Santa Llocaia- Nahuja- Oseja- Pista Forestal- Antena- Buscarona

09 09 2010
La Busquerona nomes es ciclable de baixada.

Per começar "La Busquerona" (Dilluns 09 Agost)




Després de la setmana federal ara toca repòs, gaudir de la Cerdanya. Després de molt de temps sense fer bici per aquets indrets, entusiasmat dels darrers dies he anat a recordar bells camins i corriols que feia anys que no transitava.
Sortida pel GR direcció Nahuja i segueixo pel mateix fis a Oseja. Aquesta població ha crescut molt gràcies a les segones residencies de catalans. Segueixo per la pista, quedo a la forestal de Nahuja. La he seguit fins arribar a un antic tancat de carregar bestiar on m’he endinsat al bosc per tal de anar a trobar la pista de la fon de Santa Llocaia. Travesso pel pla dels cavalls i surto a la pista que segueixo sempre amb constant pujada fins sobre de l’antena. M he aturat a fer algunes fotos ja que fins aleshores el mal temps boira i pluja no m’ho permet. Un conill ve a saludar-me, també puc veure restes de bolets que varen sortir fa uns dies. Ara ja de baixada, arribo a l’antena i d’aquí fins a troba la Busquerona PR d’ Err. La baixa està força ben condicionada esdevé ràpida i molt tècnica, s’ha preparat el recorregut perquè també serveixi per fer descens en BTT. Finalment per la cra del Puigmal torno a ser casa.

Realment el temps no passa en va i pots donar-te compte al llarg dels dies que cal anar pas a pas. Ha estat un recorregut ple de bons record de quan vaig començar a fer bici. Ara torna a tocar, tornar a començar.

Aquests traçats son per documentar les sortides que anat fent al llarg dels darrers anys i que anat publicant al bloc http://cicloturisme100x100.blogspot.com.es/.
Espero que us puguin ajudar a l’hora de prepara la vostra ruta.
No faig una descripció detallada del recorregut doncs la podeu veure seguint el traç amb un mapa tipus ICC 1/5000. Pel que fa a la dificultat, es la que he pogut experimentar personalment, amb totes les limitacions. La traça es la real inclou temps de parades i altres.

És bastant difícil donar una definició exacta del cicloturisme. És un esport tan plural, tan complex, tan personal, tan original… que no és possible etiquetar-lo mai. Es viu o no es viu, un té la sensació o no la té!

El terme “cicloturisme” engloba totes les formes de ciclisme recreacional, no competitiu, tots els àmbits d’utilització de la bicicleta en constant recerca.

És l’esport que es fa sense presses (no s’ha d’arribar el primer enlloc), sense premis (la satisfacció es troba a cada pedalejada). És l’esport en què no s’intenta imitar el ciclisme d’alta competició, i s’hi cerca, moltes vegades, l’autosuficiència. És un dels majors plaers que proporciona la bicicleta. No és important quants de quilòmetres es fan, ni amb quin temps, sinó com i per on es va. L’autèntic cicloturisme comença bastant abans de la primera pedalejada, preparant els itineraris, estudiant els mapes, parlant, acumulant informació, estudiant els llocs, les formes de menjar i dormir, preparant el material i la bicicleta, posant-se físicament a punt…

El cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És una combinació indivisible entre home i màquina. És sinònim de llibertat i d’independència. Ens ajuda a redescobrir sensacions perdudes del nostre món intern, a retrobar els plaers més intensos, i a connectar i a interpretar el nostre entorn i la realitat de la vida. És una font inesgotable de satisfaccions variades per a totes les edats. Tampoc no està renyit amb el concepte de família, ja que aquest meravellós enginy mecànic es revela també com una ferramenta d’unió familiar. Avui en dia és habitual la imatge de les parelles amb els seus fills, que comparteixen les emocions d’una passejada amb bicicleta.
Que gaudiu de la sortida i si cal qualsevol informació no dubteu quedo a la vostra disposició.