Tordera-Gorg Negre-St. Martí MontnegreTordera 09/10/20016

Sortida i arrivada a Tordera, fent una aproximació fins a la falda del Montseny per la pista que va paral.lela a l'AP7 arrivarem a l'entrada del poble de Gualba, on començarem a pujar tot per bona pista fins al coll on hi trovem la masia de Can Prat, aquí anirem una mica direcció cap a Riells i deixarem la pista ample per començar les pujades de veritat.
Al principi es un pista força bona, pero arrivarar un punt on trovarem fortes pendents amb pedre solta i difícils de fer sobre la bicicleta que comencen a puja el que més amunt son les Rocalles del Morou, es poc tros uns 500 metres.
Un cop al coll, després de unes cuantes corves podrem admirar un primer plànol dúna inmensa pedrera, encara activa, a l'altre bessant, per on baixarem després.
Tot flanquejant ja deixant les fortes pendents enrrera, creuarem la riera de Gualba, i ja de baixada ens aturarem a una petita Central Hidroelèctrica, desde on surt el caminet que ens portarar al Gorg Negre.
Aquest no es gens ciclable fins al Gorg Negre, per sort no es gaire lluny.
Tornem a la Central i baixem pel costat de la canonada que surt de la mateixa, i tot fen un tram molt trencat del GR211 ens arrivem a la pista que ens portarar altre vegada al coll de Can Prat.
Aquí seguim baixant per on haviem pujat, però ens desviem a la dreta per anar gairebé a tocar el poble de Gualba.
Tornem a creuar la carretera de St Celoni i la riera de Tordera, i ara si que anem a buscar la pista que ens pujarar a St. Martí Montnegre.
Tot seguint el GR, després de St. Martí, anem passant un Roure jagantí, la font de la Brinxa, el coll de Can Benet Vives, i l'Emita de l'Erola, per baixar novament cap a Tordera.
Haig de dir que abans d'arrivar a St. Martí Montnegre. m'he trovat tancat dins una finca particular, be, no m'han posat cap problema, però be, he hagut de sortir obrint i tornant a tancar una tanca de ferro de la propietat. la última vegada que hi vaig passar no hi era, bull dir que cal una mica de discressió i seny, per no molestar als propietaris, que si més no, encara ens deixen passar, al menys amb bicicleta o a peu, sense problemes.