Salt d'aigua de la Rierada, Ermita Santa Creu d'Olorda i Turó de Can Pasqual, des de Valldoreix

Ruta majoritàriament per pistes, però amb forts i llargs pendents, i camins perfectament ciclables, amb alguna arrel, sobretot en sortir del salt d'aigua cap al caminet del bosc. Són uns 28 km, amb un desnivell positiu acumulat d'uns 800 m.
Sortim per la Colònia Montserrat i al collet de Batllivell tirem avall pel primer camí a l'esquerra, amb cadena, que baixa fort pel bosc fins a la Rierada, on agafem ja el camí que voreja la Riera de Vallvidrera. Al salt d'aigua, travessem la riera i enfilem un caminet que puja pel bosc, gira fort a la dreta, i va baixant suaument fins a la pista que ens puja a Sant Bartomeu de la Quadra. Travessem el poble per sota l'església, sortim per un camí ample per la banda del Torrent de Santa Creu, i agafem ja la pista que ens porta, amb pendent prolongat, fins a Santa Creu d'Olorda, passant per la Pedrera dels Ocells, que sempre m'hi aturo, però no hi he vist ni sentit mai cap ocell. Però és un racó bonic tranquil. Esmorzo a la terrassa del restaurant, amb vista al delta del Llobregat i el mar. Sortim per la carretera, cap a Vallvidrera, per baixar a la dreta, al cap de pocs metres, per un camí amb fort pendent fins a creuar per un pontet el Torrent d'en Serra. Seguim avall i al cap de poc sortim per la pista de l'esquerra, que puja fort des del km 16,1, fins al 18,7 per la Serra del Ginestar. Just abans d'arribar a la Sargantana, a l'esquerra s'obre una vall amb vistes molt maques sobre el Baix Llobregat amb el mar de fons. Arribem a la carretera, que seguim a la dreta uns metres i just al Coll de Can Pasqual, sortim a l'esquerra per la pista de Can Castellví. Al cap d'uns 300 m girem fort a la dreta per agafar el camí que ens puja cap al Turó de Can Pasqual. Arribem al turó, punt més alt de la ruta (471 m), i per la dreta tirem per un caminet que en pocs metres ens porta a un mirador amb un banc, amb magnífiques vistes del port de Barcelona, a la Zona Franca, i de Sant Pere Màrtir. Tornem a la pista, que ara segueix el Camí de Can Balasc, i anem ja a sortir a la carretera de Vallvidrera, al fons de la vall, que seguim a l'esquerra, entrem a la Floresta i cap a casa. A sota el Turó de l'Alzinar, en comptes de seguir per la pista que fa la carena de la Serra de Can Balasc, he tirat avall per arribar al final al mateix lloc. És més maco seguir per la serra i baixar cap a Can Balasc.