SF 2010 Rodalies de Verdun

Avui per acomiadar aquets dies a la SF, amb el Jaume, anem a fer el recorregut de Btt. Desprès de 6 setmanes federals es la primera vegada que participo en aquesta activitat.
Com sempre la sortida es de la Permanace. Seguim les fletxes vermelles que ens duen cap el recorregut de BTT.
En comencem pels carrers de Verdun però al cap de poc ja ens en sortim i comença el recorregut talment dit. Seguim la riba del Saone, arribat a Beleray i el primer avituallament, prenem un suc i seguim. El camí transita per pistes de bon rodar i en alguns casos per corriols sempre ciclabes. Aprofitem per gaudir dels paratges que ens van surtin al llarg del recorregut.
Amb aquesta nova experiència i per cer molt gratificant hem arribat a la fi de la setmana federal de Verdun.
Ens acomiadem de Verdun i ja comencem a veure la possible participació de la 73 ene setmana Federal de cilcoturisme, 2011 a Flers, Baixa Normandia.

Aquests traçats son per documentar les sortides que anat fent al llarg dels darrers anys i que anat publicant al bloc http://cicloturisme100x100.blogspot.com.es/.
Espero que us puguin ajudar a l’hora de prepara la vostra ruta.
No faig una descripció detallada del recorregut doncs la podeu veure seguint el traç amb un mapa tipus ICC 1/5000. Pel que fa a la dificultat, es la que he pogut experimentar personalment, amb totes les limitacions. La traça es la real inclou temps de parades i altres.

És bastant difícil donar una definició exacta del cicloturisme. És un esport tan plural, tan complex, tan personal, tan original… que no és possible etiquetar-lo mai. Es viu o no es viu, un té la sensació o no la té!

El terme “cicloturisme” engloba totes les formes de ciclisme recreacional, no competitiu, tots els àmbits d’utilització de la bicicleta en constant recerca.

És l’esport que es fa sense presses (no s’ha d’arribar el primer enlloc), sense premis (la satisfacció es troba a cada pedalejada). És l’esport en què no s’intenta imitar el ciclisme d’alta competició, i s’hi cerca, moltes vegades, l’autosuficiència. És un dels majors plaers que proporciona la bicicleta. No és important quants de quilòmetres es fan, ni amb quin temps, sinó com i per on es va. L’autèntic cicloturisme comença bastant abans de la primera pedalejada, preparant els itineraris, estudiant els mapes, parlant, acumulant informació, estudiant els llocs, les formes de menjar i dormir, preparant el material i la bicicleta, posant-se físicament a punt…

El cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És una combinació indivisible entre home i màquina. És sinònim de llibertat i d’independència. Ens ajuda a redescobrir sensacions perdudes del nostre món intern, a retrobar els plaers més intensos, i a connectar i a interpretar el nostre entorn i la realitat de la vida. És una font inesgotable de satisfaccions variades per a totes les edats. Tampoc no està renyit amb el concepte de família, ja que aquest meravellós enginy mecànic es revela també com una ferramenta d’unió familiar. Avui en dia és habitual la imatge de les parelles amb els seus fills, que comparteixen les emocions d’una passejada amb bicicleta.
Que gaudiu de la sortida i si cal qualsevol informació no dubteu quedo a la vostra disposició.