ANETO + 5 TRES MILS: Corones - Aneto - Espalda - Agulles Daviu i Escudier - Punta Oliveras - Agulla Coll Corones

Ruta que, des del refugi de Corones (Pescadores) ascendeix a l'Aneto i els seus 5 satèl·lits que superen els 3.000 metres:
🔺Aneto (3.404 m)
🔺Espalda de Aneto (3.350 m)
🔺Agulla Daviu (3.350 m)
🔺Agulla Escudier (3.315 m) - descatalogat per no assolir la preeminència de 10 m
🔺Punta Oliveras (3.298 m)
🔺Agulla del Coll de Corones (3.228 m)

Nosaltres dividim la ruta en 2 dies, fent nit a l'ibón Mig de Corones.

Agafem el darrer bus del dia (18h) des del Pla de Senarta que en uns 3/4 d'hora ens deixa al refugi Pescadores. Iniciem l'ascens per la vall de Corones. Ascens dur pel pes de la motxilla i la calor de la jornada. Anirem superant l'ibonet de Corones, l'ibón Inferior i, en unes 2 hores, arribarem a l'Ibón Mig de Corones, on plantarem tenda i farem nit (gens freda).

El següent dia ens llevem encara de nit i tirem amunt. Assolim el coll de Corones just quan despunta el sol. Ens posem grampons per a superar un tram de gel negre, curt però molt relliscós. Superat aquest tram, encara en fem un altre de neu més tova, i ja després una bona grimpada i una caminada final ens deixen als peus del pas de Mahoma.

En aquella hora no hi ha pràcticament ningú encara a l'Aneto i fem el pas de Mahoma sense massa complicacions.

Foto a la mítica però prescindible creu del cim i iniciem el crestall cap a a l'Espalda de Aneto. No és massa complicat però sí llarg i treballós.

En 1 hora aproximadament (amb descans inclòs al cim de l'Espalda) haurem anat i tornat de l'Espalda i serem de nou al cim de l'Aneto. Des d'allà iniciem ara la cresta cap a les agulles Daviu i Escudier. Si bé inicialment és força fàcil, aquest crestall resultarà més exigent i amb passos una mica més complexos que no pas el de l'Espalda, especialment en el tram de l'agulla Daviu a l'Escudier.

Fetes les 2 agulles retornem al cim de l'Aneto on sorprenentment no hi trobem pas massa gent avui. Travessem el pas de Mahoma de nou i directes cap a la Punta Oliveras que no té pas cap complicació.

Feta la Punta Oliveras davallem de nou per on havíem pujat, desgrimpant, travessant la congesta de neu i tornant-nos a calçar els grampons per entrar dins del gel negre del coll de Corones. Allà no anem al coll si no que aprofitem una nova congesta de neu per anar fins als peus de l'agulla del Coll de Corones.

La pujada i especialment la baixada d'aquesta agulla són per un terreny molt trencat i relliscós. Compte doncs, no val a badar.

Inicialment pujarem pel que és una espècie de canaleta que ens deixarà a la cresta de l'agulla. Allà ja anirem fent pel fil. Davallarem un bloc deixant-nos caure una mica i fent una volta per l'esquerra de la cresta arribarem al bloc final del cim.

Retornem per on hem pujat fent una baixada final molt llastimosa per terreny molt descompost i que se'n va avall tota l'estona. Compte en aquest tram.

Fet això retornem al coll de Corones on ja només ens quedarà una llarga i cansada tornada desfent camí fins al refugi de Corones, on tornarem a agafar el bus que ens deixarà al Pla de Senarta.