Activity

ruta 3 ermites

Download

Trail photos

Photo ofruta 3 ermites Photo ofruta 3 ermites Photo ofruta 3 ermites

Author

Trail stats

Distance
17.97 mi
Elevation gain
2,661 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
2,661 ft
Max elevation
3,164 ft
TrailRank 
39
Min elevation
1,475 ft
Trail type
Loop
Time
2 hours 30 minutes
Coordinates
1227
Uploaded
December 15, 2015
Recorded
November 2015
Be the first to clap
Share

near Conanglell, Catalunya (España)

Viewed 385 times, downloaded 17 times

Trail photos

Photo ofruta 3 ermites Photo ofruta 3 ermites Photo ofruta 3 ermites

Itinerary description

Feia dies que no sortia amb bici i la veritat és que m’ho vaig passar molt bé!
Una ruta casi tota ella circular, la qual vas a passar per 3 ermites i on es combina una mica de cada. La primera pujada fins a Sant Genís d’Oris (on trobem la primera ermita) és per carretera, perfecta per entrar en calor i començar-te a cansar una mica. A partir d’aquí ja agafes pista i casi no la deixes fins que tornes a arribar a Oris.
S’agreix pujar per pista i fer baixades per corriol, ja que es fa tot més ciclable, i de fet és el que té aquesta ruta. Pugem fins la casa de Gallifa (on trobem la segona ermita), una casa particular on hem d’intentar no molestar els animals. Allà continuem per la pista en direcció els munts. Al cap de estar pujant una estona, ens hem de posar per dins el bosc, fer un petit tram per allà i desprès ja tornarem a trobar pista. Aquí s’ha de vigilar ja que és una mica perdedor, però si es segueix el track del GPS no hi haurà cap problema.
A partir d’aquí, farem unes quantes pujades i baixades fins a trobar una pista més concorreguda (la de pujada de Sant Boi del Lluçanes cap a la 3 ermita Sant Salvador) on pujarem fins el punt més alt de la ruta.
Allà, ens espera una baixada molt guapa per corriol, és una mica tècnic, però molt disfruton!
Es pot fer molta part d’ell sobra la bici (jo vaig haver de baixar 2 cops i prou).
Finalment ens espera una tornada no pas lleugera cap a Oris, ja que encara hi ha algunes pujades no menystenibles que ens faran acabar de suar!
La tornada perquè no sigui tant per carretera, vaig agafar una “drecera” al voltant del pelut.

Waypoints

PictographBridge Altitude 1,677 ft
Photo ofEl pelut Photo ofEl pelut Photo ofEl pelut

El pelut

L'origen modern del Pelut es remunta a l'any 1859 quan Joan Camps construeix una fàbrica o adoberia de pells que funciona amb l'aigua que sobra de la presa de Can Bassas, d'aquí sembla que prové el nom del Pelut amb que és coneguda la fàbrica. A la dècada de 1870 la fàbrica ja es dedica a l'activitat tèxtil. El 1889 pateix un greu incendi que causa la seva aturada fins el 1892 que es comprada per Lluís Madirolas. Prèviament, el 1879, el Pelut ja comptava amb l'estatut de colònia industrial, de fet havia estat la primera en poder-se beneficiar de les seves avantatges abans que ho fessin Vila-seca, la Mambla, Salou i Còdol Dret. L'arribada dels fabricants barcelonins Calvet el 1905 suposa la reconversió de l'establiment industrial en una gran colònia. El fill gran de la família, Eduard Calvet i Pintó (1875-1917), és un personatge important dins de la industria cotonera catalana de l'època: el 1911 és nomenat president del VIIIè Congrés Internacional Cotoner de Barcelona i el 1913 president del Foment del Treball Nacional. Calvet és un defensor de la modernització de la industria tèxtil catalana, aposta per la concentració industrial, l'especialització productiva i la instrucció tècnica i cultural dels treballadors. També manté una important activitat política al costat del catalanisme republicà i és diputat i senador. El 1930 el Pelut passa a mans dels industrials Ymbern de Mataró que mantenen l'activitat tèxtil fins el 2000, llarg període en el qual modernitzen la producció, instal·len un alternador acoblat a la turbina per produir energia elèctrica i completen els serveis de la colònia. A la seva època d'esplendor la colònia disposava, a part dels edificis industrials, de 18 habitatges amb safareigs, pati i horts, una fonda –ocasionalment botiga de queviures-, una sala de ball, pistes poliesportives i uns grans jardins. El projecte inicial dels Calvet era més ambiciós i contemplava la construcció de més habitatges, un economat, un cafè-casino, una escola i una església el disseny de la qual es va encarregar a Antoni Gaudí. Els jardins de la colònia són l'element més destacable del Pelut per les seves característiques: es tracta d'un model de jardí a cavall entre la l'escola de jardineria francesa i la seva derivació mediterrània que hom podria definir com a llatí i que envolta i dignifica un espai que conjuga l'explotació industrial i l'àmbit residencial. Aquests extensos jardins, sense cuidar durant molts anys arran del progressiu abandonament de la colònia per part dels seus habitants a partir de 1975, s'han anat recuperant els darrers temps gràcies, en bona part, a les intervencions de l'Escola Agrària Quintanes. El Pelut és doncs una de les colònies singulars de la nostra comarca on la seva activitat industrial, majoritàriament tèxtil, s'ha desenvolupat enmig de la natura representada pels seus magnífics jardins. La promoció de la seva protecció demostra clarament la voluntat de conservació del conjunt per part de l'Ajuntament d'Orís.

PictographReligious site Altitude 2,908 ft

Gallifa

Gallifa és una casa de pagès situada a 860m, la qual molt aprop seu (just a sobre) hi ha una petita ermita. La veritat és que no se res sobre aquesta casa tant gran i endinsada al bosc.

PictographReligious site Altitude 3,087 ft
Photo ofSant Salvador Photo ofSant Salvador Photo ofSant Salvador

Sant Salvador

La capella de Sant Salvador de Bellver (o d’Orís) figura esmentada l’any 1110. Des de començament d’aquell segle hom hi troba una comunitat religiosa sota l’autoritat d’un prior i seguidora de la Regla de Sant Agustí. El 1210 es va crear una confraria en aquest lloc que va adquirir molta importància entre els devots de les rodalies, tot i trobar-se en un lloc aïllat i allunyat de les poblacions importants, en un excel·lent mirador sobre la plana i les muntanyes que l’envolten. El 1278 la comunitat havia quedat molt reduïda i amb la pesta negra va desaparèixer. El 1415 tenia un rector i l’administració depenia de la catedral de Vic. Al segle XVIII es van fer treballs de restauració de l’edifici, al segle XX era de propietat particular i va restar abandonat i en perill de ruïna. Ara, l’església i la casa propera són ocupats per una comunitat i s’ha restaurat i ampliat el conjunt.

Comments

    You can or this trail