Sitges - Montgrós - Cunit 23.06.2013

Ruta entre Sitges - el Montgós - Cubelles - Cunit

Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori históric del Penedès). Sovint és anomenada Blanca Subur.[4][5][6]

El municipi limita amb els de Sant Pere de Ribes, Olivella, Begues, Gavà i Castelldefels. Aquesta ciutat basa la seva economia en el turisme i la cultura oferint més de 4.500 places hoteleres, la major part d'almenys quatre estrelles. La determinació per aconseguir una alta qualitat a les seves infraestructures turístiques l'ha convertit en una destinació de primera classe per a congressos, conferències, seminaris i reunions empresarials i és la ciutat espanyola que n'acull més si s'exceptuen les capitals d'algunes comunitats autònomes.
Els “americanos” eren burgesos que van anar a fer fortuna a Amèrica poc després de la seva descoberta. També són coneguts com a “indianos”, ja que quan Colom va arribar a Amèrica es pensava que havia arribat a la Índia, i fins al cap d’uns anys es pensava que eren les Índies, i no un nou continent. Els americanos estaven a Sitges a l’època de l’invenció del ferrocarril i van promoure la seva arribada. Van tenir una influència important en l’arquitectura de Sitges, ja que van encarregar a molts arquitectes construir grans cases modernistes a Sitges.
Les referències als primers sitgetans es remunten al Paleolític mitjà amb el jaciment de la Cova del Gegant, on s'ha recuperat una mandíbula de neandertal datada en 53.000 anys [7], restes d'indústria lítica i fauna Plistocena. Més modernament està documentat un assentament ibèric al voltant del segle IV AC. A més hi ha estudis que constaten que al segle I Sitges tenia dos petits nuclis de població, un al voltant del turó de la Punta i un altre a l'ermita del Vinyet. Unida a l'Olèrdola romana, el port de Subur serví d'intercanvi entre els productes del Penedès i els d'altres indrets de la Mediterrània romana.

A l'era medieval s'aixecà el castell, situat dalt del turó de la punta allà on avui en dia hi ha l'Ajuntament (construït l'any 1889) i que va tenir com a primer propietari la Seu de Barcelona que el cedí al comte Mir Geribert (1041). Al segle XII, Sitges estava sota el control de la família Sitges (adoptaren el topònim de la vila com a cognom); aquesta família està documentada de l'any 1116 fins al 1308 quan Agnès de Sitges va vendre els seus drets de castlania a Bernat de Fonollar que en fou senyor de 1306 a 1326. Després de la mort de la seva segona muller, Blanca d'Abella, Sitges per decisió successòria va passar a mans de la Pia Almoina i hi estigué fins el 1814. Bernat de Fonollar va ser un cavaller directament relacionat amb la cort del rei Jaume el Just i la tomba d'ell i la seva muller estan a l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. La vida dels sitgetans d'aquests segles s'organitzava al voltant del turó del Baluard que estava emmurallat i connectava amb la resta de la vila amb un pont per sobre de l'actual Carrer Major. Es coneix, també, l'existència de 3 torres situades a diferents punts del poble. Aixecades l'any 1303, avui són representades a l'escut de Sitges. També cal destacar-hi el Palau del Rei Moro, del segle XIV.

La principal activitat econòmica de la vila era la vinya i el conreu, sobretot de la malvasia. També es conreava blat, horta, garrofers i el bargalló o margalló, símbol del Garraf. Des del 1345, quan Vilafranca demanà una autorització per a tenir un port a Sitges, la vila va esdevenir la sortida comercial al exterior dels productes del Penedès.

Durant l'edat Moderna la Universitat de Sitges (Ajuntament) maldà per deslliurar-se del domini senyorial de la Pia Almoina. L'any 1814 Sitges s'alliberà definitivament i s'incorporà a la corona malgrat patir en les distintes guerres que hi hagueren. L'activitat econòmica va seguir sent la pagesia, la pesca i l'activitat portuària que cresqué a partir del segle XVIII quan Catalunya obtingué el permís per poder comerciar directament amb Amèrica. Des de finals del XVIII (1779) fins a principis del XIX s'establí un constant comerç amb les colònies americanes.
L'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla fou construïda el segle XVII

Al segle XIX arribà un dels capítols més tràgics de la vila quan durant les guerres carlines el poble va tractar d'aturar l'atac de les tropes carlines que es va produir l'1 de maig de 1838. Aquest esdeveniment històric es recorda a la vila amb el carrer que duu aquesta data (durant la dictadura franquista es va rebatejar amb el nom de 2 de maig però posteriorment es restaurà el nom a Primer de maig, amb el malnom de carrer del Pecat).

La bonança econòmica, iniciada a finals del XVIII durà fins a principis del XIX. El comerç es basava en l'exportació de roba, vi, malvasia i aiguardent i a partir del segon terç del XIX l'economia passa a mans dels comerciants sitgetans que tornen enriquits d'Amèrica i compren o arreglen les antigues cases del poble (època dels americanos). La vila es converteix en un punt d'estiueig i jubilació dels americanos sitgetans.

Abans de convertir-se en una vila plenament turística, a Sitges s'obriren amb capital americà diverses fàbriques (entre elles la fàbrica de ciment de Vallcarca oberta el 1903). Al voltant del 1936 Sitges disposava de 36 fàbriques on hi treballava més del 80% de la població.
Maqueta a Catalunya en Miniatura de la façana marítima de Sitges