Sta Llocaia, Refugi Pastors de Nahuja, Oseja, Nahuja, Palau

Els darrers dies, entre neu i vent es fa difícil de sortir amb bicicleta.

Avui he decidit fer el recorregut fàcil, intentat d'evitar al màxim el vent.

Surto per la carretera del Puigmal. Després una bona pujada per anar entrant en calor. Trenco a la dreta cap al refugi pastoral de Naüja. Amb el fred i el vent amb crida l'atenció alguns cotxes aparcats al trencall. En arribar al refugi coincideixo amb una parella d'excursionistes, comentem la jugada i el fred. Segueixo pujant fins al coll. Sóc al Serrat de Bou.

Ara ja tot de baixada fins a Osseja, la neu del camí, ple de neu i alguns punts amb glaç, fa que prengui precaució. M'aturo a gaudir de la panoràmica i fer algunes fotos.

A Osseja , després de creuar el poble, segueixo la carreta de Naüja i d'aquí fins a Palau. Per costat de l'aeroport de Santa Llocaia arribo al coll de Llus i novament a casa.

És bastant difícil donar una definició exacta del cicloturisme. És un esport tan plural, tan complex, tan personal, tan original… que no és possible etiquetar-lo mai.
Es viu o no es viu, un té la sensació o no la té. El terme “cicloturisme” engloba totes les formes de ciclisme recreacional, no competitiu, tots els àmbits d’utilització de la bicicleta en constant recerca.
És l’esport que es fa sense presses (no s’ha d’arribar el primer enlloc), sense premis (la satisfacció es troba a cada pedalejada). És l’esport en què no s’intenta imitar el ciclisme d’alta competició, i s’hi cerca, moltes vegades, l’autosuficiència. És un dels majors plaers que proporciona la bicicleta. No és important quants de quilòmetres es fan, ni amb quin temps, sinó com i per on es va. L’autèntic cicloturisme comença bastant abans de la primera pedalejada, preparant els itineraris, estudiant els mapes, parlant, acumulant informació, estudiant els llocs, les formes de menjar i dormir, preparant el material i la bicicleta, posant-se físicament a punt…
El cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És una combinació indivisible entre home i màquina. És sinònim de llibertat i d’independència. Ens ajuda a redescobrir sensacions perdudes del nostre món intern, a retrobar els plaers més intensos, i a connectar i a interpretar el nostre entorn i la realitat de la vida. És una font inesgotable de satisfaccions variades per a totes les edats. Tampoc no està renyit amb el concepte de família, ja que aquest meravellós enginy mecànic es revela també com una ferramenta d’unió familiar. Avui en dia és habitual la imatge de les parelles amb els seus fills, que comparteixen les emocions d’una passejada amb bicicleta.