'Rutaken' la Mussara-la Febró-Coll de l'Augustenc-Prades-Pla de la Guàrdia-la Febró-la Mussara

Dissabte passat, quan arribàvem a la Febró des de Gallicant, en passar una granja a les afores del poble, el Joan Pere (històric motorista endurer i gran coneixedor dels corriols i trialeres de les Muntanyes de Prades) em va dir, tot assenyalant “Per aquests esglaons pujàvem fins a Prades”. La meva resposta, com sempre que em fa un comentari així, va ser “Òstia! Ja ho miraré” I així va ser com diumenge vaig veure que d’allí parteix el “Camí de Siurana”. Però aquest va cap a la zona dels masos de la Febró, no cap a dalt cap a Prades. Mirant, però, el mapa topogràfic de l’ICGC sí que es veien trams de sender per un tallafocs i algun altre tram que, combinat amb pista, podria permetre, potser, baixar des del Coll d’Andreu.

Tanmateix, com això es movia en el camp de les suposicions, no és apte per a portar a companys a fer ruta un dissabte i que surti malament. Si tan sols trobes una ruta d’algú que hi hagi passat un cop, la cosa ja canvia, però. Per això, d’un temps cap aquí, quan no trobo cap referència al Wikiloc, m’està resultant ben útil l’app Strava (en la seva versió web) per a trobar “nous” senders, mercès al seu buscador per trams fent zoom sobre el mapa. I així va ser com vaig veure un tram que baixava pel tallafocs des del Pla de la Guàrdia fins la Coll d’Andreu. Interessant. I més interessant en veure que qui en tenia el “KOM” (temps més ràpid), l’Arnau Cardona (junt amb tres companys), l'havia fet un dia que va fer una ruta circular des de Prades, batejada com a “Rutaken”* en la qual van continuar pit avall baixant pel tallafocs fins a la Febró (bingo!) i, a més, van fer uns quants senders i trialeres més que, o bé no coneixia o bé no havia fet mai.

*Veure ruta a https://www.strava.com/activities/1481284421#36916857140

Per a fer-ho més llarg, se’m va acudir sortir de la Mussara (cosa que jo no havia fet mai) i així fer una ruta una mica més llarga que la d’aquests cracks endurers de Prades. I en proposar-ho al grup, sigui per la novetat, sigui perquè estem ja en plena canícula i abelleix pedalar per dalt de les muntanyes, la idea va tenir molt bona acollida i, finalment, el dissabte, a 2/4 de 8 del matí, vam ser deu els bikers que ens vam trobar a les runes del poble de la Mussara amb ganes d’aventura i de veure camins nous. Com ve sent habitual els darrers temps, el grup era força heterogeni: atmosfèrics (o musculars) vs. e-bikers; un dels millors “descenders” de les nostres comarques, front uns quants “xiruqueros”; gent que puja com una bala front d’altres que som feliços si pugem i no ho hem de fer peu, gent que fa la Titan Desert front a gent que només sortim els dissabtes... Però sempre amb bona harmonia i reagrupant-nos als creuaments, tant a les baixades com a les pujades.

Pel que fa a la ruta en sí, dir que només arrencar ja fem un primer corriol que ens porta cap al refugi de la Mussara i en arribar al Coll de la Negra, fem un segon corriol, també planer, que travessa lo Prat i ens evita un altre bocí de carretera. “Això comença bé” comenta un company, perquè qui més qui menys tothom ha ciclat per aquí, però ningú els havia fet mai.

Enfilem per pista cap a la Serra del Pou i en arribar a l’alçada del Bosc de l’Abelló, fem un tercer corriol, aquest més llarg que els anteriors i amb una mica de baixada, molt bonic dins per un sotabosc espectacularment verd, i continuem cap avall, cap a buscar el Barranc de la Foradada i el Bosc del Barret, on hi ha una corriol que es transforma en trialera i que et deixa al Camí de Foradada, a un pas de la Febró.

Aquest corriol només l’havíem fet un cop fa un any i mig. Va estar un temps tapat per caiguda d’arbres i ara, malgrat ha estat netejat, hi ha algun tronc travessat que es pot salvar damunt la bici, però si està mullat pot ser perillós. A més, té un “rockgarden” a mitja baixada on tothom ha fet peu a terra... excepte l’Abel, que diu que només cal “deixar córrer la bici” i ha baixat més ràpid que el primer cop que hi va passar, millorant el “KOM” que ja tenia. És un espectacle.

Poc abans del Molí de la Febró, comença un dels trams més durs (de pujada) del dia: el Camí dels Masos, que comença amb unes “esses” difícils de fer damunt la bici, pel pendent i pel terreny pedregós. Per sort, quan s’arriba al Mas de Galzeran hi ha un descans i després, el Camí del Mas d’en Vilet, puja, però ja no és el mateix. Fins i tot diria que se m’ha fet curt en arribar al Coll d’Andreu. Quan tems molt una pujada, al final no sol fer-se tan dura. A més, al ser la primera del matí, les forces estan intactes.

Tots reagrupadets tirem avall per al pista de Siurana a Prades cap a la Font del Cap del Pla, on hi ens espera el corriol del Barranc de Vinarroig, d’uns 800 m. de llarg, on tots hem gaudit: els més baixadors fent-lo volant, i els que no ho som, perquè es tracta d’un caminet en molt bon estat de conservació, amb una pendent moderada i de molt bon ciclar. Però tota bona baixada sol tenir una bona pujada. I la que ens ha de portar fins a la T-704 és curta, però dureta un altre cop. Aquesta serà una de les constants de la ruta: baixades tècniques i pujades dures, amb nul.la o escassa transició.

La següent baixada ha estat cap al Mas de la Mistera. Una baixada dins el bosc espectacular, en dos trams, que ningú o quasi ningú dels que anàvem avui havia fet mai. Són corriols nets, sense pedres ni roques i amb força bon estat de conservació, amb algun petit tram de xaragall incipient, però res comparat amb els corriols hiperfreqüentats de zones urbanes o periurbanes com els del bike park d’Almoster-Castellvell-l’Aleixar.

I amb el bon gust de boca d’aquesta baixada, toca remuntar el Camí dels Rebollons, conegut per nosaltres com “l’Abellera”, de quan el fem en la ruta Reus-Capafonts-Prades. I com ja em temia, hem sortit bastant avall, per la qual cosa la pujada fins l’Ermita de Sant Roc, la tercera del dia), sé que es farà feixuga, malgrat que cal dir que és una pujada que m’agrada molt, sota bosc i amb escassos trams realment exigents.

A l’esmentada ermita de Sant Roc, comença la “trialera de Prades” (o Camí de l’Abellera –des de Prades). Mots cops l’havia vista en rutes al Wikiloc, però com sempre anem a Prades de pas a un altre lloc i per rutes més directes que avui, mai l’havia fet. És molt rocosa, amb força esglaons. Molt atractiva de baixar el que un sap baixar i on cal ser conscient de quan has de fer peu a terra, perquè una caiguda aquí ha de ser dura, dura (no hi ha un pam de tou).

Passem uns carrerons ja de Prades, però resistim la temptació de l’esmorzar ja ben guanyat i enfilem en lleugera pujada pel Camí Vell de Montblanc cap a la Bassa de la Font de la Salut i seguim una miqueta més amunt, pugem fins als Colomers, on hi ha una trialera molt bonica (que he recordat haver fet un cop fa 3 o 4 anys) que ens deixa ja als carrers de la Vila Vermella.

Amb 30 km i 1000+, esmorzem a la plaça de Prades, plenísima de ciclistes com tots els dissabtes de bon temps. Costa tornar a arrencar... Els esmorzars de grups grans com avui, i més si el servei és lent, és dilaten com un rellotge de Dalí. A més, fa calor (és un quart d’una: ja anem tard) i sé que el tram que ve ara serà dur. Primer no, perquè tornem al pal Coll d’Andreu pel Camí Vell de Reus i la Pista de Siurana a Prades. Però després ve la pujada fins al Pla de la Guàrdia i, pel que sé, ha de ser dura. I, efectivament, així és. Malgrat tenir molt bon ferm , cap al final de la pujada, té un parell de rampes molt dures. I amb el sol al clatell, encara ho són més. El Pla de la Guàrdia és un altiplà que supera els 1100 m d’altura, però a diferència de quan puges al Tossal de la Baltassana, aquí la vegetació és d’alzines i a dalt, escassegen els arbres en molts punts. El lloc té un encant especial. I més quan arribes al final de la pista, al Mirador del Pla de la Guàrdia, amb unes vistes esplèndides cap a Prades i en direcció a Vilanova de Prades.

Cal assenyalar que la “Rutaken” original, accedia a aquest mirador pujant des de Prades per pista cap a la Font del Pu i, passada aquesta, per un corriol d’uns 350 m. d’empènyer bici amunt majoritàriament (es guanyen uns 50 m positius). Per a ciclar i no caminar, vaig decidir fer-ho per pista. El proper cop que pugi al Pla de la Guàrdia, serà per a baixar per aquest corriol.

Després de reagrupar-nos de nou (els que veníem últims ja ni parem; els primers ja han fet les fotos) comença el tram aventurer del dia: Primer, tot un corriol planer de ciclabilitat un xic esforçada a trams (allò que si no vas una mica ràpid no superes les roques) sobre roca que voreja l’occident del Pla de la Guàrdia i què a mig camí, des del Mirador de la Giritella; ens depara unes vistes espectaculars, “de tu a tu” cap al Montsant. Quasi tens la sensació de veure’l “des de dalt”. Llàstima de l’hora que ja és i de no poder parar a gaudir-ne amb calma. Però és que hi ha una mica de estrès, perquè el Pere, que abans de beteter i finisher de la Titan Desert havia estar motorista endurer, recorda haver fet la baixada que ara ens espera. I diu que no serà fàcil...És el que té seguir un track de xavals joves que van amb bicis d’enduro. Però l’aventura és l’aventura i avui ha acabat bé: la baixada pel tallafocs cap ala Febró és llarga, tècnica, amb baixades pronunciades en terreny pedregós o amb xaragalls, té algun tram de pista o de corriol planer per a descansar, però són els menys. I també té un parell de trams d’empènyer la bici, així com un parell de trams de trialera rocosa, algun extremadament tècnic per als “xiruqueros” (molta pedra solta). Probablement, el que més m’hagi agradat ha estat el tram final, el del Camí vell de Siurana, amb força roca però de la “enganxada al terra”.

I un cop aquí, només quedava agafar aigua a sota l’església de la Febró (bona, segons la gent del poble ens ha dit, malgrat el cartell d’absència de garantia sanitària) i tirar amunt (en el meu cas per tercer cop en un mes, crec), per la pista que porta cap al Bosc del Mas del Panxó i el de l’Augustenc. Com sempre dic, aquesta pujada m’agrada molt, perquè és sota bosc i força progressiva, amb només un parell d’empits durs. I això s’agraeix cap al final d’una ruta com la d’avui.

Un cop a dalt, passat els Avencs de la Febró, ja tothom ha tirat pel dret per pista cap a la Mussara, excepte el “capo” Pep i el Xavi, que s’han animat a baixar a Reus en bici i el Sergi i jo, que, per 5 o 10 minuts, hem anat a acabar el track que duia preparat i que ens ha permès fer una petita trialera cap a la bassa que hi ha dalt del Camí dels Motllats (topònim que cal entendre en relació al poble de la Mussara), tornar a passar pel corriol de Lo Prat i, per un bonic PR que hi ha a los Plans, arribar al Refugi de la Mussara, on encara hi he trobat al Pere i el Txaeska i he pogut fer, de dos glops, la millor cervesa del que portem d’estiu.

En conclusió: una ruta molt i molt bona (bones pujades, millors baixades) fins a dalt del Pla de la Guàrdia, però que no crec que repetim la baixada del tallafocs. Com ja he dit, des del primer mirador es pot baixar per un molt bon corriol i fer una tornada diferent cap a la Febró.

Ara bé, particularment, penso que aquets són llocs que un cop hi has de passar i que quan ho fas, acaba bé i has tingut les teves dosis d’adrenalina, nervis...., en quedes satisfet (el que popularment es coneix com a “subidón”). I ben mirat, ningú s’ha queixat de “l’emboscada”. Sigui perquè són bona gent , perquè ja sabien que anàvem a cegues i els agrada l’aventura o, perquè no dir-ho, perquè per estrany que sembli en un dia com avui, no hi ha hagut cap caiguda: uns perquè en saben molt i d’altres perquè som ben conscients de les nostres limitacions.

DADES IBP: (* És el cop que trobo que l'IBP Index fa menys justícia a un ruta que jo hagi fet)

*Fotos cortesia del Sergi, el Jose i el Txaeska.

Dificultad de la ruta 119BYC

Track : 28_07_2018_7_48_41.gpx

Penalización condiciones del trayecto: 70 % ( > 50 % = MTB, < 50 % = RDB)
Fiabilidad del track original: A (1524/79/0/-/-/79)

Distancia total: 49.47 Km
Desn. de subida acumulado: 1523.94 m
Desn. de bajada acumulado: 1533.83 m
Altura máxima : 1118.8 m
Altura mínima : 691.8 m
Altura en inicio: 976.3 m
Altura en final: 964.2 m
Ratio de subida: 7.57 %
Ratio de bajada : 8.57 %

Tiempo total : 7:20:01 h
Tiempo en movimiento: 4:47:13 h
Tiempo parado : 2:32:48 h
Velocidad media total: 6.75 Km/h
Velocidad media en movimiento: 10.33 Km/h
Velocidad máxima sostenida: 43.3 Km/h
Tu condición física 76