Volta a la Serra de Gisclareny, tornant per la via verda del Nicolau.

Sortim del monestir preromànic de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà), i enfilem els primers metres per pista asfaltada fins al cementiri de Guardiola, moment en que es torna pista. Amb pendent moderat però constant anem guanyant alçada, amb algun que altre tram pavimentat fins arribar a la Collada de la Font de la Paleta. A partir d'aquí la pendent es redreça en algun punt, mai però havent de posar el peu a terra, i amb boniques vistes a la Tossa d'Alp, el Penyes Altes i al Puigllançada. Arribem a la Collada de Turbians, on novament trobem la pista asfaltada fins arribar a Gisclareny. Ara les magnífiques vistes són cap al Pedraforca.

Després de visitar el petit nucli de Gisclareny davallem fins agafar una pista que ens portarà fins al Coll de la Bena, des del qual iniciarem un divertit descens, passant per les runes de Murcurols, i deixant a la nostra esquerra el mas del Puig de la Baga i l'ermita romànica de Sant Martí del Puig (s. XI-XII), fins a topar amb la carretera asfaltada que puja a Gisclareny pel Coll d'Escriga. Nosaltres però, seguim carretera avall fins a passar un túnel i trobar el trencall que puja cap a Sant Joan de l'Avellanet. En aquest punt remuntem la carretera asfaltada fins trobar una explanada que fa la funció d'aparcament, on hi té el seu inici la via verda del Nicolau,, un petit traçat ferroviari tirat per tracció animal, que servia per treure la llenya dels boscos de la regió i que actualment està magníficament arranjat per fer-lo a peu o en bicicleta. Compte però amb la gent que va a peu, sigueu respectuosos. El traçat és molt divertit, amb passarel·la inclosa i diversos túnels, i un desnivell molt suau que ens portarà fins al punt d'inici. Els darrers 200 metres fins arribar al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, he optat per agafar el corriol, que tot i que ens obligarà baixar de la bici, és molt més bonic que no pas els carrers asfaltats de Guardiola de Berguedà, d'una pendent similar.