Alta Garrotxa: El Ferran per la cresta dels innocents i baixada a Talaixà (Abril 2021)

Grimpada divertida i entretinguda sense necessitat de cordes que res té a envejar al pirineu més abrupte. Ruta extreta del llibre "50 grimpades fàcils pel pirineu català" de Manel Figuera.
Activitat complicadeta per les següents raons:
a) es grimpa per terreny molt poc trepitjat, amb molt poques fites i cap marca. Cal saber orientar-se.
b) tot i que no és grimpada sostinguida, el tram on s'ha de grimpar s'allarga unes dues hores i, com a conseqüència de ser poc transitat, quan no es va pel fil i s'ha d'anar per bosc, aquest és tupit i fa de mal caminar.
c) ruta llarga i amb desnivell.

Aparquem al pàrquing de Sadernes (a l'estiu) o al pàrquing 3 (hivern) i s'agafa un trencant que baixa al riu. L' atravessem i comencem a pujar per un caminet que ens porta a una paret on hi ha vies d'escalada. S'han de seguir fites fins a un petit collet i agafar un camí de mitja muntanya que ens porta a prop de la cova de les monges. De fet, hi ha una fita a una cruïlla que si es va a l'esquerra es deu pujar a la cova però si es va a la dreta (avall) és on s'agafa el camí bo per anar a la cresta. Aquest camí de mitja muntanya acaba a una forta pujada que ens duu al collet on comença la cresta. Aquí els mapes de paper serveixen de poc ja que no tenen prou detall.
Cresta: comença la part divertida. Es tracta d'anar seguint les poques fites que hi ha buscant sempre els millors llocs però mirar d'anar pel fil tant com es pugui per evitar, com deia, els matolls densos. Hi ha dos punts clau:
1- pas aeri molt curt (5-6 passes) que ens permet fer el funambulista
2- pas més perillós que difícil on hem de passar per una repisa estreta (hi ha una argolla per encordar-se si s'escau) però hi ha molt bones mans i és curta.
La resta de la cresta és anar fent; alternant grimpades amb petits llomets de fàcil caminar. Passat el tram de l'argolla s'arriba a peus d'un gendarme que no s'ha de pujar. Vaig rearmar una fita petita fent-la més grossa i s'ha d'anar pels peus de la paret. Com sempre, el bosc tupit fa de mal caminar. Veureu també alguna fita als arbres que va marcant més o menys per on anar. Tot força intuitiu per això. S'arriba a un collet on sembla que ja s'acabi i s'arribi a planeserres però encara falta pujar per un torrent sec força costerut (ànims, ja és l'ultim en aquest tipus de terreny) i s'arriba a un clar on trobem el camí que va al coll de Terres.
Agafem aquest camí ben marcat i de fàcil caminar ("autopistes" que diu el meu company Jordi) que ens duu al coll de Terres fent molta via. Un cop al coll ja es veu claríssima la pujada al Ferran. Guardeu-vos froces que, tot i que fàcil, és d'aquelles pujades sostingudes que, amb calor, es fan eternes.
Un cop al cim del Ferran veiem la cresta de Ferran (per aquesta sí calen cordes) i albirem Talaixà a baix, el Bassegoda, molta part de l'Alta Garrotxa i al fons, el Pirineu. Val la pena pujar.
La baixada a Talaixà és un pim pam: 10-15 min escassos (tot l'esforç ja s'ha fet) i per sorpresa nostra no està abandonat. Uns amics del mític Rodri (el sr que va ser l'últim habitant del poble) han reformat part de la casa i estan portant vida un altre cop al poble. Vull mencionar especialment en Pedro, un dels propietaris, que em va explicar la història tot compartint el descans. Són aquells moments especials de que gaudeixes quan et trobes amb gent que respecta i estima l'entorn tant com tu. A la part de darrere hi ha el refugi lliure gestionat pel centre excursionista d'Olot i que està en perfecte estat.
Aquí hi ha varies opcions ja que podem: tornar directament al pont del valentí, agafar el GR11 direcció a Sant Aniol o podriem aventurar-nos a fer el Puig de les Bruixes... Aquest cop vam fer un trocet del GR11 i al arribar al trencall passada la casa en ruïnes de la Quera ja vam enfilar cap a Sadernes. Baixa que baixaràs, s'arriba al riu i ja és anar seguint fins al pàrquing. Si seguiu el track, miro de agafar poc la pista i arribo fins a la casa rural "ca la bruta", lloc bucòlic de descans que no bruteja pas.
Resumint, és una bona grimpadeta per aquells que ja s'hagin avorrit, per exemple, dels Castellets al Montseny https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/circular-les-agudes-pels-castellets-i-tornada-per-la-font-de-brianco-36382519

Salut i cames!