Vilar de Canes. Ruta Molinos y Rambla Carbonera IBP33

Aquesta ruta la he fet gràcies a la ruta d'Ito77 "Vuelta Vilar de Canes Los Molinos", més la de juanmaikel, "Aldea Ecorrural - Vilar de Canes", és una unió de les dos.
L'únic problema ha estat que, pel costat de la Rambla junt a la carretera no es pot anar ara mateix tant de camí com està al segon track (és de 2013 i, segurament, alguna riuada ho ha esborrat). He hagut d'anar per mig d'aquesta, encara que poc de troç. Després de creuar pel más de la Segarra també s'ha d'anar un rato per dins de la rambla. Costa un poc, però es pot fer i no és llarg. El problema serà si plou, i porta aigua. Però aquestos dos trams es poden fer alternativament per la carretera, primer la CV15 i després la CV-165.

Comence la ruta junt a la carretera, peu un camí de terra que està prou trencat, però és ciclable, fins quasi el desviament a l'esquerra, on comença la pista de terra, en lleugera pujada.
Després de girar cap al sud, m'he desviat a l'esquerra. Encara que hi ha una valla al principi i al final d'aquest desvio, estaben obertes i he pogut passar. No falta fer-ho, es pot continuar recte.
Més avant, cal girar a lésquerra, pel costat d'un curiòs edifici amb unes rajoles on figuren un dits supose que populars de la zona (vore foto).
En llaugera pujada, passe pel mig d'una massà, plena de gats i a partir d'ací comença la primera pujada més forta de la ruta. En la primera curva tancada hi ha una font que no déu de ser natural, és una aixeta d'on surt aigua a molta pressió. Un lloc curiòs per a una font.
La pista es trenca un poc i hi ha una cadena que no impedeix passar per un costat. Més avant em trobe el que crec és un pal en mig del camí, al sol, i resulta ser una serp prenent el solet, que s'agraeix a eixes hores tempranes.

Al finalitzar la pujada, es troba un altra cadena, que també es pot rodejar fàcilment. Arribem per mig d'unes carrasques a una altiplanície, molt oberta, on veiem per primera volta davant el poble de Culla. Un poc a la dreta l'ermita -que una amable massovera que trobe un poc més avall em diu que és la de Sant Cristòfol-, de Benassal.

La baixada és molt empinada, per pista amb formigó i de terra, alternativament. Arribem per camí asfaltat a un desviament per la vora del "riu" Molinell (no passa ni gota d'aigua), amb varios molins. Entre d'ells destaca el molí de l'Orde, restaurat.

Més avant es troba una curiosa bassa rodejada d'una tanca de madera on, fins i tot, hi ha dos barques al costat, i una pasarel.la.

Un poc més avant, la pista ens porta a la carretera de Torre Embessora a Vilar de Canes. Anem un tram curt per la carretera, i trobem el desviament a la dreta, a l'Aldea Rural. A partir d'ací passe del primer al segon track. Aquest allotjament rural es troba a la massada del Senyor, on passa el PRCV 405 (vore id=11050350 en wikiloc, amb una caminata per ací).
Més avant, es passa pel mas d'en Romeu, conjunt d'edificis en ruïna, però fent un conjunt molt bonic.
Per una pista de formigó arribe a baix del poble de Vilar de Canes, a una zona que es diu del pou, on hi ha un pou i una bassa natural, amb poca aigua ara.
En lloc de pujar al poble, continue pel segon track que he portat, a la dreta, per un camí asfaltat. Tras pujar una costera, baixem fins a uns camps d'armetlers. Hi ha ací varios camins alternatius entre els armelers, que van cap a l'esquerra, un d'ells senyalat amb marques rojes. Crec que per qualsevol d'ells es pot arribar a la Rambla, encara que jo continue el track i vaig a eixir a la carretera, que xafe poc de rato, dons a l'inici del pont hi ha una pista que va paralel.la a l'esmentada Rambla de la Carbonera.
Per ací la pista està bé, encara que s'ha de travessar a l'altre costat pel que sembla era una pedrera. Girem a l'esquerra i més abant el que he comentat, que el camí s'acaba i s'ha de anar per mig de la Rambla. Per sort, sembla que han passat vehículs i ho han deixat prou transitable, amb paciència. No és molt de tram. L'alternativa és anar per la carretera de Ares, CV-15.
Tornem a passar a l'altre costat de la Rambla i arribem al Mas de la Segarra, allotjament rural. Al costat, creuem la carretera que entra a Vilar de Canes i ens endinsem altra vegada en la Rambla, que també hem de travessar per mig. És poc de tram i es pot fer, sempre que no passe aigua, clar. Si és així, podem continuar per la carretera fins al poble.
Ara ja estem prop del final del track. Pujem pel carrer del Calvari, i arribem quasi de front al bar-restaurant, on es menja molt bé i amb pocs diners.
En resum, és una ruta prou asequible i molt bonica, per la diversitat de paisatges, masies, etc. de qué podem gaudir. La primera part és més bonica, però es pot fer tot fàcilment.

Abaix més fotos de tot el recorregut.