Volta Serrallonga dia 1

Vàrem decidir fa temps fer la ruta d’en Serrallonga i per fi el dia ha arribat, només som 15 amics esforçats que el dissabte dia 19 de juliol sortim des de Vilanova de Sau amb direcció a Sant Hilari de Sacalm. La ruta comença amb una senda trialera que ens porta en baixada fins el Pont de Malafogassa, on hi ha un càmping. Aquí comencem la primera pujada llarga, hem de salvar 500 metres de desnivell, que es fan sense gaire dificultat, ja que la pista està en bones condicions. Dalt de tot ens trobem amb una casa rural, Sant Andeu d’en Bancells, on podem refrigerar-nos amb alguna llauna, si es vol fer esmorzar, cal avisar abans ens comenta la Sra. que dirigeix la casa. La baixada, també uns altres 500 metres de desnivell, tot i que no es trialera obliga a anar amb cura, el terreny es trencat i hi ha forces pedres grans esbarriades pel camí. A baix, es troba el mas Querosa (abandonat) i comença una pujada dura, molt dura, tant pel desnivell com pel mal estat del terreny, hem de salvar 270 metres terrorífics. Passem a mitja pujada pel Mas d’en Serrallonga, absolutament en ruïnes i ple d’hedra. La ruta a partir d’aquí (Km 23) fa una baixada que convida a anar de presa, tot i així molta cura ja que hi ha un desviament a la dreta, inici de la pujada, que uns quants companys se’l van empassar i va tocar tornar a pujar una bona distància, amb el greuge que l’amic Tito va patir una caiguda que sembla que ha acabat amb luxació que l’obliga a abandonar, això ens va entristir força. Comença una zona amb pujades dures si bé curtes. Per un pas molt abandonat i ple d’esbarzers farcits de punxes arribem al Santuari de la Mare de Deu del Coll, on en Tito pot ser repatriat. Cal dir que l’organització del bar no es massa bona, i ens tenen molt mes temps del desitjat. Aquestes coses i amb l’objecte de recuperar temps obliguen a baixar a Osor per Carretera (el track original baixa pel camí ral, amb trialera sembla que complexa). Travessem Osor amb l’objectiu d’escometre l’ultima pujada . Deu n’hi do la pujadeta, son uns 650 metres de desnivell que es fan eterns. Tot i així el terreny es molt bo i disposa d’una vegetació espessa que compensa l’esforç. Ja d’alt de tot s’arriba a Sant Hilari per una pista ample asfaltada. Ha estat una ruta molt bonica que ens ensenya les Guilleries. No es bon lloc per estrenar equipació, com vàrem fer la majoria, ja que els esbarzers han deixat molts rastres al teixit. Hem acabat força cansats però contents. Sopar i dormir.