Transalps Ischgl-Refugi Val Siniestra 5/10

5ª Etapa
Ebene (Ischgl) – Refugi Sesvenna

Sortim a les 9.15h. mentalitzats que avui és l’etapa reina respecte a la duresa.
Ens dirigim cap a Ischgl amb un camí puja baixa que continua amb la mateixa dinàmica que el dia anterior.
Una vegada arribem al poble trenquem a l’esquerra pujant per un camí, que també és una pista d’esquí. Hi ha unes pendents bastant fortes. Ens trobem amb uns operaris de l’estació i ens diuen que potser no podem continuar per allà perquè fan voladures.
Finalment podem passar perfectament fins a arribar a Parttschalpe i Fimbatal i és fins aquí on arriba el tros de camí asfaltat que hem fet.
Emprenem el tros final fins arribar al refugi de Heidelberg Hüte. La pujada fins aquí ha estat llarga però de bon fer.
Fem un descans en el refugi per emprendre el tram fins al coll de Fimberpas (2605mt), on haurem d’empènyer un bon tros la bicicleta fins a arribar-hi.
Travessem un parell de congestes de neu (encara de l’hivern).
La pujada fins aquí ha estat realment impressionant; les vistes són espectaculars, cosa que fa que els 1500mts. da+ hagin valgut la pena
Sovint la gola puja i baixa de l’emoció d’haver arribat en aquell lloc idíl•lic així que fem fotos i emprenem la dura, tècnica i llarga baixada de més de -1470mts passant per Griosh, Vnà Ramosch i Sur-en, on deixem les terres Austríaques i entrem en terres suïsses.
Arribem a la cota més baixa de tota l’etapa,i tot seguit emprenem l’última i duríssima!! pujada del dia. Passem per un congost anomenat Alp Surpass (un bon tram empenyent), en el que hi ha un camí excavat a la pedra de la muntanya. Per fer-lo van caldre més de 35 anys. També hi baixa un torrent d’aigua molt sorollós, en el que es fa difícil poder parlar i sentir-nos entre nosaltres.
Sens dubte són les vistes que es més difícils de descriure, ja que també és el moment més delicat de tota la travessa per varis factors com son la situació, l’hora i la dificultat del terreny.
Malgrat tot, arribem a dalt del coll, que no és el lloc més alt, una mica mermats pel desnivell acumulat que porten les nostres cames.
Ja són les 20:45h. però tenim l’objectiu d’arribar al refugi. Així dons, passem la frontera, arribem a terres italianes i a les 21.45h. ja demanem si tenen lloc en un petit hotel. Al no haver-hi problema, ja ens fan una benvinguda amb un xarrup de grappa per cada un.
És difícil dir que no en un moment com aquest, perquè és un molt bon oferiment, però desprès del dia tan dur com hem tingut, no ve massa de gust un licor de més de 40º abans de menjar. Ens costa uns 55€/pax mitja pensió (cerveses a part).
Ens fan una paella de macarrons amb tall, bolets, entre d’altres ingredients d’unes mides estratosfèriques. Suposo que amb la cara devíem pagar. Cal dir que tot i les mides, quasi ens l’acabem!!!
El guarda del refugi no s’ho creia. Sens dubte havia estat un dia “molt dur” amb 57,5kms i 2903mts. da+, però d’una bellesa molt difícil d’explicar, les fotos i paraules no poden reflectir mai el viscut amb aquesta etapa.