Santa Llocaia. Nahuja Oseja Puigcerdá Ur Llívia Err
near Sainte-Léocadie, Languedoc-Roussillon (France)
Viewed 2125 times, downloaded 72 times
Trail photos
Itinerary description
Volta facil per la plana ceratana.
AGO-20-11 12:36:37 PM
la Cerdanya
Regió natural i històrica del Principat de Catalunya, constituïda per una plana (uns 20 km de llargada i uns 5 km d'amplada), a més de 1 000 m d'altitud, esfondrada per falles, en plena zona axial pirinenca, que forma la capçalera del Segre.
Els massissos granítics que la tanquen al nord —el roc de la Calm (2 215 m), el Carlit (2 921 m) i el Puigpedrós (2 842 m)— l'aïllen de les valls de l'Arieja (País de Foix) i de l'Aude (Capcir), mentre que al sud el rocam esquistós i calcari del Puigmal (2 909 m), la Tosa d'Alp (2 536 m) i la serra de Cadí (2 648 m) fan de partió d'aigües amb les valls del Llobregat (Berguedà) i del Ter (Ripollès). La plana de Cerdanya o Gran Cerdanya, centrada per la vila de Puigcerdà, s'amplia amb les valls glacials, poblades, de Querol, Angostrina i les Lloses, a la solana, i les d'Alp i Oceja, a la baga.
la Cerdanya La vall de Meranges - © Fototeca.cat
Per l'est s'allarga dins l'altiplà de la Perxa, capçalera de l'Aude i camí vers el Capcir i el Conflent, mentre cap a l'oest el dur treball del Segre, que travessa l'estret d'Isòvol vers l'Alt Urgell i les planes lleidatanes, integra a la comarca la petita conca de la Batllia o Petita Cerdanya, centrada per la vila de Bellver, i la seva sortida occidental, el congost del Baridà. Així, doncs, amb els quatre accessos naturals (vall del Segre, collada de Toses, coll de la Perxa i de Pimorent), la Cerdanya constitueix l'encreuament de llargs eixos viaris molt importants històricament. De l'altitud de la plana, se'n desprenen les característiques climàtiques de continentalitat, afavorides pel cinturó muntanyós. El clima sec, però sense secades, gràcies a la captació d'aigües, és l'idoni per a les hortes. A més, el seu alt grau d'insolació ha estat aprofitat per a la instal·lació de sanatoris helioteràpics, forns solars (Odelló) i centrals heliotèrmiques (Targasona, 1983). La vegetació, de caràcter alpí continental amb lleugeres influències mediterrànies, es caracteritza per estatges ben marcats, fins als 1 200 m, de pastures seques, boixedes i residus de rouredes, i des de l'esmentada altitud fins als 1 500 o 1 700 m per pi roig, seguit pel pi negre, que abasta els 2 400 m, dominat pels prats alpins. La regió és dividida en les comarques de l'Alta Cerdanya i de la Baixa Cerdanya.
AGO-20-11 12:36:37 PM
la Cerdanya
Regió natural i històrica del Principat de Catalunya, constituïda per una plana (uns 20 km de llargada i uns 5 km d'amplada), a més de 1 000 m d'altitud, esfondrada per falles, en plena zona axial pirinenca, que forma la capçalera del Segre.
Els massissos granítics que la tanquen al nord —el roc de la Calm (2 215 m), el Carlit (2 921 m) i el Puigpedrós (2 842 m)— l'aïllen de les valls de l'Arieja (País de Foix) i de l'Aude (Capcir), mentre que al sud el rocam esquistós i calcari del Puigmal (2 909 m), la Tosa d'Alp (2 536 m) i la serra de Cadí (2 648 m) fan de partió d'aigües amb les valls del Llobregat (Berguedà) i del Ter (Ripollès). La plana de Cerdanya o Gran Cerdanya, centrada per la vila de Puigcerdà, s'amplia amb les valls glacials, poblades, de Querol, Angostrina i les Lloses, a la solana, i les d'Alp i Oceja, a la baga.
la Cerdanya La vall de Meranges - © Fototeca.cat
Per l'est s'allarga dins l'altiplà de la Perxa, capçalera de l'Aude i camí vers el Capcir i el Conflent, mentre cap a l'oest el dur treball del Segre, que travessa l'estret d'Isòvol vers l'Alt Urgell i les planes lleidatanes, integra a la comarca la petita conca de la Batllia o Petita Cerdanya, centrada per la vila de Bellver, i la seva sortida occidental, el congost del Baridà. Així, doncs, amb els quatre accessos naturals (vall del Segre, collada de Toses, coll de la Perxa i de Pimorent), la Cerdanya constitueix l'encreuament de llargs eixos viaris molt importants històricament. De l'altitud de la plana, se'n desprenen les característiques climàtiques de continentalitat, afavorides pel cinturó muntanyós. El clima sec, però sense secades, gràcies a la captació d'aigües, és l'idoni per a les hortes. A més, el seu alt grau d'insolació ha estat aprofitat per a la instal·lació de sanatoris helioteràpics, forns solars (Odelló) i centrals heliotèrmiques (Targasona, 1983). La vegetació, de caràcter alpí continental amb lleugeres influències mediterrànies, es caracteritza per estatges ben marcats, fins als 1 200 m, de pastures seques, boixedes i residus de rouredes, i des de l'esmentada altitud fins als 1 500 o 1 700 m per pi roig, seguit pel pi negre, que abasta els 2 400 m, dominat pels prats alpins. La regió és dividida en les comarques de l'Alta Cerdanya i de la Baixa Cerdanya.
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Molt bona ruta, amb una micacos de totes, asfalt, camí i corriol