Santa Coloma de Farners - Riudarenes - Maçanet de la Selva - Sils - Vallcanera

Aquesta és una sortida de molt bon fer, molt planera, que discorre per tota la plana de la Selva interior amb una visita al que un dia va ser l'estany de Sils. El punt de sortida i arribada és a l'entrada de Santa Coloma de Farners, on hi ha espais per aparcar.

Se surt de Santa Coloma per la carretera que va al Magma i l'Escola de Captació Agrària que aviat es transforma en pista. Se segueix fins que es troba amb la carretera de l'Esparra i es pren a l'esquerra per travessar Riudarenes pel carrer Major.

De Riudarenes se'n surt per davant d'un escorxador i es pren una carretera que passa per sota de la línia del TGV i puja fins a un polígon industrial, allà, es travessa la GI-555 i es baixa cap al veïnat de Massabé i llavors es travessa la línia de tren convencional per un pas superior. A continuació es ressegueix la sèquia de l'estany de Sils i es gira a l'esquerra. Entre boscos i pujantons, ja es veu la torre de Marata, per on es passa al costat. I d'aquí, s'arriba a Maçanet de la Selva gairebé sense esforç.

De Maçanet se'n surt pel carrer de la Indústria, cap al polígon Puigtió. Aquest carrer té un carril bici i just al moment que s'arriba al polígon, cal deixar el carrer i continuar cap a la dreta, per un pla agrícola que aviat s'endinsa pel que fou l'estany de Sils. Ara hi ha plantacions d'arbres i sèquies de drenatge, cosa que fa que aquest tram sigui ombrívol i agradable.

S'arriba gairebé a l'entrada de Sils, però no s'hi acaba d'accedir, sinó que es fa una volta, primer per sota de l'AP-7, després la C-63 i es volta tot un polígon per un corriol. Es passa per sota la línia de tren convencional i el camí es posa en paral·lel a l'AP-7, així una estona, fins que es travessa per sota i de seguida es gira a la dreta. Se segueix aquest tram de corriol fins a la GI-555.

Es travesa la carretera i es va en direcció Vallcanera a través d'un altre planer agrícola esquitxat de masos. Es passa per sobra la línia del TGV i s'arriba de dret a l'església de Santa Eulàlia de Vallcanera. Es gira a l'esquerra i s'arriba a la carretera d'accés a aquesta urbanització i el centre cívic. Cal continuar una mica més recte i llavors girar a la dreta per una pista.

Aquesta pista té petits trams de pujada i masos a cada costat, mentre travessa una zona boscosa. Es va fent fins que s'arriba a una serradora, a partir d'aquí el camí ja és asfaltat i de seguida s'arriba a la C-63 i es gira a la dreta. El punt de sortida no és gaire lluny d'aquí i s'hi arriba pel voral de la carretera sense dificultats.

Es una ruta de molt bon fer i que no té grans desnivells, però tot i així la qualifico de moderada per la llargada, més de trenta quilòmetres. Pel que fa a l'orientació, millor portar un bon track ja que hi ha molts camins agrícoles que són perdedors i poden portar problemes.