Refugi Caro-UEC - Refugi de Terranyes - Refugi de la Mola

Article publicat a la revista Vèrtex (nº 311)

Distància: 33km
Desnivell: 700m
Dificultat tècnica: alta
Exigència física: mitjana

Accés a l’inici: s’accedeix des de Roquetes per la carretera T-342 fins a la cruïlla dels Pilans, després direcció el cim de Caro 13km fins al Refugi Caro-UEC seguint les indicacions

Descripció:

Aquesta és una ruta circular al voltant de la Mola de Catí que alterna pista i sendera. Tenim la possibilitat de fer-la sense deixar la pista però hem optat per una opció més atractiva i una mica més exigent per a anar a buscar dos dels refugis lliures de la zona. Farem la ruta en sentit antihorari sortint i entrant dues vegades de la pista principal.

Partim del Refugi de Caro-UEC “Pepito Anguera”, als pocs metres de tocar l’asfalt ja ens desviem per un petit sender que ens porta a un seguit de camins fins la pista que dona la volta la Mola. Aquesta no l’abandonarem fins al quilòmetre 8 per a desviar-nos a la dreta entre Llinars i el Pla de Foia per la pista de Terranyes. Més tard agafarem un bonic sender entre pins i marges que ens porta al Refugi de Terranyes o Mas del Torrero. Un cop allà podem aprofitar per esmorzar i després reculem uns metres per anar a buscar un altre sender, aquest cop una mica més complicat, que desemboca al Barranc de Casserres. Aquest és el tram més difícil i on és possible que tinguem que baixar en algun moment de la bicicleta. Quan hi fem cap agafem un altre cop la pista, a la cruïlla tenim l’impressionat Pi de Casserres què està dins el cens d’arbres monumentals.

Ens incorporem a la pista girant a la dreta durant uns 7km, primer baixant i després en forta pujada abans de deixar la pista novament. Sortim a la nostra dreta per un camí que ens apropa a la Cova del Rastre i on s’inicia un divertit sender amb vistes a Caro i els seus voltants que ens condueix a Cova Cambra i al Refugi lliure de la Mola. Es tracta d’un sender pla i ciclable entre boixos encara que també és estret i posarà a prova el nostre equilibri i traça. Un cop passem el refugi tornem a enllaçar amb la pista que hem anat seguint tot el dia, cal vigilar la baixada ja que té un pendent molt pronunciat. La part final és un camí asfaltat què ens porta novament a la zona dels xalets del Port i al refugi d’on hem sortit.

IBP= 61