Sta Llocaia- Puigcerda- Soriguerola- Alp- L Molina- Queixans Pla Forques- Palau- Oceja. Nahuja

Surto d'Alp per la carretera que du a la Masella, però a la primera siga saga deixo la cra. per seguir el GR- 4 direcció a Masella. Alguna que altre pujada cal baixar de la bici i empènyer. A mitja pujada m'aturo a la La font Maimona a Fer un moseg. Marxo mes despresa del que voldria, sembla que un vesper ha fet niu a les rodalies i les vespes estan feres. Quan arribo al bosc del "Carboner Mort", un sensacional corriol ara amb du de baixada fins la ribera d'Alp i novament a Alp, ara d'esquitllada.
El camí, entre el Vilar d'Urtx i Queixans, transita pel costat mateix de la Cra. A Queixans enfilo la pista que puja fins el Pla de les Forqués. Cruïlla de camins prou coneguda a la contrada. Aquí vaig a buscar el GR-11 que de baixada amb du al Torrent de Montagut i la pista de Palau. Un xic de pujada fins el Mas de Tartàs. Ara un antic camí que segueix al costat del riu de Tartàs i de N'Aragó fins arribar a Osseja. Voltejo la pla d'Eau, surto prop de l'estació del tren groc, segueixo el Gr 36, travesso Nahuja i novament a Santa Llocaia.

Aquests traçats son per documentar les sortides que anat fent al llarg dels darrers anys i que anat publicant al bloc http://cicloturisme100x100.blogspot.com.es/.
Espero que us puguin ajudar a l’hora de prepara la vostra ruta.
No faig una descripció detallada del recorregut doncs la podeu veure seguint el traç amb un mapa tipus ICC 1/5000. Pel que fa a la dificultat, es la que he pogut experimentar personalment, amb totes les limitacions. La traça es la real inclou temps de parades i altres.

És bastant difícil donar una definició exacta del cicloturisme. És un esport tan plural, tan complex, tan personal, tan original… que no és possible etiquetar-lo mai. Es viu o no es viu, un té la sensació o no la té!

El terme “cicloturisme” engloba totes les formes de ciclisme recreacional, no competitiu, tots els àmbits d’utilització de la bicicleta en constant recerca.

És l’esport que es fa sense presses (no s’ha d’arribar el primer enlloc), sense premis (la satisfacció es troba a cada pedalejada). És l’esport en què no s’intenta imitar el ciclisme d’alta competició, i s’hi cerca, moltes vegades, l’autosuficiència. És un dels majors plaers que proporciona la bicicleta. No és important quants de quilòmetres es fan, ni amb quin temps, sinó com i per on es va. L’autèntic cicloturisme comença bastant abans de la primera pedalejada, preparant els itineraris, estudiant els mapes, parlant, acumulant informació, estudiant els llocs, les formes de menjar i dormir, preparant el material i la bicicleta, posant-se físicament a punt…

El cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És una combinació indivisible entre home i màquina. És sinònim de llibertat i d’independència. Ens ajuda a redescobrir sensacions perdudes del nostre món intern, a retrobar els plaers més intensos, i a connectar i a interpretar el nostre entorn i la realitat de la vida. És una font inesgotable de satisfaccions variades per a totes les edats. Tampoc no està renyit amb el concepte de família, ja que aquest meravellós enginy mecànic es revela també com una ferramenta d’unió familiar. Avui en dia és habitual la imatge de les parelles amb els seus fills, que comparteixen les emocions d’una passejada amb bicicleta.
Que gaudiu de la sortida i si cal qualsevol informació no dubteu quedo a la vostra disposició.