Refugi Cap del Rec-Mirador del Pla de la Llet-La Rabassa-Pic Negre-Munturull-Llacs de la Pera-Cap de Rec

Ruta espectacular entre La Cerdanya i l'Alt Urgell, que passa pels cims més emblemàtics d'aquesta zona. Per fer la ruta, em vaig inspirar en la ruta del company jlmedina. No és una ruta exageradament difícil, però si que hem de tenir en compte que trobarem pujadors molt drets, algún tram que cal fer a peu, i un corriol trial·lera de baixada als llacs de la Pera que te un punt d'exigencia. Des del refugi de Cap de Rec fins al de Prat Miró, ho trobarem força transitat, molts camps de pastura i gent per tot arreu. A partir de Prat Miró, gaudim dels boscos d'avetoses i masies aïllades amb els ramats de vaques pasturant. De la Rabassa al Monturull gaudirem de les espectaculars vistes al Pirineu, i en el meu cas, la trobada amb la Mireia..

Sortim del refugi de Cap de Rec per la pista principal del Pradell que passa just pel darrera del Refugi. És una pista bona, que no cal deixar en cap moment, d'ascens suau, continuat i sostingut que ens porta al Refugi de la font de Pollineres. El creuem entre el batibull de trànsit i de gent tot seguint cap al refugi de Prat Miró, on trobem novament un batibull de vehicles. Hem d'anar alerta, tot just passat la font, cal prendre la pista de la dreta, de pujada, entre un bosc de pi agradable i més solitari fins arribar al coll de Dalt.

Des d'aquest coll, que acabarem tornant-hi, fem una marrada fins el cim del Mirador del Pla de la Llet, en una baixa, puja, baixa i torna a pujar. Des del Mirador, força solitari, gaudim de les vistes a la vall del Segre i a la serralada del Cadí-Moixeró. Tenim davant nostre els cims del Vulturó i el Costa Cabirolera, i molts d'altres als seus costats. En tornar al Coll de Dalt, seguim amunt per la pista principal, fins el coll de la Font de l'Aristot. És un altiplà, amb un refugi forestal, amb ramats de bestiar pasturant. Comencem a baixar, la pista és bona i es baixa depresa, fins que trobo una mestressa amb el ramat de vaques que ocupa tota la pista. Com que no puc passar el ramat, opto per parlar amb la mestressa mentre l'acompanyo pista avall. Em comenta que canvia el ramat de camp de pastura, i, que l'acompanya la seva filla, joveneta, que entre setmana baixa a estudiar a Barcelona, però que sempre que pot, disfruta ajudant en les tasques amb el bestiar. En desviar-se el bestiar, segueixo pista avall a tot drap, mentre em vaig encaixonant en un torrent. Cal anar alerta, que a mitja recta, cal tombar per una pista a la dreta en un gir molt pronunciat.

La pista puja sense treva al coll de Pimes amb un parell de llaçades. Som a la Rabassa, a Andorra, i trobo una bona munió de motos. Segueixo la pista cap a la dreta, primer de baixada, per començar a pujar, de primer suaument, però de sobte la pista es torna molt dreta i plena de xaragalls on ho he de donar tot. Més endavant veig un grup de ciclistes a peu, i així que la pista es torna a posar molt dreta, opto per fer una giragonsa a peu. Arribo al grup de ciclistes, i parem a agafar aire al coll de Finestres i fer alguna foto. A on aneu? pregunto a la noia del capdavant que porta la veu cantant, Al Pic Negre contesta, i no anireu pas al Monturull després? -No no, contesta. I segueixo endavant, sense saber que m'havia creuat amb la Mireia. Després del coll, ve una petita baixada, i un pujador que ben aviat baixo de la btt fins al proper revolt, on podrem seguir ciclant fins al cim del Pic Negre.

Després de gaudir de les vistes, segueixo per un corriol per la part oposada, de primer de baixada, per continuar pujant, amb algun graó i petit tram que caldrà fer a peu, fins trobar el corriol que puja de dret al cim del Munturull que ens caldrà fer a peu. Seguim gaudint de les vistes cap al Pirineu, i prenem el corriol que va cap al coll de Munturull. Els primers metres ens cal gairabé desgrimpar la bici, fins que podem ciclar tot el corriol fins el proper cimet. En surt un corriol mig perdut, on ens cal baixar el seient per gaudir de la trial·lera de baixada fins el Bassot de claror. A partir d'aquest punt, comença un tram lent, mig perdedor, de puja i baixa, d'anar trams a peu, fins arribar als llacs de la Pera, donar-los la volta, i baixar fins el refugi dels Estanys de la Pera.

Ja només ens queda seguir la pista avall a tot drap, fins el refugi de Pollineres, i desfer la pista de ma esquerra per on em pujat a primera hora, fins trobar de nou el refugi de Cap de Rec.