Rodalies de Manresa

Descripcio del Recorregut.

Manresa pel carril bici, Can Font, Casa Alberti, parc de l’Agulla, casa Cots, casa Murallada, els quatre cantons, el polígon industrial del Guix, el Grau, Viladordis, Mare deu de la Salut, Cal Gravat. Recorregut Urbà per carrers de Manresa, Avda països Catalans, Joan Fuster, Carretera del Pont de Vilomara, Plaça de St Ignasi, Carrer sobrerroca, plaça Gispert C St. Francesc. Passeig del Riu, plaça mil centenaris. El Cardener. Torno a seguir ara u camí i quan he creuat el pont nou es converteix en corriol fins a arribar a la resclosa. Segueixo però he de desfer el camí doncs el torrent de mas d’en Pla du molta aigua, no el puc travessar. Travesso la carretera i amunt per cal Borras, cap a cal Miralpeix i cal Parcerisses. Segueixo pel camí de la gravera fins al C de Balsareny , Montealegre i finalment Puigbereguer, segueixo cap a la Torre del Vinyes i sóc novament a cassa.
Dificultat tècnica baixa. El recorregut transita per camins i alguns corriols de bon fer. Planer i assequible a tothom.

El recorregut,transita pel nucli urbà i en el moment que s'aparta resta molt apropo, com a molt lluny un parell de Km. Podrem dir que és un passeig pel pati de cassa.
És bastant difícil donar una definició exacta del cicloturisme. És un esport tan plural, tan complex, tan personal, tan original… que no és possible etiquetar-lo mai.
Es viu o no es viu, un té la sensació o no la té. El terme “cicloturisme” engloba totes les formes de ciclisme recreacional, no competitiu, tots els àmbits d’utilització de la bicicleta en constant recerca.
És l’esport que es fa sense presses (no s’ha d’arribar el primer enlloc), sense premis (la satisfacció es troba a cada pedalejada). És l’esport en què no s’intenta imitar el ciclisme d’alta competició, i s’hi cerca, moltes vegades, l’autosuficiència. És un dels majors plaers que proporciona la bicicleta. No és important quants de quilòmetres es fan, ni amb quin temps, sinó com i per on es va. L’autèntic cicloturisme comença bastant abans de la primera pedalejada, preparant els itineraris, estudiant els mapes, parlant, acumulant informació, estudiant els llocs, les formes de menjar i dormir, preparant el material i la bicicleta, posant-se físicament a punt…
El cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És una combinació indivisible entre home i màquina. És sinònim de llibertat i d’independència. Ens ajuda a redescobrir sensacions perdudes del nostre món intern, a retrobar els plaers més intensos, i a connectar i a interpretar el nostre entorn i la realitat de la vida. És una font inesgotable de satisfaccions variades per a totes les edats. Tampoc no està renyit amb el concepte de família, ja que aquest meravellós enginy mecànic es revela també com una ferramenta d’unió familiar. Avui en dia és habitual la imatge de les parelles amb els seus fills, que comparteixen les emocions d’una passejada amb bicicleta.