Ruta enduro: GARRAF, MAR i MUNTANYA

GARRAF, MAR i MUNTANYA

Ruta endurera que volta el sector central pel Parc Natural del Garraf, entre les comarques del Baix Llobregat i del Garraf.

Itinerari llarg, variat i de gran interès paisatgístic.

El track enllaça diversos descensos tècnics, encadenant algunes de les moltes trialeres que hi ha escampades per tot el massís. Les pujades les farem normalment per pistes i camins en bon estat, però de vegades també per corriols prou ciclables.

Aquesta excursió es pot fer tot l’any, tot i que crec que és més recomanable a l’hivern, per tal de gaudir del microclima càlid i mig desèrtic del Garraf. A l’estiu normalment hi fa força calor, però si enganxeu un dia que el sol no pica gaire i corre una mica de marinada, suposo que també es pot fer.

Cal recordar sempre que som dins d’un parc natural i que haurem d’extremar el nostre respecte envers el medi natural, evitant malmetre la vegetació, espantar la fauna, sortir després de pluges intenses, per a no deixar roderes fondes al fang i no frenar només amb la roda de darrere, per a no derrapar i erosionar els camins més del compte. Si ens creuem amb gent que va a peu per un camí estret, hem d’actuar amb cortesia, saludant, aturant-nos i cedint-los el pas, si cal.

De tot plegat depèn la conservació d’aquest ecosistema tan fràgil i que puguem continuar gaudint anant en bici per les nostres muntanyes durant molts anys.


DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Sortim del bonic poble de Garraf, al qual podem arribar fàcilment en els trens de la RENFE. Creuem la carretera de les Costes i per a escalfar enfilem la que serà l’ascensió més llarga, tècnica i sostinguda de tota la jornada.

Seguim el GR 92, que va per corriols que s’enlairen de manera contínua i decidida, i que posaran a prova la nostra tècnica, la nostra força i la nostra resistència. Aquesta pujada és força exigent, però és pràcticament del tot ciclable i ens permetrà gaudir de la progressió, amb vistes cada cop més enlairades del poble de Garraf i de les Costes.

Acabem de pujar dalt de la serra dels Pins i, a continuació, voltem la pedrera de les Pedrisses per una pista ampla, però amb rampes força dretes. En arribar a l’alçada del refugi per a gossos val la pena desviar-se uns dos-cents metres del camí pel qual anem, per tal d’atansar-nos a un mirador que domina la platja de Castelldefels i tot el delta del Llobregat. Les vistes són espectaculars.

Trobem la carretereta que va de les Botigues de Sitges i del Ratpenat cap a la Plana Novella i Olivella, i la seguim cap amunt. Passem pel costat de la Pleta, un centre d’informació del parc natural, i continuem guanyant alçària.

En arribar al pla de Querol, agafem la carretera que va cap al radar del Rascler, rodem còmodament una mica per ella i en uns minuts la deixem a l’esquerra. Creuem el pla de Campgràs i l’asfalt s’acaba. Passem per damunt de l’antic abocador de la vall de Sant Joan, clausurat, i arribem al cim de la Morella (593 m.) per un corriol que haurem d’acabar de fer a peu.

La Morella és el punt culminant de tot el massís del Garraf i un mirador de primer ordre. Des de dalt podrem veure gran part de les carenes i valls que visitarem durant la resta de la jornada i, si el dia és clar, la vista pot arribar molt lluny. Sovint es veu el Pirineu i, de vegades, fins i tot Mallorca.

Deixem el GR 92 i baixem del cim de la Morella per camins pedregosos. Entrem al fondo del Teix i el recorrem íntegrament, fins a trobar la pista que va de Begues a la Plana Novella, a l’alçada del corral d’en Romagosa. El fondo del Teix té trams molt i molt pedregosos, però és força ciclable, en general.

Ens incorporem a la pista principal, ampla i molt rodadora, però de seguida l’abandonem i tornem a anar pel fondo, per un caminet que és més bonic, agradable i divertit.

En trobar la carretera de muntanya que va de la Plana Novella a Olivella, la seguim fins a Can Grau. Aquesta pujada no és gaire llarga, però amb les cobertes amples de la mountain bike es fa una mica feixuga.

L’arribada a Can Grau marca la meitat d’aquesta excursió. Abandonem l’asfalt i agafem un altre camí, molt pedregós, però totalment ciclable, que recorre la serra de Can Grau. Ara rodem pel GR 5 una estona. Passem de llarg els Quatre Camins i el coll de la Llebreta i anem a buscar una trialera que baixa al Maset de Dalt. Trobem el fondo de Jafre i el seguim fins a la Fassina.

La Fassina és un bon lloc per a fer una parada i agafar forces, abans de continuar la ruta, que ara passa per sota del despoblat de Jafre i agafa la pista principal que va de la Plana Novella a Sitges.

La pujada cap al coll de la Fita és suau i còmoda. En poca estona guanyem alçària i podem gaudir de vistes panoràmiques de gran part del massís del Garraf en general i de la vall que baixa cap a Vallcarca en particular. El nostre itinerari planeja, passa el coll i tan sols es redreça un xic abans d’arribar a la carena que mira a mar.

Retrobem el GR 92, baixem cap a la penya del Llamp i arribem a l’ermita de la Trinitat. També val la pena aturar-se en aquest idíl·lic paratge, amb vistes que s’aboquen a la mar Mediterrània, que es perd, infinita, a l’horitzó.

El corriol que davalla de la Trinitat a Vallcarca és prou ciclable, en general, però presenta ziga-zagues molt tancades que posaran a prova el nostre equilibri i la nostra tècnica.

Un cop baix, passem per les antigues cases dels treballadors de les pedreres de Vallcarca i pel costat de la fàbrica de ciment, i comencem la darrera ascensió de la jornada.

L’ascensió de Vallcarca a Campdàsens i Can Lluçà no presenta cap mena de dificultat tècnica. Pugem tota l’estona per una pista en bon estat, que al principi està encimentada i més amunt és de terra.

Passem diversos masos i acabem per atènyer el coll de Can Lluçà, punt en el qual iniciem el darrer descens de la jornada, que també és el més difícil.

Per a tornar al poble de Garraf, seguim a grans trets el GR 92, que va per corriols que tenen alguns trams realment complicats i perillosos, raó per la qual possiblement ens tocarà fer algun trosset a peu.

Aquest descens, en conjunt, però, és força bonic i val la pena. En arribar a les ruïnes del Castellet de Garraf, s’acaben les dificultats i tan sols resta acabar de baixar fins a la carretera de les Costes, que podem creuar per un pas subterrani. Ja tornem a ser a la vora de l’estació, al carrer pel qual hem començat a rodar al principi de l’excursió.

En acabat, val la pena anar a fer una volta pel poble de Garraf i les seves platges, que es mereixen una visita.

Aquest itinerari és tècnic i exigent, no tant per la distància recorreguda ni pel desnivell acumulat al llarg de la jornada, sinó pel terreny pel qual transcorre, amb trams molt pedregosos, i un perfil un xic trenca-cames.

Recomano anar-hi en bici de doble suspensió, encara que no sigui d’enduro. De fet, el dia que vaig anar a marcar el track i a fer les fotos, tenia la forquilla de la bici d’enduro espatllada i vaig anar-hi amb una altra bici. Durant molts anys, abans de tenir la doble, havia fet totes aquestes trialeres en la rígida, i també es feien prou bé.

Al cap i a la fi, la qüestió és sortir de casa i gaudir de l’esport a l’aire lliure, i de paisatges tan bonics com els que podreu veure tot fent aquesta ruta.

Salut i pedals.