Tour del Mont-Blanc. Etapa 4. Volta al Lac de Roselend - Les Contamines - Chamonix. (FRA)

Darrera etapa de la nostra volta al Mont-Blanc.
Comencem sortint de la Gitte pel mateix camí que vam rodar ahir per anar a veure el Lac de Roselend pero aquest cop en el desviament seguim pista amunt. L'ascens és com tots els altres... amb bona pendent, però sembla que a primera hora del matí es deixa pujar bé (o potser serà que el cos s'acaba acostumant a tot). Des del coll iniciem el descens per un corriol molt entretingut que després connecta amb una pista ampla de terra que de vegades baixa i d'altres recupera desnivell. Acabem de tancar la volta al llac creuant el "barrage" i comença la segona ascensió del dia, també curteta. Mengem a dalt del collet un formatge Beaufort i un saucisson "fait maison" mentre algun tàvec es diverteix picant-nos a les cames.
La baixada d'aquest coll és fantàstica cap a la vallée de La Gittaz tot vorejant un altre llac petitet i un cop som al fons de vall... torna a tirar cap amunt cap al Col de La Gitte. Aquest és més llarg i més dur que els dos anteriors i cap al final obliga a portar la bici al costat més o menys un quart d'hora. El primer tram de baixada és increíblement bonic i el segon es complica tècnicament per estar ple de rocs. Precaució.
El següent punt destacable és el Col du Joly on ens vam aturar al restaurant a menjar un plat calent. Espero que NO seguiu els vostres horaris "normals" del sud d'Europa si voleu menjar als restaurants de la ruta. Aquesta gent dina a les 12h i sopa a les 19h i s'emprenyen si arribes a hores en les que volen plegar. L'usual és que et diguin directament que ja no et poden atendre i amb unes formes poc agraciades o fins i tot maleducades.
Baixem del Joly i anem en direcció a Le Champel. Estic segur que hi ha alternatives per arribar al Col de Voze perquè a dalt hi ha una estació de tren. Mare meva quina pujada!!! primer asfaltada fins Le Champel amb una pendent mitjana del 17% en el meu GPS. Sense exagerar crec que la pendent era major. Ens aturem a una font que hi ha dins del poble i continuem amunt. A partir d'aquí i fins al Col de Voze la cosa empitjora, l'asfalt es converteix en pista de terra i el pendent alterna trossos suaus amb trossos on és difícil traccionar i amb una pendent inciclable. Qui ho faci tot sobre la bici està convidat a una coca-cola dalt del coll de part meva. Aquí acaba el patiment en tota la volta al Mont-Blanc ja que la baixada no és complicada i des del fons de vall continuem per la carretera fins a Chamonix.
Tanquem el bucle i una experiència dura i inoblidable. Guardem en la nostra retina milers d'imatges fantàstiques, la pell està molt morena i ha transpirat més d'algun litre de suor. Encara que som uns tios tècnics (jajajajajaja) hem caigut de la bici uns quants cops però no ens hem fet mal ni hem tingut cap problema mecànic i podem dir una cosa que pocs podran dir dels alps......... No ens ha plogut!!!!