Via Verda Plazaola

https://www.viasverdes.com/itinerarios/itinerario.asp?id=91
https://www.leitzaran.net/via-verde-plazaola/
Durant quatre dècades el tren de Plazaola va unir les capitals Guipuscoanes i Navarreses per mitjà dels seus 84 quilòmetres. Tancat l’any 1953 per als passatgers, encara va prestar alguns serveis de mercaderies del Leitzaran guipuscoà fins al 1958. Després va ser completament desmantellat.
Una part important (actualment 65 quilòmetres) ha estat o s’està recuperant com a ruta per a activitats d’oci. Constituïa la denominada Via Verda del Plazaola, emmarcada en el programa de recuperació d’antics ferrocarrils. La via verda discorre entre prats y boscos, tant autòctons (roures, faigs...) com de repoblació (pi). Recorre per les valls de Larraun i el riu Leitzaran (declarat Biotopo Natural).
Nosaltres l’hem realitzat de la següent manera:
1er dia: De Sarasa fins a Irurtzun (9 quilòmetres), cal destacar que l’Oda “la peque de casa” va suar de valent prement els frens a les baixades que vàrem trobar en els primers quilòmetres de la via verda.
Un cop a Irurtzun, després d’una horeta pedalant, vaig tornar a buscar la furgo per dormir a l’àrea camper que es troba en mig de la via verda (pàrquing del mirador de los “buitres”).
2on dia: Sortim de Irurtzun a les 08:30 del matí direcció a “Las Hermanas” (dos impressionants ullals de pedra vertical carregats de vies d’escalada) amb l’objectiu d’esmorzar a Lekunberri. Arribem a Lekunberri on esmorzem a l’antiga parada de tren que trobem al mig del camí. Continuem direcció a Leitza i a la sortida de Lekunberri ens trobem la via verda tallada per obres on tenim que fer un tram paral·lel a la via verda per la carretera (cal anar amb compte si aneu amb nens), al cap de pocs quilòmetres tornem a entrar a la via verda i continuem pels infinits túnels que anem trobant.
Arribem a Leitza poc abans del migdia i trobem al pàrquing de l’estació a una parella de ciclistes que estan carregant les bicis al cotxe, els hi preguntem si per casualitat van direcció a Irurtzun i ens sorprenen dient que van cap a Pamplona i que no tenen problema en portar-me. Així que la Lili i l’Oda aprofiten per quedar-se per Leitza i jo torno enrere a buscar la furgo. Arribo a les 14:00 aprox. Aparco la furgo al pàrquing, dinem amb la calma i decidim aventurar-nos via verda avall amb l’esperança de trobar algun bus o taxi que després ens torni d’Andoain a Leitza.
Iniciem el descens via verda avall passant per infinitats de túnels i gaudint dels paisatges que anem trobant pel camí on cal remarcar que cada vegada el trobem més concorregut de gent, arribem a Andoain cap a les 18:30 i decidim preguntar-li a una noia que es troba asseguda en un banc amb el seu nadó si existeix algun bus que vagi a Leitza. I ens comenta que malauradament aquesta línia no existeix però que el seu home (Beñat) no té cap problema en portar-nos a tots tres i a les bicis i nosaltres quedem bocabadats pel gest i els hi agraïm de tot cor.
Així que aquesta és la nostra aventura a la via verda de la Plazaola on volem tornar per agrair la amabilitat de la gent que ens van ajudar a realitzar d’aquesta manera tant especial la via verda i recomanar-la a tothom, on els petits s’ho passaran molt bé passant pels llarguíssims túnels amb la bici.
ESKERRIK ASKO!!!