Santa Llocaia- Nahuja- Oseja- Estacio E. Puigmal- Err

Recorregut: S. Llocaia. GR 36. Nahuja. 0ceja. Ref. pastos Nahuja, Pista Forestal S. llocaia. Font de S. llocaia. Antena. Estacio esqui de Puigmal Cotze. Pista Forestal Err. Buscarona. Err. Gr. 36. S. Locaia Cases d'amunt

Travessant els contraforts del Puigmal. (Disabte. 21 agost)
Fa uns dies repassava la guia “Pedalant per l’Alta Cerdanya” de Joan M. Vives i Teixidó, al itinerari nº 15, llegia un recorregut que anava de Oceja a Err passant pel refugi de Nahuja. Com que aquets recorregut es mol similar i coincideix amb el recorregut que hem dut a terme avui, m’he apropiat del titol i l’he fet meu.

Sortim de Santa Llocaia, el Josep, Josep Mª i Agustí, del paratge anomenat, Cases d’Amunt, seguim el GR 36, travessem les Bordes, devesa d’en Riu, devesa d’en Mas, la Colomina i ja som a Nahuja.
Deixem la bonica església romànica a la nostra esquerra i seguim baixant, a la sortida del poble agafem un carrer a l’esquerre, sempre seguin les senyals del GR. per la llera del rec de la font i desprès la via del tren groc en trobem a Oceja.
Anem cap el mig del poble i abans d’arribar a una petita placeta, girem a l’esquerra per la “Rue du Canigou”, de pujada passant per davant del cementiri. Sempre pujant arribem al pa de la Decharge, un antic abocador. Ara el camí s’enfila sobtadament, desprès d’un tros pla la pista segueix pujant fent amplies llacades. Ja som al replà del Ginebrer, algun tram del camí va pel mig del bosc, quant sortim del bosc i gracies a l’alçaria que hem anat guanyat, podem veure la carena de Coma Morera al Puigmal, el veïnat d’en Puig enfilat a mitja alçada de la vall que al final hi ha Vallcebollera.
Desprès d’uns 5 qm de pujada, desprès del replà del ginebrer i en arribar a la Solana, en un gir de gaire be 360º, agafem a l esquerre la anomenada, “Route forestiere” de Naüja, en mes mal estat que la que pujàvem. Descens per un bosc de pi amb moltes barbes de caputxí.
Refugi pastoral de Naüja. Petita edificació en mig d’un planell envoltat de pins. Seguim i a la nostra dreta i deixem la font. Abans d’arribar a la carretera del Puigmal Agafem a la dreta una pista asfaltada que ens du a la taula d’orientació, amb bonica panoràmica de la vall.
Pista forestal de Santa Llocaia, refugi pastoral de Santa Llocaia, sempre i a algun cotxe de boletaires. Seguim de dret i ens trobem a la fon de Santa Llocaia. segueix la pujada.
Som a l’antena de telecomunicacions. Aquí fem una siga saga, gir a dreta i esquerra per tal de seguir una pista que planejant pe la Devesa ens apropa a l bosc comunal d’Err i l’estació d’esquí del Puigmal.
Centre de vacances, Cotze. Sortim a la carretera, girem a l’esquerre i de baixada al acabar el pàrquing a la nostre dreta, travessem una tanca de bestiar i seguim un camí arbrat, que segueix els antics desaigües de l’estació d’esquí, tot recte i en bon estat el camí ens baixa per les Fontanilles fins la pista forestal d’Err.
Pista forestal d’Err. La seguim fins a arribar al càmping, trencall a l’esquerra que travessa la Riera d’Err. Despres d’un metres de pujada ens trobem el recorregut de la Busquerona i el seguim. Gir a la dreta i un bonic i entretingut corriol ens deixa a la sortida d’Err a les piscines.
Tornem al GR 36 i de pujada arribem novament al punt de sortida a les cases d’Amunt.

Aquests traçats son per documentar les sortides que anat fent al llarg dels darrers anys i que anat publicant al bloc http://cicloturisme100x100.blogspot.com.es/.
Espero que us puguin ajudar a l’hora de prepara la vostra ruta.
No faig una descripció detallada del recorregut doncs la podeu veure seguint el traç amb un mapa tipus ICC 1/5000. Pel que fa a la dificultat, es la que he pogut experimentar personalment, amb totes les limitacions. La traça es la real inclou temps de parades i altres.

És bastant difícil donar una definició exacta del cicloturisme. És un esport tan plural, tan complex, tan personal, tan original… que no és possible etiquetar-lo mai. Es viu o no es viu, un té la sensació o no la té!

El terme “cicloturisme” engloba totes les formes de ciclisme recreacional, no competitiu, tots els àmbits d’utilització de la bicicleta en constant recerca.

És l’esport que es fa sense presses (no s’ha d’arribar el primer enlloc), sense premis (la satisfacció es troba a cada pedalejada). És l’esport en què no s’intenta imitar el ciclisme d’alta competició, i s’hi cerca, moltes vegades, l’autosuficiència. És un dels majors plaers que proporciona la bicicleta. No és important quants de quilòmetres es fan, ni amb quin temps, sinó com i per on es va. L’autèntic cicloturisme comença bastant abans de la primera pedalejada, preparant els itineraris, estudiant els mapes, parlant, acumulant informació, estudiant els llocs, les formes de menjar i dormir, preparant el material i la bicicleta, posant-se físicament a punt…

El cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És una combinació indivisible entre home i màquina. És sinònim de llibertat i d’independència. Ens ajuda a redescobrir sensacions perdudes del nostre món intern, a retrobar els plaers més intensos, i a connectar i a interpretar el nostre entorn i la realitat de la vida. És una font inesgotable de satisfaccions variades per a totes les edats. Tampoc no està renyit amb el concepte de família, ja que aquest meravellós enginy mecànic es revela també com una ferramenta d’unió familiar. Avui en dia és habitual la imatge de les parelles amb els seus fills, que comparteixen les emocions d’una passejada amb bicicleta.
Que gaudiu de la sortida i si cal qualsevol informació no dubteu quedo a la vostra disposició.