SABADELL (CAN JONQUERES) - CASTELLAR - SANT JULIÀ D'ALTURA- SABADELL

SABADELL (CAN JONQUERES) - CASTELLAR - SANT JULIÀ D'ALTURA- SABADELL
https://www.youtube.com/watch?v=ledsUADcoVc

Si es vol ser més legal, caldrà fer l'itinerari a l'inrevés, en el sentit de les agulles del rellotge. És a dir, des de Can Jonqueres pujar a la carretera, creuar-la, i seguir per darrere el polígon industrial amunt i a la dreta. Al final hi ha un camí de terra amb bams que ens condueix al barri de dalt (Ca n'Oriac?). Passats els camps d'esports podrem enfilar cap a Can Deu. Un tram d'escales ens conduïrà cap a l'ermita reconstruïda de Sant Vicenç de Verders. D'allí seguirem per pista ampla cap a Sant Julià d'Altura. Baixarem cap a la Font dels Capellans i fins el fons de la vall secundària, fins a trobar la plataforma del riu Ripoll. A l'esquerra anirem seguint, cap el Nord, creuerem el riu per un gual, i seguirem fins a trobar zona asfaltada. Allí cap a la dreta amunt seguirem fins a trobar Can Carner. A la dreta, crueant la carretra de Sabadell a Castellar, enfilarem la ronda de Castellar, fins el Pla de la Bruguera, tot per carril bici. D'allí trencarem cap el Sud fins a Sant Pere d'Ustrell, i més avall, Togores, i la Torre del Canonge, tot per pista bona, excepte un sender estret una mica difícil, abans de la Torre del Canonge. Més avall, trencant a la dreta, baixarem altre cop al riu Ripoll i remuntarem per la riba dreta fins l'aparcament sota Can Jonqueres. Hi ha restaurant, amb ballaruca dissabtes a la nit. I un centre cultural de documentació de muntanya (mundial) a l'ermita.

Sant Vicenç de Jonqueres: necròpolis medieval carolíngia (800-1150). Església (1150-1230)... (1230-1492). Camp de sitges sense estructures associades (IX-X), estructura vinculada a les fosses (X-XI), fonaments d’església romànica (XI-XII), ampliació lateral gòtica (XII-XIV), remodelació renaixentista i annex a ponent (XVI-XVII), ampliació per llevant i annex (XVII-XIX). Actualment dins hi ha el Servei General d'Informació de Muntanya.

Camí de Togores (darrera fàbrica Aprestos de Lanería S.A.). Masia medieval, forn de ceràmica, inscricpicó (ALOV), pedra de molí.

Torre del Canonge. Medieval (1230-1492) (masia), església (època moderna). Masia amb 3 arcades del segle XII (antic celler a ponent). Capella del segle XVII. Inscripció de l’entrada de la casa: 1745. Cups circulars (amb data 1775), forn de pa, murs de tàpia, carreus treballats, dovella amb data inscrita: 1845.

Mare de Déu de Togores. Ermita i masia (can Pagès Vell) del segle XIV, sobre fonaments de runes romanes. Documentada el 1323. La verge era invocada per aconseguir sortir-se’n indemne de les armes, i per a fer ploure.

Sant Pere d’Ullastre. També coneguda com Sant Pere de la Cadireta. Església del segle X, d’una sola nau, amb absis semicurcular amb dos absidiols formant un creuer. Petit campanar amb espadanya d’un sol ull. Pintures del XVII-XVIII, potser a sobre altres anteriors romàniques. Part superior dels murs i arc de mig punt de la portalada amb pedra tosca. Tot plegat va ser rehabilitat el 2007. Adossada a Can Santpere.

Sant Martí. Església documentada el 829. El segle XIX es reconvertí en masia (Can Messeguer).

Sant Julià d’Altura & Can Ustrell. La masia està documentada des del segle XIV (Mas de l’Hopsital). Tore gòtica (XIV) de 15 m d’alçada. Restes romanes. L’església pertany a Sabadell des de principis del s. XX. S’inicià el segle IX. Portal i campanar octognal del s. XVII. Veneració de la Verge d’Altrua durant s. XII-XIII. Necròpolis medieval (XI-…) amb 82 tombes.

Sant Vicenç de Verders. Ermita romànica llombarda. Una sola nau. Llossar. Era on ara hi ha aigua al pantà de Sau (Mas Verders, l’Esquirol) i fou traslladada pedra a pedra fins aquí al costat de Can Deu. La Masia de Can Deu està documentada des de 1415. En foren propietaris els Sallent, els Déu, els Miquel, els Mornau. Vinya (abans de la fil·loxera). Comprada el 1964 per la Caixa de Sabadell. Visites al públic diumenges d’11 a 14. Museu d'eines del camp i exposicions.

Castellar. La història de Castellar està molt lligada al curs del riu Ripoll. Els primers indicis de presència humana daten del 7000 aC. Activitat agrícola al neolític, al voltant del 5000 aC. Petita necròpolis de l'edat del ferro, amb una vintena d'urnes funeràries datades del segle VII aC al Pla de la Bruguera. A la plaça Major, ciutat d'època romana tardana, amb restes funeràries i altres objectes agrícoles datats dels segles IV i V. A sobre, assentament visigòtic en els segles VI al VIII.
Al Turó de la Malesa, talaia rocosa sobre el riu Ripoll, sobre el Gorg d'en Fitó, restes de ceràmiques ibèriques (àmfora ibèrica, Càlat bicònic de pasta grisa, dolium i àmfora Mañá C-2) i d'importació itàlica (àmfora dressel 1A). També fragments de ceràmica feta a mà de l'edat del Bronze en una petita balma situada al nord del turó.