TRANSALPS-Etapa 05-Ebene-Sesvenna

Cinquena etapa. Ebene-Refugi Sesvenna.

Després de fer un bon esmorzar al mateix restaurant on varem sopar, ens mentalitzem per l’etapa que anem a fer, que es preveu dura, pujarem a molta alçada i esperem gaudir de l’entorn.

Sortim seguint riu avall fins arribar a Ischgl, fem parada al super i seguim amunt, ens costa trobar el camí de la pista que enfila muntanya amunt, la pista és molt dreta i pràcticament impossible en arribar a dalt de tot amb rampes que superen fàcilment el vint per cent. Sortosament el tram s’aplana i enllacem amb un tram asfaltat que finalment es converteix en pista. Vora la pista trobem les primeres congestes de neu que queden de l’últim hivern, el desglaç fa que contínuament creuin rierols pel mig de la pista fins que arribem al refugi de Heidelberg.

La pujada des del refugi al coll de Fimberpass s’ha de fer pràcticament tota a peu i amb les sàrries a l’esquena, es una pujada força dura, però amb les vistes que tenim al voltant es va pujant sense adonar-te’n. Tot i que el Joan m’ha donat un inestimable cop de ma en traginar les sàrries, hem trigat molt en arribar a dalt de tant parar a fer fotos. Esperàvem poder avançar més ràpid a la baixada, però no pot ser, el sender de baixada també és molt dret i a trams obliga a fer-lo a peu.

Parem a Griosh a fer-nos els entrepans i seguim avall per la vall d’Uina, passarem el poblet de Vnà i Ramosh al punt més baix. Tot i que s’ha fet tard amb tanta foto decidim pujar el segon port del dia, també molt llarg. La cosa comença bé envoltats de camps verds de pastura, però la pujada és cada vegada més dreta i complicada, ens diuen que més amunt trobarem una casa per passar la nit, en trucar ens surt un pastoret i ens diu que allò no és un allotjament, seguim amunt per un corriol impossible entre mig d’una gorja i excavat a la roca, amb túnels i cables d’acer per poder agafar-se, passem vora una cascada impressionant, és una meravella però no tenim gaire temps per contemplar-ho doncs s’està fent fosc. Ja estem valorant la possibilitat del bivac o buscar una cabana on passar la nit. Finalment el terreny s’aplana i permet avançar més ràpidament. Arribem al refugi quan pràcticament ja és fosc, està força ple d’excursionistes, prenem allotjament i ens fan una casserola de macarrons impressionant, potser es pensaven que no ens els acabaríem, però estaven errats, la casserola va quedar pràcticament neta. Igual que les gerres de cervesa.

Ha estat una jornada molt dura amb tres mil metres de desnivell acumulat, més de dotze hores, molta estona d’anar a peu i ens hem entretingut molt contemplant i fent fotos al paisatge. Però ha valgut la pena tot l’esforç, una de les millors etapes d’alta muntanya. La curiositat és que hem esmorzat a Àustria, dinat a Suïssa i sopat a Itàlia.

IBP index 209

Etapa 06. Sesvenna-Arnoga.

Trans Alps circular.