Travessa del Montsant V 2.0 (Cornudella-Sant Salvador-Margalef-Vall del Silenci (Ulldemolins)-Cornudella)

Fa just un parell d'anys vaig pujar en bici per primer cop al Montsant. Una experiència inesborrable que ja llavors vaig dir que havia de repetir.

Aquí podeu llegir les impressions d'aquell primer dia:

https://www.wikiloc.com/mountain-biking-trails/travessa-del-montsant-cornudella-de-montsant-albarca-cabaces-la-morera-de-montsant-sant-blai-cornud-29630780

Avui hi he pogut tornar a pujar acompanyat de 3 companys de Lleida. Com sempre em tira més no repetir les rutes exactament igual quan encara hi ha variants interessants per descobrir, vam decidir de baixar cap a Margalef per Sant Salvador enlloc de fer-ho per la Foia cap a Cabacés.

Una altra cosa que hem fet diferent ha estat arrencar de Cornudella pel cementiri cap a Sant Joan Petit, enlloc de fer-ho pel GR com fa dos anys. Aquesta arrencada és més suau i com sabia el que teníem per endavant i el meu estat físic no és el de fa dos anys, m'he curat en salut. Si voleu guerra des del principi (el gr és un corriol pit amunt amb alguns esglaons) feu el GR. No anireu més ràpid que pel camí del cementiri, però (ho tinc coprovat: Un cop vaig arribar abans jo per la pista a Sant Joan Petit que companys que pujaven amb e-bikes pel GR -bé, són ebikers molt suaus i no tiren de turbo quasi mai)

La resta, tot igual que fa un parell d'anys. Només insistir que pujar a dalt del Montsant no és tan dur ni es camina tant com he llegit molts cops. Fins al pla de l'ermita s'hi arriba bé (és dur, clar...) i despres, deu n'hi dó el que cicles pels senders pit amunt. No hi ha "20 minuts i 900 m. d'empènyer bici" com algú ha dit.

I com vaig dir l'altre cop, l'esforç paga la pena quan arribes a dalt, per les vistes i la satisfacció personal d'haver fet cim, i, sobretot, per quan comences a ciclar pel Camí de la Capçada.

És un camí amb trams ràpids, algun tram tècnic. En general, se cicla molt bé. S'ha de parar compte, però, de no despistar-se del GPS (hem comés un parell d'errors que he corregit) perquè hi ha algun trencall que és principal respecte del track que heu de seguir i convida a seguri-lo.

Bé, centrant-me en la part nova de la ruta d'avui, dir-vos que el tram de baixada cap a Margalef té dues parts ben diferenciades: una primera fins l'ermita de Sant Salvador molt dreta i tècnica. Primer comença molt bé, com un suau corriol dins el bosc.... però ens espera un tobogan de pedra de 6 o 7 m. impressionant. Val a dir que els meus tres companys l'han baixat damunt la bici (el Xavi el primer, amb una decisió insultant, com si ja hi hagués passat, encara que també un ha caigut al final, ja que no era fàcil parar). Jo, per falta de confiança, l'he fet a peu/culejant...... La resta, és bàsicament de sorra (excepte un tram curt de roca de 5 o 6 metres que cal despenjar-se amb les bicis, sense massa perill ni dificultat), Però no us enganyeu, és per a gent que sap baixar.... Alguna caiguda més hi ha hagut, però els companys s'ho han baixat tot, tot... (jo no pas).

Quan arribes a Sant Salvador, l'entorn et captiva (no hi havia estat mai). Baixes unes escales i la dreta teniu una font d'aigua fresc. Ho assenyalo perquè el primer cop que hi hem passat, no l'hem vista. L''anècdota ha vingut quan en voler fer-nos una foto a l'ermita, el Manel ha vist que havia perdut el mòbil, amb tota seguretat en la caiguda a dalt al "tobogan". Ell i el Ricard han tirat amunt a buscar-lo, amb la sort que l'han trobat, i se n'han adonat de l'amunt d'on veníem... 40 minuts d'anar i tornar que a mi m'han vingut de conya per a trobar la font esmentada, descansar i emprendre la baixada cap a Margalef molt millor que el que hauria estat 3/4 d'hora abans.

Aquest tram és mooooolt divertit. El que jo anomeno un "sender trialer", amb les seves pedres, els seus esglaons, els seus revolts... però tot "molt ben posat" i ciclable i gaudidor (fins i tot, les corbes tenen l'amplada suficient per a fer-les sense dificultat). Són uns dos km d'autèntic gaudi.

A Margalef hem fet un plat combinat a Cal Venet, bo i barat i bon servei. Ens ho hem pres amb certa calma perquè estimava que teníem temps de sobres per a fer la tornada i perquè ens ha baixat a visitar el Marc des de Lleida.

La sortida de Margalef la fem per carretera per anar a buscar la pujada per la Serra de les Espadelles cap a les Crestes de la Llena. Aquesta pujada és llarga i dura (uns 38 minuts, si bé els trams més pendents estan encimentats), com ja ho sabia d'haver-la fet el dia que vam fer el Congost del Montsant. Avui se m'ha donat millor perquè feia una brisa agradable.

El tram de carretera en direcció a Ulldemolins és inevitable, però avui hem parat compte de fer tots els trams de GR que l'abandonen. I estan molt bé (corriols....) i trenquen la monotonia de la carretera sense perdre massa temps. Molt recomanable si no aneu tard.
Igual que el fet de baixar pel GR cap a Ulldemolins. Aquests 2 trams (llàstima que el pas de la carretera sigui dolent,) del Camí vell de Juncosa a Ulldemolins) és mooolt recomanable: un camí de bast, amb restes d'empedrat, trencadet.. però tot ell molt ciclable sense dificultats tècniques destacables.

Un cop a baix, no hem pogut seguir cap a Ulldemolins per un camí que hi puja recte perquè es veia molt tapat, la llera del Riu Teix passa afonada... Hem decidit fer carretera per a fer via, anar a buscar aigua a la font i agafar el camí asfaltat cap a dalt cap al Collet Blanc i els Cols Alts (enlloc de fer el camí d'Ulldemolins a Albarca). Aquest tram de camí asfaltat pica una mica i és monòton, però un cop dalt, ja només queda baixar pel camí del Barranc de l'Argentera, molt perjudicat pels aiguats del darrer any o any i mig i amb un parell de corriols excelents.

I ja està. Una excursió "impossible de millorar" com l'ha definit un company. "All mountain" del bo, amb una mica de tot, dura però agraïda i amb molts moments de gaudi.

PD: L'altimetria de Wikiloc quadra, aquest cop, força be amb el del garmin (uns 1720+ han donat els gps)