Volta al Canigó - Etapa 2 - Prats de Molló-Vernet (IBP 96)

Ens llevem després d'haver dormit molt bé per fer la segona i última etapa. L'esmorzar és correcte, però tenim la sort de portar pernil de Catalunya i no haver de sobreviure amb melmelada.

Comencem fent la carretera en suau ascens fins a la Presta. Continuem pujant amb pista pavimentada enmig d'una boira molt humida. Després de pujar força estona, ens desviem fins al Refugi de les Conques, molt ampli, i portat per catalans del Pla de l'Estany. És una bona opció per allotjar-s'hi en cas de fer una altra repartiment d'etapes. Bona gent aquests els catalans...

Després de fer el tallat "per obligació" seguim pujant en direcció Vernet, fins que la pista esdevé cada cop més pedregosa: és la zona de Pla Guillem. Coronem la collada de les Roques, la qual ´un nom molt apropiat i fem un corriol i camí més dolent fins arribar als prats de Pla Guillem enmig d'una boira que ens priva de les vistes del Canigó.

Ara ja només hi ha baixada. Els primers quilòmetres són molt pedregosos i es fan durs. En arribar a la pista del refugi de Marialles, zona molt concorreguda, podem veure, per fi, el Canigó (maleïda boira!). Seguirem baixant per una pista molt ràpida de sauló, fins al Coll de Jou, i ara ja per asfalt, passarem per Castell i seguidament per Vernet.

Arribem a quarts de dues a Vernet amb la intenció de buscar algun lloc que ens deixin fer una dutxa ràpida a canvi de diners o de quedar-nos a dinar. Després de la negativa de dos càmpings, tres hotels i una piscina pública arribem a la conclusió que França és un país molt bonic, però que té un problema amb els seus habitants: està plena de francesos,una llàstima! Decebuts, ens rentem els peus en un rec i ens quedem sense un dinar digne per culpa de l'horari de tancament de les cuines franceses: 14:30.

Un final molt llastimós per una volta molt espectacular.