Volta per Cazorla

La idea inicial era fer una ruta circular per la Sirra de Cazorla i Sirra de Segura, però degut a la gran quantitat de neu a la banda del Segura, no l'hem pogut completar i ens hem hagut de conformar en fer la volta a l'embalse de Tranco.

Molt recomanable a la primavera (si no hi ha neu) per la bellesa del paisatge amb tot de rius, rierols, i dolls d'aigua rajant per tot arreu. Moltíssimes fonts on agafar aigua en aquesta època.

Majoritàriament doncs, hem ciclat per carretera i pista en bon estat, tret de petits trams de corriol.
No té cap dificultat tècnica remarcable, només algun petit tram molt curt de corriol molt estret i empinat, una mica delicat, però res de l'altre món.

La ruta original l'havíem partit en tres dies, un d'ells el vàrem haver de passar a Pontones per la nevada que estava caient i només vàrem aconseguir pujar fins a la Laguna de la Cañada de la Cruz, fins on hi havia roderes de 4x4 i fer mitja volta quan el camí ja estava completament enterrat per la neu, ben aconsellats pels veïns, ja que quedaven uns 20km per pistes on s'havia acumulat vora 1m de neu.

Dia 1: 87 km 1500m.
Sortida d'Arroyo Frío, seguim fins a la Torre del Vinagre i baixem a l'inici de la ruta del río Borosa (que farem a peu l'últim dia de vacances, guapíssim!). Passat la Loma de Maria Angela, seguim pel GR fins a Coto Ríos, cal obrir un parell de tanques (no es tracta de finques privades, es pot passar sense problema) i descendir primer per un corriol fins anar a parar a la pista que ens portarà fins al càping d'Arance. Un cop allí, pista ampla i rodadora per la Ruta Féix Rodriguez de la Fuente, sempre amb l'embassament a la nostra esquerra. Arribem a una cruïlla i la pista a l'esquerra esdevé més bruta i abandonada, però quasi 100% ciclable. Cal creuar un riuet a peu, sortejar algun arbre caigut, i hi ha un petit tram delicadet on cal empènyer la bici per una pendent de sorra que rellisca prou,

AVÍS: per qui no vulgui baixar de la bici, millor no agafar quest trencall i seguir per la pista per on van els cotxes. Més endavant també és millor agafar el trencall a la dreta, ja que un altre arbre ens fa haver de saltar una tanca caiguda per seguir endavant. Un cop a la zona de La Platera, seguim cap a Hornos, la pujada es pot fer per dues pistes, hem anat per la més dreta, pel mig d'oliveres. Al pinoresc poble d'Hornos, val la pena apropar-se als miradors, recarregar piles i bidons i seguim fins a Pontones per la carretera vella, molt mes recomanable que la nova, malgrat és un pèl més llarga, és molt més progressiva, amb pendent suau i constant i unes vistes espectaculars (es veu el monte Yelmo i bastanta fauna). La carretera nova, com comprovarem l'últim dia, és un trencacames amb rampes molt dures i molt més transitada... Descendim fins arribar a Pontones una mica congelats, i passem nit a l'agradable Refugio del Segura, amabilitat garantida.

A Pontones es menja molt bé, unes tapes memorables amb la cervesa ;P (recomanem el Juanito, l'Hotel, i la Fonda Perchel), per dormir més econòmic: Casa Felipe.

Dia 2: 20 km 400m

Ens despertem nevant, plovent, ventisca, ... la cosa no promet i tothom del poble ens diu que per les pistes que volem pasar (los campos) està tot colgat de neu, l'alternativa és fer 105km de carretera amb un bon desnivell, així que ens animem a veure fins on es pot anar, per si sona la flauta, jajajaja Passem pel naixement del riu Segura i ja neva de valent, seguim per la pista i ens anem trobant 4x4 de tornada que es parteixen de riure quan els diem que volem anar fins Pozo Alcón, però ens animen a anar com a mínim fins a la Laguna, on tots ells donen la volta, i això és el que acabem fent, seguir les roderes fins veure la laguna i marxar pitant i congelats!
Els veïns ens expliquen que poques vegades es veu la laguna tant plena com ho estava i que és així quan el naixement del riu, uns bons km més avall, es veu en ple esplendor. També ens diuen que no és habitual que les nevades siguin tant abundants a finals de març ni que hi hagi tanta aigua per tot arreu (el Tranco sol estar sec...), en fi, que ens sentim afortunats. Tornem a l'allotjament i davant de la llar de foc, els demanem quedar-nos a fer una altra nit, l'endemà seguirem per una altra ruta per tornar a Arroyo Frío.

Dia 3: 67 km 800m

Remuntem carretera (ben gelada per cert) i pugem fins al coll de las tejoneras (allí ja no hi ha neu, el Segura té un microclima especial es veu). Baixem a La Platera i empalmem amb la ruta del 1r dia. Ara tornarem per l'altra banda de l'embassament del Tranco. Trobem una pista fins a aquesta població, ben distreta, i un cop allí, s'acaba lo bo i ens queden uns quants km de carretera, sort que el paisatge ens va animant, però la tornada es fa durilla... Hi ha moltes àrees de descans on parar a fer un mos, quatre fotos i seguir, i així fins tornar a la furgoneta! La tarda l'aprofitem i anem amb cotxe a veure el naixement del Guadalquivir, per on haguéssim passat amb la bici, i ens trobem que la pista també estava tallada per neu una mica més endavant per aquella banda, sort que no vam continuar...

L'últim dia el dediquem a fer ruta a peu, fins al naixement del riu Borosa, ruta d'uns 26km amb 900m, passant per la cerrada de Elías, salto de los órganos, els túnels i les dues llacunes (Negra i Valdeazores), molt recomanable si baixa tanta aigua!