Ruta indians Lloret de Mar

1. Sortim des de l'institut Rocagrossa fins al Museu del Mar.
2. Museu del Mar fins a la Casa de la Vila
3. De la Casa de la Vila El Liceu
4. El Liceu a l’Església i rectoria de Sant Romà
5. De l'Església i rectoria de Sant Romà a Cinema Modern.
6. Del Cinema Modern a Cementiri Municipal.


DESCRIPCIÓ DE PUNTS D'INTERÈS:

Museu del mar: El museu compta amb una col·lecció important de maquetes navals, que els experts qualifiquen d'extraordinària, i una altra d'objectes i materials relacionats amb el món de la vela, que contribueixen a la comunicació de la cultura i la història de Lloret. La visita al museu és com un viatge, que comença amb els records d'una relació que es perd en el temps, on Lloret i el mar es fonen.

Casa de la Vila: Es tracta d'un edifici de quatre plantes amb terrassa que ocupa tota una illa, és a dir, que està envoltada de carrers, el passeig Jacint Verdaguer, el passeig Agustí Font, el carrer de Sant Baldiri i la plaça de la Torre. La construcció, de planta rectangular, consta a la façana principal de set crugies dividides en tres sectors i té una estructura simètrica.

Arquitecte: Félix de Azúa i de Pastors i Martí Sureda i Deulovol.
Construcció: final del segle xix, XX Final
Estil arquitectònic: arquitectura neoclàssica.

El Liceu: És de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos superiors, que està cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals. És un dels més encertats exemples locals d'arquitectura neoclàssica que sortosament ha sobreviscut al pas dels anys.

Arquitecte:Fèlix de Azúa i de Pastors Modifica el valor a Wikidata
Construcció XIX, XXI Inici
Estil arquitectònic: neoclassicisme

Església de Sant Romà:
Arquitecte: Bonaventura Conill i Montobbio.
Construcció: XVI, XX (1917)
Estil arquitectònic: modernisme i arquitectura gòtica.


Cementiri Municipal:
És un cementiri projectat pel mestre d'obres Joaquim Artau i Fàbregas (1876-1946) que es va construir entre 1896 i 1901.
Bona part de l'espai està dedicat als grans panteons i als hipogeus, enterraments a terra amb una decoració escultural a sobre.
Construcció: final del segle xix, XX, XXI
Estil arquitectònic: noucentisme.