Ruta de Colldejou. Del refugi de la Basseta al coll de Jou, Turbiàs i Sant Andreu

[CA] Ruta de Colldejou. Del refugi de la Basseta (Sant Joan de l'Erm) al coll de Jou, Turbiàs i Sant Andreu

Aquesta ruta comença i acaba en un dels paratges més atractius de l'Alt Urgell: els boscos de Sant Joan de l'Erm, extenses pinedes clapissades d'avets i bedolls, arbres que aguanten el fred i la neu. Part de l'itinerari discorre per l'interior del Parc Natural de l'Alt Pirineu. La mata boscosa de Sant Joan de l'Erm, coneguda des de l'edat mitjana, forní bona part de la fusta amb què s'armà la flota catalana. Actualment, el bosc està en procés de regeneració, tot i que presenta exemplars d'avets considerables. Durant el segle XIII, l'aïllament d'aquest entorn propicià l'establiment d'un assentament càtar a Castellbò, feu del vescomtat del mateix nom. Quan els càtars van haver d'abandonar el poble a causa de la persecució religiosa que van sofrir, es van instal·lar en la profunditat d'aquests boscos.

El recorregut és suau fins al coll de Jou, des d'on s'inicia una baixada fins a Turbiàs. Els últims quilòmetres són de pujada per carretera asfaltada, des de la part baixa de Sant Andreu fins a Sant Joan de l'Erm, estació pionera de l'esquí de fons.
Ruta senyalitzada.

La ruta comença al refugi de la Basseta, nucli de l'estació d'esquí de Sant Joan de l'Erm. S'hi arriba per la carretera local de 30 km que surt de la cruïlla i gasolinera de Montferrer des de l'Eix Pirinenc (la N-260), 3 km al sud de la Seu d'Urgell en direcció a Lleida, i passa per Castellbò. Des d'aquest poble, hi ha dues opcions d'accés: per Turbiàs, a l'esquerra, o per Aubet i Santa Creu, a la dreta. Totes dues conflueixen a Sant Andreu, 6 km abans de Sant Joan de l'Erm. La primera, des d'una mica abans de Turbiàs, coincideix amb la part final d'aquesta ruta. La segona, d'Aubet a Sant Andreu, encara no està totalment asfaltada.

0,00 km (1.717 m). Refugi de la Basseta. Es parteix cap al S fins a l'ermita nova, situada a 250 m, on hi ha una senyalització amb l'esquema de la ruta. Abans, als 150 m, s'ha deixat una cruïlla amb dues pistes a la dreta. Es deixa l'ermita nova a l'esquerra i es continua per la pista que, amb ondulacions, segueix cap al sud travessant dues línies d'alta tensió que es trobaran de nou més endavant. Totes aquestes pistes es preparen a l'hivern per a l'esquí nòrdic.

2,77 km (1.700 m). Coll de Leix, encreuament de camins. Es deixen tres pistes a la dreta, una que puja al nord cap a la Culla, una altra al nord-oest i una tercera a ponent que baixa a la casa forestal de Pallerols i la carretera N-260. Es pren la pista que va planera cap al sud-est pujant suaument. 300 m després, en acabar-se el pla del coll de Leix, cal seguir recte (SE) ignorant dues pistes, una de la dreta, que duu a la casa forestal de Pallerols, i una altra de l'esquerra, que mena a la Mua. La pista ha estat darrerament aplanada i eixamplada per fer de tallafocs fins al coll de Jou, on s'ha d'anar, i Vilamitjana. Primer es remunta suaument fins a la cota 1.725 m. Més enllà, es troba la font de Prat Veriner (1.700 m), que tot i el seu nom és potable.

4,84 km (1.654 m). Es baixa i es creua la segona de les dues línies d'alta tensió i es prossegueix per un terreny pla entre aquestes. La pista deixa les línies girant a la dreta per sortejar un barranc en baixada. Poc després, s'arriba a un petit planell, en un indret on el camí gira a l'esquerra.

6,43 km (1.616 m). Coll de Pou. A la dreta, surt una pista estreta senyalitzada que, en 3 min, portarà fins al dolmen del Coll de Pou o de la Collada d'Orri. Es continua per la pista principal cap al sud-est i es discorre per la solana tornant a travessar la segona de les dues línies d'alta tensió que es deixen definitivament a la dreta. Tot seguit, s'aclareix el bosc i s'obre, a sota i a la dreta, tota la vall de Pallerols amb l'Eix Pirinenc (la N-260). Es baixa fins al coll de Jou.

9,50 km (1.425 m). Coll de Jou. Des del coll, i per un camí carener que puja a les Agudes (1.558 m), també es pot visitar el dolmen d'Avellanet, que està a mig camí d'aquest pic que tanca el coll de Jou pel sud. El dolmen fou desmuntat fa uns anys per un cercador de tresors (en cas que s'hi vagi, cal sumar 1 h a la durada del trajecte). Des del coll de Jou, es canvia el sentit de la marxa girant a l'esquerra en direcció N per l'antic camí d'Avellanet a Turbiàs. Es veurà clarament l'entrada al bosc amb un senyal a l'esquerra del camí. Se segueix el sender per dins del bosc en direcció nord gairebé 1 km i mig sortejant els barrancs que es troben.

10,30 km (1.376 m). Es creua la primera de les línies d'alta tensió que ja s'havia travessat en sortir. Cal fer-ho just al costat de la torre amb el número 115. Es deixa la línia a l'esquerra i se segueix en direcció nord durant uns 300 m baixant lleugerament fins a un petit prat amb falgueres: els Folgars, des d'on es pot contemplar Castellbò al fons de tot. Al mateix barranc, a sota d'on passa la ruta i d'un bedoll, hi ha una font d'aigua fresca que és el naixement del riu de Carmeniu i que raja tot l'estiu. Es continua cap al nord-est pujant per una solana rocallosa albirant progressivament la Seu d'Urgell, la Cerdanya -amb la Tosa- i el Puigmal, els cims de la frontera amb Andorra, el pic de Salòria (2.780 m) -que sobresurt al ras de Conques- i el turó de la Portella a sobre de la Basseta. S'ha arribat al Pradell.

A l'extrem més alt del prat del Pradell, 100 m més amunt, a l'esquerra (E), es troben les runes de la seva borda (1.395 m). Cal seguir encara cap al nord uns 250 m baixant i flanquejant el prat fins al seu extrem oposat (1.350 m), on hi ha el senyal que indica una antiga pista forestal que, pel mig del bosc, surt a la dreta en forta baixada (NE). Aquí es deixa a l'esquerra el tram final de l'antic camí d'Avellanet a Turbiàs, que en endavant està molt deteriorat i travessat per filferros per al bestiar difícils de veure.

Seguint per aquesta vella pista forestal alternativa, en uns altres 250 m, es descendeix i es conflueix amb una altra pista forestal, situada a l'esquerra, que està barrada amb una tanca de ferro de color verd. També cal tenir cura amb la tanca de filferro de la nostra pista. Se segueix baixant per la pista i, als 100 m, apareix un revolt a l'esquerra que no es fa. Es continua recte i se surt a un altre prat, el de la borda de les Cabanelles, que es troba seguint recte a l'altre extrem del prat (km 11,45, 1.296 m). A l'esquerra de les runes de la borda, surt una pista forestal que, després de rebre per l'esquerra la pista que s'ha deixat al revolt, davalla fins a la carretera.

11,94 km (1.256 m). Carretera de Castellbò a Sant Joan de l'Erm. Cal seguir-la a mà esquerra en el mateix sentit que s'hi ha arribat (NO). Poc després, es pot veure que en un revolt s'uneix per sobre, a l'esquerra, el tram del camí d'Avellanet a Turbiàs que s'ha recomanat de no fer. Se segueix per la carretera a Turbiàs.

13,56 km (1.255 m). Turbiàs. Després del poble, la carretera fa un gran revolt en una assolellada àrea de descans, a la collada del Pubill (14,58 km, 1.279 m), des d'on es contempla una àmplia panoràmica de la vall de Castellbò i l'Urgellet. Acabat el revolt, es puja a l'esquerra (SO) per una pista que, en 200 m, duu al dolmen de Turbiàs (1.300 m), al costat d'un nou repetidor de telèfons. Es desfà el camí fins a l'anterior bifurcació i es continua per la carretera (NO).

15,54 km (1.290 m). Es deixa a la dreta l'accés a les Eres. Es passa pel costat de Sant Andreu (17,99 km, 1.324 m), on cal contemplar la seva església plena d'afegitons antics. Al nucli de Sant Andreu, que va arribar a quedar-se pràcticament deshabitat, es pot descansar per afrontar la darrera pujada. La carretera ascendeix els primers 2 km amb dues amples llaçades per la solana fins a la Mua i, en els següents 4 km, i per un entorn boscós i ombrívol, fins a l'ermita nova de Sant Joan de l'Erm i a la Basseta.

24,76 km (1.717 m). Refugi de la Basseta, punt de partida i final de l'itinerari.

[ES] Ruta de Colldejou. Del refugio de la Basseta (Sant Joan de l'Erm) al collado de Jou, Turbiàs y Sant Andreu

Esta ruta comienza y acaba en uno de los parajes más atractivos de L'Alt Urgell. Nos referimos a los bosques de Sant Joan de l'Erm, extensos pinares salpicados de abetos y abedules, árboles que aguantan el frío y la nieve. La masa boscosa de Sant Joan de l'Erm, conocida desde la Edad Media, proporcionó buena parte de la madera con que se armó la flota catalana. Actualmente, el bosque está en proceso de regeneración, aunque presenta grandes ejemplares de abetos. Durante el siglo XIII, el aislamiento de este entorno propició un asentamiento cátaro en Castellbò, feudo del vizcondado del mismo nombre. Cuando los cátaros tuvieron que abandonar el pueblo debido a la persecución religiosa que sufrieron, se instalaron en la profundidad de estos bosques.

El recorrido es suave hasta el collado de Jou, desde donde comienza una bajada hasta Turbiàs. Los últimos kilómetros son de subida por carretera asfaltada, desde la parte baja de Sant Andreu (1.300 m) hasta Sant Joan de l'Erm (1.730 m), estación pionera del esquí de fondo.
Ruta señalizada.

La ruta comienza en el refugio de la Basseta, núcleo de la estación de esquí de Sant Joan de l'Erm. Se llega a este lugar por la carretera local de 30 km que sale del cruce y gasolinera de Montferrer desde L'Eix Pirinenc (N-260), 3 km al sur de la Seu d'Urgell en dirección a Lleida, y pasa por Castellbò. Desde este pueblo, hay dos opciones de acceso: por Turbiàs, a la izquierda, o por Aubet y Santa Creu, a la derecha. Ambas confluyen en Sant Andreu, 6 km antes de Sant Joan de l'Erm. La primera, desde un poco antes de Turbiàs, coincide con la parte final de esta ruta. La segunda, de Aubet a Sant Andreu, aún no está totalmente asfaltada.

0,00 km (1.717 m). Refugio de la Basseta. Se parte hacia el S hasta la ermita nueva, ubicada a 250 m, donde hay una señalización con el esquema de la ruta. Antes, a los 150 m, se ha dejado un cruce con dos pistas a la derecha. Se deja la ermita nueva a la izquierda y se continúa por la pista que, con ondulaciones, sigue hacia el sur atravesando dos líneas de alta tensión que se encontrarán de nuevo más adelante. Todas estas pistas se preparan en invierno para el esquí nórdico.

2,77 km (1.700 m). Collado de Leix, cruce de caminos. Se dejan tres pistas a la derecha, una que sube al norte hacia la Culla, otra al noroeste y una tercera a poniente que baja a la casa forestal de Pallerols y la carretera N-260. Se toma la pista que llanea hacia el sureste subiendo suavemente. 300 m después, al acabarse el llano del collado de Leix, hay que seguir recto (SE) ignorando dos pistas, una de la derecha, que lleva a la casa forestal de Pallerols, y otra de la izquierda, que conduce a la Mua. La pista ha sido últimamente allanada y ensanchada para hacer de cortafuegos hasta el collado de Jou, adonde hay que ir, y Vilamitjana. Primero se remonta suavemente hasta la cota 1.725 m. Más allá, se encuentra la fuente de Prat Veriner (1.700 m), que a pesar de su nombre es potable.

4,84 km (1.654 m). Se baja y se cruza la segunda de las dos líneas de alta tensión y se prosigue por un terreno llano entre ellas. La pista deja las líneas girando a la derecha para sortear un barranco de bajada. Poco después, se llega a un pequeño llano, en un lugar donde el camino gira a la izquierda.

6,43 km (1.616 m). Collado de Pou. A la derecha, sale una pista estrecha señalizada que, en 3 min, llevará hasta el dolmen del Coll de Pou o de la Collada d'Orri. Se continúa por la pista principal hacia el sureste y se discurre por la solana volviendo a atravesar la segunda de las dos líneas de alta tensión que se dejan definitivamente a la derecha. A continuación, se aclara el bosque y se abre, abajo y a la derecha, todo el valle de Pallerols con L'Eix Pirinenc (N-260). Se baja hasta el collado de Jou.

9,50 km (1.425 m). Collado de Jou. Desde el collado, y por un camino cumbrero que sube a Les Agudes (1.558 m), también se puede visitar el dolmen de Avellanet, que está a medio camino de este pico que cierra el collado de Jou por el sur. El dolmen fue desmontado hace unos años por un buscador de tesoros (en caso de que se vaya, hay que sumar 1 h a la duración del trayecto). Desde el collado de Jou, se cambia el sentido de la marcha girando a la izquierda en dirección N por el antiguo camino de Avellanet a Turbiàs. Se verá claramente la entrada al bosque con una señal a la izquierda del camino. Se sigue el sendero por dentro del bosque en dirección norte casi 1 km y medio sorteando los barrancos que se encuentran.

10,30 km (1.376 m). Se cruza la primera de las líneas de alta tensión que ya se había atravesado al salir. Hay que hacerlo junto a la torre con el número 115. Se deja la línea a la izquierda y se sigue en dirección norte durante unos 300 m bajando ligeramente hasta un pequeño prado con helechos: Els Folgars, desde donde se puede contemplar Castellbò al fondo del todo. En el mismo barranco, debajo de donde pasa la ruta y de un abedul, hay una fuente de agua fresca que es el nacimiento del río de Carmeniu y que mana todo el verano. Se continúa hacia el noreste subiendo por una solana rocosa y divisando progresivamente la Seu d'Urgell, la Cerdanya -con la Tosa- y el Puigmal, las cumbres de la frontera con Andorra, el pico de Salòria (2.780 m) y el cerro de la Portella encima de la Basseta. Se ha llegado al Pradell.

En el extremo más alto del prado del Pradell, 100 m más arriba, a la izquierda (E), se encuentran las ruinas de su borda (1.395 m). Hay que seguir aún hacia el norte unos 250 m bajando y flanqueando el prado hasta su extremo opuesto (1.350 m), donde hay la señal que indica una antigua pista forestal que, por el bosque, sale a la derecha en fuerte bajada (NE). Aquí se deja a la izquierda el tramo final del antiguo camino de Avellanet a Turbiàs, que en adelante está muy deteriorado y atravesado por alambres para el ganado difíciles de ver.

Siguiendo por esta vieja pista forestal alternativa, en otros 250 m, se desciende y se confluye con otra pista forestal, situada a la izquierda, que está cerrada con una valla de hierro de color verde. También hay que tener cuidado con la valla de alambre de nuestra pista. Se sigue bajando por la pista y, a los 100 m, aparece una curva a la izquierda que no se hace. Se sigue recto y se sale a otro prado, el de la borda de Les Cabanelles, que se encuentra siguiendo recto en el otro extremo del prado (km 11,45, 1.296 m). A la izquierda de las ruinas de la borda, sale una pista forestal que, tras recibir por la izquierda la pista que se ha dejado en la curva, desciende hasta la carretera.

11,94 km (1.256 m). Carretera de Castellbò a Sant Joan de l'Erm. Hay que seguirla a mano izquierda en el mismo sentido que se ha llegado (NO). Poco después, se puede ver que en una curva se une por encima, a la izquierda, el tramo del camino de Avellanet a Turbiàs que se ha recomendado no hacer. Se sigue por la carretera a Turbiàs.

13,56 km (1.255 m). Turbiàs. Después del pueblo, la carretera hace una gran curva en una soleada área de descanso, en el collado del Pubill (14,58 km, 1.279 m), desde donde se contempla una amplia panorámica del valle de Castellbò y L'Urgellet. Terminada la curva, se sube a la izquierda (SO) por una pista que, en 200 m, lleva al dolmen de Turbiàs (1.300 m), junto a un nuevo repetidor de teléfonos. Se deshace el camino hasta la anterior bifurcación y se sigue por la carretera (NO).

15,54 km (1.290 m). Se deja a la derecha el acceso a Les Eres. Se pasa junto a Sant Andreu (17,99 km, 1.324 m), donde hay que contemplar su iglesia llena de añadidos antiguos. En el núcleo de Sant Andreu, que llegó a quedarse prácticamente deshabitado, se puede descansar para afrontar la última subida. La carretera asciende los primeros 2 km con dos anchas lazadas por la solana hasta la Mua y, en los siguientes 4 km, y por un entorno boscoso y sombrío, hasta la ermita nueva de Sant Joan de l'Erm y la Basseta .

24,76 km (1.717 m). Refugio de la Basseta, punto de partida y final del itinerario.

[EN] Ruta de Colldejou. From La Basseta mountain hut (Sant Joan de l'Erm) to Jou Pass, Turbiàs and Sant Andreu

This route begins and ends in one of the most attractive spots in Alt Urgell: the woods of Sant Joan de l'Erm, pine forest, clumps of firs and birches, all being trees which can endure the cold and the snow. The wooded expanse of Sant Joan de l'Erm has been known since the middle ages and provided a good part of the wood used to build the Catalan fleet. At this time, the wood is in the process of regeneration; nevertheless, it has many fine examples of birch trees. During the 13th century, the isolation of this area allowed for the establishment of a Cathar settlement in Castellò, the fief of the viscount of the same name. When the Cathars were forced by religious persecution to abandon the village, they settled themselves in the depths of these woods.

The way is easy as far as Coll de Jou, from where the descent to Turbiàs begins. The last few kilometres are uphill, from the low point at Sant Andreu to Sant Joan de l'Erm, one of the first cross-country skiing resorts.
Marked trail.