Santa Llocaia. Er, Vedrinyans, Llo, Mas Patiras, Gorges del Segre, Llo, Sallagossa, Ro

Gorges Segre, Roc del vidre. Avui una sortida familiar.
Sortim de Santa Llocaia pel camí d’Err se sobreposa amb les senyals del GR 36 Pays du tour de Cerdagne i no el deixarem fins que em creuar LLo. Som a Err desprès de fer un tom pel poble anem pel camí de Vedrinyans. Tornem a pujar, arribem al coll de las Serra de Sant Joan, ara una baixada ens deixa respirar i ens arribem a Vedrinyans. Baixem fis trobar el riu, Segre al seu pas per Llo just a costat dels banys de LLo, aquí es gaire be un rierol. Passem per sota de la Via ferrada de Llo i no deixem el camí de les gorges del Segre fins el segon pont. Donem mitja direcció el mas Patiras i ara el Camí esdevé en mal estat , acabem d’arribar a la capella de SantFeliu, just on acaba la Ferrada. La baixada a Llo es per un pedregar que cal baixar de la bici. A Llo aprofitem per veure la torre del Castell en ruïnes i l’església romànica.
Seguim per la carretera D33 de baixada fins a Sallagossa. Aquí alguns aprofiten per anar a cercar el pa i el diari. Seguim baixant per la mateixa carretera fins a Estavar. Ara tornem a seguir el cami que ens du fins el majestuós Mas de Sant Josep, no sense remullar-nos els peu dons aqui a Cerdanya es normal que els camis es converteixin en recs i avui a tocat. Deiem el mas enrrer i anem a Gorguja i seguim per Gorguja petita. Ara queda tornar a cassa com sempre de pujada, creuem pel aeroport, coll de Llus i novament a Santa Llocaia a gaudir del que queda de dia.

Aquests traçats son per documentar les sortides que anat fent al llarg dels darrers anys i que anat publicant al bloc http://cicloturisme100x100.blogspot.com.es/.
Espero que us puguin ajudar a l’hora de prepara la vostra ruta.
No faig una descripció detallada del recorregut doncs la podeu veure seguint el traç amb un mapa tipus ICC 1.500. Pel que fa a la dificultat, es la que he pogut experimentar personalment, amb totes les limitacions.

És bastant difícil donar una definició exacta del cicloturisme. És un esport tan plural, tan complex, tan personal, tan original… que no és possible etiquetar-lo mai. Es viu o no es viu, un té la sensació o no la té!

El terme “cicloturisme” engloba totes les formes de ciclisme recreacional, no competitiu, tots els àmbits d’utilització de la bicicleta en constant recerca.

És l’esport que es fa sense presses (no s’ha d’arribar el primer enlloc), sense premis (la satisfacció es troba a cada pedalejada). És l’esport en què no s’intenta imitar el ciclisme d’alta competició, i s’hi cerca, moltes vegades, l’autosuficiència. És un dels majors plaers que proporciona la bicicleta. No és important quants de quilòmetres es fan, ni amb quin temps, sinó com i per on es va. L’autèntic cicloturisme comença bastant abans de la primera pedalejada, preparant els itineraris, estudiant els mapes, parlant, acumulant informació, estudiant els llocs, les formes de menjar i dormir, preparant el material i la bicicleta, posant-se físicament a punt…

El cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És una combinació indivisible entre home i màquina. És sinònim de llibertat i d’independència. Ens ajuda a redescobrir sensacions perdudes del nostre món intern, a retrobar els plaers més intensos, i a connectar i a interpretar el nostre entorn i la realitat de la vida. És una font inesgotable de satisfaccions variades per a totes les edats. Tampoc no està renyit amb el concepte de família, ja que aquest meravellós enginy mecànic es revela també com una ferramenta d’unió familiar. Avui en dia és habitual la imatge de les parelles amb els seus fills, que comparteixen les emocions d’una passejada amb bicicleta.
Que gaudiu de la sortida i si cal qualsevol informació no dubteu quedo a la vostra disposició.