Tour del Mont-Blanc. Etapa 1. De Chamonix (FRA) a Champex-Lac (SUI)

Avui comença l'aventura de BTT del 2015.
Després de 800 Km des de casa arribem a Chamonix i fem una volteta en bici pel poble. És molt bonic i a l'hivern està ple de gent amb molt poder adquisitiu. A l'estiu hi ha molta gent també, el tour del Mont-Blanc a peu és un classic de l'excursionisme francès i comencen a deixar-se veure molts americans i també coreans i japonesos.
Nosaltres farem el TMB amb BTT, hem llegit uns quants blocs a internet de gent que ja ho han fet i som conscients de la seva duresa, tant cap amunt com cap avall i hem decidit que el millor serà fer-lo en sentit horari. Crec que hem encertat de ple.

En aquesta primera etapa sortim de Chamonix planejant bastant o fent un fals pla molt còmode de pedalar però a poc a poc el tema es va posant dret i per adobar-ho la traça GPS que seguim no està molt ben feta amb el que hem d'aturar-nos bastants cops i consultar els mapes que portem a la motxilla. En un moment determinat apareixem en un punt on hem de travessar el riu per un pont però... el pont no hi és!!! està en obres i hem de recular per atravessar-lo un xic més avall. No us preocupeu que el track que us dono està net.
Seguim pujant metres i arribem al pàrquing d'una estació d'esquí d'on surt un funicular individual que costa 19€ on puges amb la bici dins. Aquest funicular connecta més endavant amb un telecadira que t'acaba de pujar un xic per sota del Col de Balme que és un pas natural de França a Suïssa i viceversa. Fem el Col sobre la bici i admirem la part suïssa, molt verda malgrat els dies que fa que no plou. Ens tirem avall i aviat veiem com són les baixades aquí, són llarguíssimes i hem d'obrir bé els ulls, sobretot de la meitat de la baixada en avall perquè acostumen a haver-hi arrels molt grosses al camí, també pedres que compliquen les traçades, escales naturals del terreny i viratges de 180 graus que combinats amb la forta pendent fa que la ruta la catalogui de molt difícil a nivell tècnic. Els descensos en tota la volta al Mont-Blanc obliguen a posar peu a terra en múltiples ocasions, si no ho fas pots volar literalment per sobre del manillar de la bici.
Les bicis d'enduro faciliten les baixades però compliquen molt els ascensos i com que són 200 i escaix quilòmetres tota la volta, amb un tram de porteig per dia com a mínim, jo crec que una bici de doble suspensió de 100-110 mm de recorregut és una bona elecció, encara que hagis de fer peu a terra més cops del que es desitja.
a la part baixa de la vall hi ha el poble de Trient. En quant hi arribem comencem a pujar l'altre costat de la vall en direcció al Col de la Forclaz. És important que sabeu que a Suïssa els camins que es fan a peu no poden ser transitats en bici i us poden renyar o multar, nosaltres hem passat en la bici tot el que hem pogut però ens baixàvem d'ella quan ens creuàvem amb excursionistes.
Arribem al col de la Forclaz i dinem un plat calent i car després d'un ascens canyero que al final es converteix en un corriol planet farcit de famílies amb nens. Una senyora ens adverteix de la prohibició de ciclar i per sort ens va veure caminant.
El que ve després de dinar és un porteig bestial d'una hora amb la bici a coll que quan la gent ens veu es fiquen les mans al cap "Supermen" diuen! La zona es diu La Caffe (sense accent) i jo em cag... en la mare que va parir a La Caffe. Si hi hagués de tornar buscaria una alternativa per pujar-hi. La seva baixada està en la línia de totes les altres que farem.
Tornem a ser a la part baixa i ara ja només ens queda remuntar fins abans d'arribar a Champex on tenim reservat l'Hotel Sunways. Gent molt amable, sopar molt ben cuinat, abundant i equilibrat per encarar la propera etapa. L'esmorzar molt variat i abundant també.
Estudiem l'etapa de demà i dormim com uns nens.