TRANSALPS-Etapa 02.2-Innsbruck-Garmish

Segona etapa, segona part. Innsbruck-Garmisch.

Sortim de l’estació d’Innsbruck amb un cel ben blau, creuem la ciutat i en sortim vora el riu Inn, el pedalarem per la vora una bona estona fins que arriba la primera pujada de veritat, es molt dreta i és una mostra de com seran de dretes les pujades durant tota la travessa. Em guanyat molta alçada en pocs quilòmetres i contemplem embadalits els primers llacs que trobem i la natura que ens envolta, les vistes als cims dels voltants són impressionants. Anem trobant molts poblets, la gent es banya als llacs, tot és molt verd i fem força via, trobem una caseta amb un segell del camí de Sant Jaume i aprofitem per marcar el segell.

Deixem Àustria per entrar a Alemanya per una carretereta i estem gaudint del trajecte fins que arribem a Elmau. En aquest punt ens trobem la pista barrada anunciant un esllavissament, nosaltres seguim avall, no serà que amb les bicis no ens puguem espavilar, la pista fa baixada i passen ràpid els kilòmetres, la llera del riu es veu molt feréstega, te pinta d’haver-hi hagut allaus i rierades. Finalment trobem que el riu s’ha endut part de la muntanya per on passa el camí i ens veiem obligats a passar com podem pujant muntanya amunt pel dret.

Mentrestant és va fent tard, hem baixat molt, la llera del riu és un pedregar, canviem de vall i decidim de buscar allotjament mentre anem pujant, van passant els quilòmetres i no trobem res fins que arribem a un lloc que te molt bona pinta al mig de la muntanya, sembla que hi estarem molt bé, Partnach-Alm, perdem mitja hora intentant trobar al propietari però sembla ser que ha sortit a donar el volt, s’està fent fosc i decidim baixar fins a Garmisch que és força a prop i tot baixada, sense saber que estarem a punt de tenir una desgràcia.

La baixada de primer és suau, però cada vegada és més dreta, vora el vint per cent i sortosament cimentada amb un asfalt no gaire bo. Un membre del grup es queda sense el fre davanter i no hi ha manera de poder parar la bici amb el fre del darrera, baixa frenant amb el peus a terra i sense control davant la meva impotència, de mica en mica sembla que va perdent velocitat, el disc del fre posterior està ben vermell, finalment aconsegueix aturar-se. Ens recuperem del ensurt i al company no li queda més remei que baixar a peu les rampes més dretes. Finalment arribem a Garmish, entrem pel costat del trampolí on fan el concurs de salts per Cap d’Any, realment és molt alt, busquem allotjament mentre se’ns fa fosc i no ens queda més remei que anar a parar a un complex que resultarà ser una mica car però amb bon tiberi. Farem baixar unes pizzes amb unes bones cerveses i a reposar per l’endemà. Em queda una molt bona sensació de les vistes i paisatges dels que hem gaudit avui.

IBP index 157

Etapa 03. Garmisch-Brennbichl.

Trans Alps circular.