Sant Pere Màrtir i el Puig d'Olorda des de Cerdanyola del Vallès (100 cims)

Llarga tirada en BTT per assolir dos dels 100 cims més propers que tenim a Cerdanyola del Vallès, però que no havia fet fins ara, Sant Pere Màrtir i el Puig d'Olorda.

Sortint del nucli urbà de Cerdanyola del Vallès, anem de seguida a buscar l'entrada a la serra de Collserola més habitual, el camí de Can Catà, que seguirem sempre en ascens fins passar a tocar de la masia, Sant Iscle, Can Fermí, Can Lloses i anar a creuar amb la carretera del cementiri de Collserola després de tres forts revolts en pujada.

Sense ni gairebé trepitjar asfalt, creuarem un cadenat i seguirem pujant per pista fins arribar en poca estona fins la cara de llevant de la muntanya, ja amb Barcelona sota els nostres peus.

Aqui girarem a la dreta per seguir guanyant alçada, estem anant a buscar el "cim" del Forat del Vent, i creuarem la carretera d'Horta de Cerdanyola a Barcelona per el pont que hi passa per sobre.

Seguirem planejant i guanyant alçada durant una estona fins que sempre per pista ampla anirem a parar a tocar de la carretera de la Rabassada, a l'alçada del Pla dels Pins de Vista Rica, punt on pujarem uns metres per la pròpia carretera fins agafar el desviament que porta al Tibidabo i Vallvidrera; però nosaltres deixarem de seguida aquesta altra carretera; ho farem en una entrada ben ampla a l'esquerra que porta als jardins de Can Borni.

Des d'aquest punt, tenim per endavant una llarga baixada una mica tècnica per anar a cercar el camí de les aigues, que prendrem a l'alçada de l'observatori Fabra. Ara ens quedan força quilòmetres de pla fins arribar pràcticament al final del camí de les aigues. Aqui es on agafarem el desviament a la dreta que ens portarà en forta pujada fins a Sant Pere Màrtir.

De l'antiga ermita en queden ben pocs vestigis, ara domina el turó la gran antena i restes de les bateries antiaeries d'èpoques preterites de pèrfid record.

Un cop deixem enrere Sant Pere Màrtir per l'altra banda, en direcció al Turó d'en Corts i Vallvidrera, el nostre camí es convertirà en un puja i baixa fins a ser a tocar de la carretera de Vallvidrera a Molins de Rei, a l'alçada del Mirador de Vallvidrera.

Ara toca seguir força quilòmetres d'asfalt, seguint la carretera, ara baixant, ara guanyant alçada, cal tenir força constància, en no massa estona serem a tocar de l'ermita de la Santa Creu d'Olorda, d'on surt la pista que porta a una gran pedrera i cap al Puig d'Olorda, on arribarem, no sense cert patiment, ja que ens trobarem amb alguna rampa força dura.

La baixada del Puig d'Olorda, la farem per el mateix camí de pujada fins tornar a ser a l'ermita de la Santa Creu i allà tornarem a prendre la carretera per davallar força tros fins un trencall on deixarem la carretera a la nostra dreta.

Aquest trencall ens deixarà en una pista sempre descendent que porta a la colònia Montserrat, una petita urbanització de La Floresta, en ser-hi el camí tornarà a fer-nos suar una miqueta per ja arribant a carrers asfaltats fer una mica de "callejeo" abans d'anar a petar a la mateixa carretera de Vallvidrera a Sant Cugat.

Seguirem la carretera uns quilòmetres fins arribar a Valldoreix, on agafarem un carrer, on heu de vigilar, ja que farem uns 500 metres en contra direcció, i que ens deixarà dins de Sant Cugat en un tres i no res.

Només ens queda creuar Sant Cugat i agafar la carretera de Sant Cugat a Cerdanyola per tornar a ser al punt inicial de la ruta.

Notes:

Atenció a la fauna autòctona que podeu trobar a la carretera de les aigues, senglars que es comporten com si fossin gats o gossos domèstics.