'aquí, a ple estiu, la gentada augmenta considerablement. Passem a prop del refugi homònim i continuem el descens. Es fa llarg, però ja només es tracta d'anar seguint el sender fins als Baños de Panticosa.
Waypoints
Comments (11)
You can add a comment or review this trail
Bones company, si estem acostumats a escalar no caldria corda,oi? si seguim el teu track...moltes gràcies!!!!
JORDICCOSTA: Si esteu una mica acostumats a enfilar-vos no hauríeu de tenir problemes. Per a que us serveixi de referència jo he escalat molt poquet i no tinc gens de nivell. Només hi ha alguna grimpada que es pot fer bé i després algun flanqueig baixant ja una mica exposat.
Això si seguiu track que veureu que després de fer l'Aguja desfaig camí per anar a buscar la cara meridional dels Infiernos. Hi ha qui un cop a l'Aguja baixen a la bretxa i la pugen per a encarar es Infiernos per la cresta. En conec algun amb nivell que aquesta bretxa fins i tot la ha feta sense corda (jo no la faria sense corda).
Ara bé, com us dic, si seguiu el meu track i encareu la pujada als Infiernos per la seva paret sud no hauríeu de necessitar corda ni hauríeu de tenir problemes.
Moltes gràcies per el comentari Porquet, tu agraeixo molt, a seguir gaudint de la muntanya 😃
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Salen mas kilometros , 16,5 km
PASTES: Aviam company, alguns apunts:
1. Si en una sortida portes 3 GPS obtindràs 3 quilometratges diferents i possiblement també 3 desnivells fets diferents. Tots els GPS tenen una variabilitat i difícilment trobaràs que et surtin els mateixos quilòmetres. És per això que tots els tracks que penjo a wikiloc els "netejo" prèviament, eliminant tots els punts erronis que pot arribar a marcar el GPS, o fins i tot tots aquells punts que el GPS continua marcant encara que estiguis aturat.
2. És per aquest mateix motiu que la dada que obtens directament del GPS normalment acostuma a ser més alta de la que és en realitat, perquè el GPS sempre marca alguns punts "erronis" durant una ruta, ja sigui per dificultats de cobertura, perquè a vegades "embogeixen" o senzillament perquè mentre estàs aturat l'aparell continua marcant punts i va sumant metres a la ruta.
3. Per tot això, si em dius que t'han sortit 16.5 km, respecte els 15.4 km de la meva ruta, possiblement el teu excés de km es degui a tot el que t'he comentat anteriorment.
Salut!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Company, moltíssimes gràcies per la ruta, per aquesta i per la resta, ets tot un referent 💪🏻 la vam fer al revés, perquè si donava temps enganxàvem la cresta del Garmo Negro. Spoiler: no va donar temps
aleixc11: Ara m'has fet posar vermell dient que sóc tot un referent... haha! Gràcies company per aquestes paraules. Jo encantadíssim quan em feu saber que seguiu rutes meves i que us ho passeu en gran. Moltes gràcies per la valoració i sobretot per aquestes floretes! I saps què et dic? Millor que no fessiu tooooota la cresta cap al Garmo, és una sortida per a fer relaxadament i gaudir-ne cada moment també! Salut i muntanyes!
Et volia fer una pregunta, per una persona amb vertigen la zona de la cresta per passar d'un Infierno a un altre pot resultar excessiu? És que m'estic plantejant la ruta i la teva és de les més completes explicativament. Gràcies!!!
landofdevi: Doncs se'm fa difícil de dir. És una cresta que es pot fer caminant força tranquil·lament, com a molt posant alguna mà. No és d'aquelles tan estretes però bé, sempre s'ha d'estar atent a no fer un mal pas, òbviament. Si estàs avesat a fer muntanya i a moure't una mica a les altures diria que no hauries de tenir problemes. Ara bé, tu sabràs valorar millor com et pot afectar el vertigen.
Moltíssimes gràcies! Forces cims però sempre dic que cada dia que estic a alta muntanya estic aprenent, sobretot a superar-me. De nou molt agraït per la teva valoració
landofdevi: Si finalment hi vas ja ens explicaràs la teva experiència!